Dons ja l’hem feta!! Ni de bon tros és un Santes Creus, però aquest cap de setmana el gruix del grup hem fet la pedalada de referència del Montserratí: La Portals.
Només sortir les inscripcions, en Fulgui, el Dani, l’Alessandra, la Cristina, la Sònia i la Judit es van donar d’alta per fer la pedalada de forma oficial amb 1494 riders més. Els altres, per mandra, per malaltia o per desídia, no ho varem fer.
Diguem que jo volia fer-la, però no sabia com evolucionaria l’artrosi reumàtica que m’havia mantingut aturat durant dos llargs mesos. Tenia una alternativa, la de cada any, la de donar un cop de mà a l’organització. Així que ahir, mentre el Barça floritejava al camp del Sevilla, l’organització em va incloure dins dels riders que pensaven donar un cop de mà a les 1500 ànimes que volien fer els 58 km d’aquesta edició.
Que voleu que us digui, això de portar un dorsal que posa “organització” et dona una “patent de corso”, la de poder ciclar la pedalada com vulguis i amb qui vulguis, sabent que ningú no posarà en dubte les teves decisions. Retallant els trams que consideres no interessants i inclús podent donar ordres als riders respecte a com han de circular, o, com el meu cas, permetent que algun forani et pugui acompanyar, així el David m’ha estat acompanyant un bon tros de la pedalada.
Al punt de control assignat al poble, hem pogut saludar cordialment als nostres: Isra, Fulgui, Cristina… i inclús discutir amb algun conductor malhumorat pels talls de trànsit.
El Sherpa també l’ha fet, però jo no l’he vist (suposo que la seva celeritat de pas està fora de les meves aptituds visuals,
Mentrestant, a l’altre part del mon, els mega-ultra-pro, per escalfar feien 180 km i 2500 d’ascensió per escalfar les cames…
Tornant al tema, quan les darreres unitats passaven pel control del bar La Torre, En David i jo preníem una drecera per connectar amb el gruix del grup. Curiosament al gruix estava en Fulgui, que remugava per la nostra indisciplina en la realització del la pedalada.
A Can Jorba, de nou, una altre drecera fins a la barrera de les batalles on, de nou, en Fulgui tornava a remugar.
Diguem que se’m va girar feina des del descens cap a Marganell. Primer una cadena trencada, després en Bartu amb la roda punxada (farem un curset de no reciclar rodes), vaja, que coneixent els compromisos del David, el vaig alliberar d’acompanyar-me.
Però vaig trobar una nova parella de ball, l’Alessandra que surava els camins de Marganell direcció a Monistrol.
Una altre punxada em va desconnectar de la seva companyia, però al camí del riu, de nou, ciclàvem plegats. I aquí em vaig trobar un pobre noi que amb prou feines podia pedalar. El vaig acompanyar a l’Aeri per a que el recollís el servei d’assistència.
Només sortir les inscripcions, en Fulgui, el Dani, l’Alessandra, la Cristina, la Sònia i la Judit es van donar d’alta per fer la pedalada de forma oficial amb 1494 riders més. Els altres, per mandra, per malaltia o per desídia, no ho varem fer.
Diguem que jo volia fer-la, però no sabia com evolucionaria l’artrosi reumàtica que m’havia mantingut aturat durant dos llargs mesos. Tenia una alternativa, la de cada any, la de donar un cop de mà a l’organització. Així que ahir, mentre el Barça floritejava al camp del Sevilla, l’organització em va incloure dins dels riders que pensaven donar un cop de mà a les 1500 ànimes que volien fer els 58 km d’aquesta edició.
Que voleu que us digui, això de portar un dorsal que posa “organització” et dona una “patent de corso”, la de poder ciclar la pedalada com vulguis i amb qui vulguis, sabent que ningú no posarà en dubte les teves decisions. Retallant els trams que consideres no interessants i inclús podent donar ordres als riders respecte a com han de circular, o, com el meu cas, permetent que algun forani et pugui acompanyar, així el David m’ha estat acompanyant un bon tros de la pedalada.
Al punt de control assignat al poble, hem pogut saludar cordialment als nostres: Isra, Fulgui, Cristina… i inclús discutir amb algun conductor malhumorat pels talls de trànsit.
El Sherpa també l’ha fet, però jo no l’he vist (suposo que la seva celeritat de pas està fora de les meves aptituds visuals,
Mentrestant, a l’altre part del mon, els mega-ultra-pro, per escalfar feien 180 km i 2500 d’ascensió per escalfar les cames…
Tornant al tema, quan les darreres unitats passaven pel control del bar La Torre, En David i jo preníem una drecera per connectar amb el gruix del grup. Curiosament al gruix estava en Fulgui, que remugava per la nostra indisciplina en la realització del la pedalada.
A Can Jorba, de nou, una altre drecera fins a la barrera de les batalles on, de nou, en Fulgui tornava a remugar.
Diguem que se’m va girar feina des del descens cap a Marganell. Primer una cadena trencada, després en Bartu amb la roda punxada (farem un curset de no reciclar rodes), vaja, que coneixent els compromisos del David, el vaig alliberar d’acompanyar-me.
Però vaig trobar una nova parella de ball, l’Alessandra que surava els camins de Marganell direcció a Monistrol.
Una altre punxada em va desconnectar de la seva companyia, però al camí del riu, de nou, ciclàvem plegats. I aquí em vaig trobar un pobre noi que amb prou feines podia pedalar. El vaig acompanyar a l’Aeri per a que el recollís el servei d’assistència.
Després, la ruta a tot drap. ja no podia fer res més, no tenia recanvis de càmeres ni de bulons per la cadena, ni ganes.
M’ho he passat teta, he amenaçat a un “capullu” de fer-lo fora de la pedalada, he arribat força bé i m’he pres la botifarra i les cerveses de rigor.
L’any vinent torno.
Ah!! i els riders que ciclàven al meu costat, es sorprenien al sentir les indicacions de veu de l’anima.
Remarcable que no hem tingut cap cristazo, tot i que em sembla que ha estat La Portals més accidentada de totes les edicions.Bé tenim el marcador en 10 dies sense cristazos, la setmana vinent 17, i no us oblideu que a mitja setmana tenim sortida nocturna.
M’ho he passat teta, he amenaçat a un “capullu” de fer-lo fora de la pedalada, he arribat força bé i m’he pres la botifarra i les cerveses de rigor.
L’any vinent torno.
Ah!! i els riders que ciclàven al meu costat, es sorprenien al sentir les indicacions de veu de l’anima.
Remarcable que no hem tingut cap cristazo, tot i que em sembla que ha estat La Portals més accidentada de totes les edicions.Bé tenim el marcador en 10 dies sense cristazos, la setmana vinent 17, i no us oblideu que a mitja setmana tenim sortida nocturna.
Ets molt perillós amb poder! XD
ResponElimina