Ànima perduda

No hem paït encara La Portals que ja s'apropa la segona gran fita de l'any: La marató dels Monegres. I els Bikedeferro que s'han apuntat, continuen esgarrapant minuts al dia a dia per agafar aquell to físic que els hi permeti ciclar-la per deixar el pavelló ben amunt.

Nota del l'autor: Ei, que no passaria res si arribeu els últims o fora de control, inclús a les gestes més grans se'ns ha permès arribar fora d'horari o recórrer al comodí de la trucada.

Tanmateix, per aquest cap de setmana no teníem cap activitat programada. En Manolo havia anunciat de fer un Prat diumenge, però ningú no s'hi va afegir. El Calendari, que és allò que tenim compartit per poder coordinar-nos de cara a les sortides setmanals, segueix només amb les fites que el redactor del blog va apuntar el primer dia (compartir, col·laborar..., ho enteneu?).

Així que després de la primera presa de contacte amb l'asfalt de Montmeló, que vàrem rodar a la mateixa velocitat mitjana que la que faran els McLaren, els cap de setmana es presentava incert.

 

Demanant assistència a boxes

quasi 245 km/h de velocitat punta

En Cosco proposava una sortida de carreres (literal de guasap), a la que els més competitius Efren i Sebas, s'hi van apuntar.Sorprenent la foto que el Dani i l'Alessandra ens feien arribar des del Pont del Diable, havien sortit d'amagat!!

 qui va fer la foto?

Per diumenge no hi havia res previst, jo proposava d'estrenar la nova bike del David tot fent un especial de pujades i corriols (allò que a les 29 els hi va tant bé), la Cristina volia fer una Portals (la quarta o cinquena consecutiva) a un ritme endimoniat. Això va ser un revulsiu per a les ànimes més adormides. En Fulgui s'hi va afegir, en Manolo també i, per no sortit tot sol, quin remei, el redactor també.

Que voleu que us digui, no vaig dormir bé. Això d'anar a ritme d'aquests monstres dons com que no em deixa tranquil. Tota la nit donant voltes i agafes la son ben entrada la matinada.

"Sona el despertador, ràpid aixecat, que avui no pots arribar tard. Cafetó, cereals i posa't l'equipació. Res d'abrigar-se perquè em faran suar la cansalada. GPS, càmera, ulleres, bidó i impermeable que havien anunciat mal temps. Baixa ràpid que ja sona l'hora i....

Colló, no hi ha ningú al PIR2!! Ja està, s'han fartat d'esperar-me i ja han sortit. Que cab....!! Vaig a trucar-los, els hi penso treure tots el punts. Ostres! que tinc el mòbil apagat. Però com? Que es desconvoca la sortida?

Dons ara no puc tornar a casa. Que faig?"

Després d'uns intents infructuosos d'aconseguir companyia vaig enfilar cap el Bruc. Quant surto sol, amb el terreny mullat, no prenc camins amb corriols. Quina via? Can Maçana, no era una alternativa; Castellolí, molt arriscat si es girava el dia (i tenia pinta que si); La Portals, home segur que a Monistrol estaria ple de fang... però una llarga amb coronació d'antenes semblava una bona alternativa: ràpida i amb desnivell.

Als camins, mullats però no xops, tan transitats per aquestes dates no hi havia ningú, ni riders, ni xirucaires, ni motoristes ni res de res, suposo que aquest és el motiu pel que vaig poder veure una concentració de fauna animal fora del comú. Inclús els conills es sorprenien al veure'm pels camins.

Quasi sense adonar-me ja baixava cap a la riera des de l'Span. Mentalitzant-me per a la llarga pujada que m'havia de dur al cim, recordava el repte de cavallers que l'any passat feien els dos companys que casualment ara estan lesionats.

Tot pensant en organitzar-lo per a que surti al blog, havia arribat a la carretera asfaltada. Tenia la feina feta, només quedava la coronació i la foto.

Però la part més salvatge de la fauna m'estava esperant. Un gos malparit que rondava pels vols de les antenes, va creure que formava part del seu esmorzar. Temps just per fer mitja volta i des-fer el camí fins a la cruïlla. 

Encara tinc cara de sustu

Vaig estat temptat de intentar coronar les antenes per la cara nord, però pot-se el gos també ho hauria fet, així que la barreta la vaig deixat pel Coll del Bruc.

Baixant des de Sant Pau de la Guàrdia pel corriol cap al camí que porta cap a Can Maçana per fi rastres de vida, tres ciclistes amb un estat de forma pèssim deixaven que els avancés amb la mateixa autoritat que els Mercedes es polien al McLaren d'Alonso hores mes tard.

A can Maçana un grup molt més nombrós estava fent La Portals, salutacions i cap avall. Baixada pel corriol controlant i després per la pista sense arriscar massa i al arribar al Castell vaig veure al Carles i la Judit amb el seu cosí que estava fent una demo de rodar amb una 29". No ens havíem acomiadat que el Carles va trencar la cadena de la 26 doble.

Decidit a fer d'assistència, vaig recordar que no havia agafat l'eina multi-ús. El Carles fent de McGiver no se'n sortia i cap dels ciclistes que passaven havia sentit mai la paraula tronzacadenes (quin nivell). Quan el Carles ja tenia cara avall de tornar caminat, un rider amb una specialized negra i vermella i amb cara de Catllaràs-mite casualment passava per la zona.

Reparada la cadena, en Fulgui i jo vàrem fer la finalització de la jornada: uns italians + roques blaves tot xerrant.

No està pas malament. 50 km i 1200D+

Per cert, hem perdut un TwoNav Anima acabat d'estrenar. Si alguna ànima caritativa el troba, si us plau, us agrairíem molt si ens el tornéssiu (bikedeferro@gmail.com)