Aquesta ha estat una setmana realment estranya.
Tot començava amb la caiguda tonta de la setmana que protagonitzava en Cristobal i que el tindrà allunyat de les pistes durant una quants dies…
La Cristina i l’Alessandra, decidides en el seu repte d’acabar La Monegros entre els 100 primers riders, segueixen sortint d’amagat, i cremant els quilòmetres com ningú del grup (en Manolo ho fa amb la bici d’spinning).
Dimarts al vespre, vaig convèncer al Flores per a que m’acompanyes a una sortida pseudo-nocturna. L‘experiència va ser tant gratificant que penso repetir cada setmana, si la feina m’ho permet. I aquí va la primera consulta de la setmana: quin dia preferiu per fer sortides nosturnes, dimarts o dimecres? Xino-xano, ens vam petar uns 38 km i a les nou ja érem a casa per complir amb les obligacions familiars.
Dimecres de relax per als que no feien spinning i dijous tocava sortida matinera amb el 18% o al capvespre si no podia ser pel matí.
Diguem a que a mi em va tocar allò de fer de pare i no vaig poder sortir. A canvi vaig gaudir de les inacabables cues de les atraccions de Port Aventura.
Del dijous, que us puc dir, en Flores ens va mostrar una mica de la seva vida interior, mostrant-nos les fotos del seu darrer book. Quina faba nen, “p’haberse matao”. Ni quatre dies sense cristazos!!
Tot començava amb la caiguda tonta de la setmana que protagonitzava en Cristobal i que el tindrà allunyat de les pistes durant una quants dies…
La Cristina i l’Alessandra, decidides en el seu repte d’acabar La Monegros entre els 100 primers riders, segueixen sortint d’amagat, i cremant els quilòmetres com ningú del grup (en Manolo ho fa amb la bici d’spinning).
Dimarts al vespre, vaig convèncer al Flores per a que m’acompanyes a una sortida pseudo-nocturna. L‘experiència va ser tant gratificant que penso repetir cada setmana, si la feina m’ho permet. I aquí va la primera consulta de la setmana: quin dia preferiu per fer sortides nosturnes, dimarts o dimecres? Xino-xano, ens vam petar uns 38 km i a les nou ja érem a casa per complir amb les obligacions familiars.
Dimecres de relax per als que no feien spinning i dijous tocava sortida matinera amb el 18% o al capvespre si no podia ser pel matí.
Diguem a que a mi em va tocar allò de fer de pare i no vaig poder sortir. A canvi vaig gaudir de les inacabables cues de les atraccions de Port Aventura.
Del dijous, que us puc dir, en Flores ens va mostrar una mica de la seva vida interior, mostrant-nos les fotos del seu darrer book. Quina faba nen, “p’haberse matao”. Ni quatre dies sense cristazos!!
No sé com s'ho fa però té un book de fotos de la caiguda
De camí per fer recuperació
I el pitjor de tot és que perdia la parella de ball per a la sortida de divendres: carretera amb els pro.
Divendres, a les 8 del matí, per trencar el costum, no era l’últim en arribar. Els companys de ball: en Manolo, la Cristina, el Sebas i en Cosco. No tenia prou amb aquesta companyia que, a més, vaig sortir amb la roda frenada.
No m’ho podia creure, a les baixades, mentre els pro relaxaven les cames, jo no podia deixar de pedalar, se m’escapaven. no ho entenia. Vale que dos mesos fan perdre la condició física, però el dopping alguna cosa havia d’ajudar, i no es veia enlloc.
En arribar al Pont de Vilomara, on ja estava literalment destrossat, vaig caure en que la flaca no anava del tot fina… Quatre retocs i a rodar, això si que era una altre cosa, seguien marxant-se en pla i a les pujades, però els descensos eren tots meus….
La ruta fantàstica, no coneixia Rocafort, un poble molt bonic sempre que no vagis amb autocar. Mura es mereix una visita amb la família per gaudir dels seus indrets, i de Monistrol de Calders la referència és el restaurant Can Rovell, on vaig tastar una tempura equatoriana de poma impressionant (Carles, aquest no te’l pots perdre). Una ruta a peu per aquí s’ha de fer però ja!!
Divendres, a les 8 del matí, per trencar el costum, no era l’últim en arribar. Els companys de ball: en Manolo, la Cristina, el Sebas i en Cosco. No tenia prou amb aquesta companyia que, a més, vaig sortir amb la roda frenada.
No m’ho podia creure, a les baixades, mentre els pro relaxaven les cames, jo no podia deixar de pedalar, se m’escapaven. no ho entenia. Vale que dos mesos fan perdre la condició física, però el dopping alguna cosa havia d’ajudar, i no es veia enlloc.
En arribar al Pont de Vilomara, on ja estava literalment destrossat, vaig caure en que la flaca no anava del tot fina… Quatre retocs i a rodar, això si que era una altre cosa, seguien marxant-se en pla i a les pujades, però els descensos eren tots meus….
La ruta fantàstica, no coneixia Rocafort, un poble molt bonic sempre que no vagis amb autocar. Mura es mereix una visita amb la família per gaudir dels seus indrets, i de Monistrol de Calders la referència és el restaurant Can Rovell, on vaig tastar una tempura equatoriana de poma impressionant (Carles, aquest no te’l pots perdre). Una ruta a peu per aquí s’ha de fer però ja!!
Instantània de can Rovell
Aquí, i amb molt de seny, vaig decidir de girar cua cap a casa, en Sebas em va acompanyar, tot i que volia seguir amb els pro’s, però ja sabeu que en bici millor anar en parelles que no sól.
Nosaltres varem fer 109 km i 1500+, els pro’s 150 i 2000+. Conclusió de la jornada: no deixar que el Cosco proposi sortides, està boig!!
Divertida la seqüència de fotos que corrien pel whats (a veure qui la fa més grossa).
els pro
sí, els pro
Els no tan pro
La parella
aquest ja no se qui és
I aquest tampoc
El cap de setmana no hi havia senyals de vida, tothom de vacances...
L’he dedicat per fabricar els meus primers e-roadbooks amb veu, que podeu despenjar del blog. Mentrestant el Paco i els col·legues de la Solvay van fer uns quants quilòmetres el diumenge.
Com em tocava fer de cangur, el vaig dedicar a enregistrar el so i fer el muntatge dels roadbooks de La Portals, però calia fer el test.
A excepció de la Cristina, dilluns de Pasqua ningú no volia sortir a provar el e-roadbook de La Portals 2015 (nens que els descensos verticals els deixo per a la versió en anglès). Finalment s’hi van afegir l’Aina i el Joel, que els tenia enllaunats a l’anima. La ruta ja la coneixeu i la tornarem a fer, de forma oficial, el proper diumenge.
Com em tocava fer de cangur, el vaig dedicar a enregistrar el so i fer el muntatge dels roadbooks de La Portals, però calia fer el test.
A excepció de la Cristina, dilluns de Pasqua ningú no volia sortir a provar el e-roadbook de La Portals 2015 (nens que els descensos verticals els deixo per a la versió en anglès). Finalment s’hi van afegir l’Aina i el Joel, que els tenia enllaunats a l’anima. La ruta ja la coneixeu i la tornarem a fer, de forma oficial, el proper diumenge.
Val a dir que a l’alçada de Monistrol, tot baixant per prendre el camí del riu, la bici em va voler fer un cristobal (punxada traidora de la roda davantera), però aquesta montura jo ja me la conec i vaig poder evitar caure. Ara bé, la Cristina encara riu tot enfotent-se de la meva peculiar manera d’inflar la roda… sort d’uns mega-pros que ens van donar un cop de ma… (feu-me memòria per a que compri una bomba d’aire).
Us deixo amb els recorreguts d’aquesta setmana:
Dimarts nit:
Us deixo amb els recorreguts d’aquesta setmana:
Dimarts nit:
31 km i 510+
Divendres amb els pro:
109 km i 1500+
Dilluns amb la Cristina:
59 km i 1300+
Cullo, quina cuixeta de xai!!
ResponElimina