Arriba la setmana santa i és un bon moment per tornar a intentar tenir allò que es diu un “bon estat de forma”.
Jo tenia previst fer un Castellolí, però en Manolo comentà que volia fer una ruta llarga i ràpida, i que volia sortir d’hora (a les 7:00). Vaja, un altre cap de setmana que no podríem anar plegats.
El pla B era el de trobar alternatives entre els riders “mortals”:
En Fulgui i l’Abelaira ens havien d'acompanyar durant el primer tram, però a les 7:40 no hi eren al PIR2, així que en Cristobal, en Dani, el Manolo, en Sebas i jo sortíem direcció al Cogulló.
Només començar em van deixar clar que lo de la setmana passada havia estat un miratge (vaja que m’havien donat peixet per a que no em desmoralitzés).
Al arribar a Collbató ens vam trovar amb els amics de LaTACA que havien quedat ben d’hora per anar a esmorzar al bar Anna del Bruc, una breu salutació i nosaltres contínuavem la ruta.
Al arribar a sant Pau de la Guàrdia, en Sebas va recular perquè havia d’estar d’hora a casa. Des d’aquí tot baixada fins a Maians. els núvols no deixaven que el Sol escalfés prou i feia força fresca.
La pujada fins a Castellfollit liderada per un Manolo i un Cristòbal pletòrics de forces, seguts pel dani que també duia un molt bon ritme. Reagrupació i cap al Cogulló.
Al Cogulló la temperatura era molt bona, varem poder xerrar amb uns riders d’Igualada i amb una altres d’Artés.
El pla B era el de trobar alternatives entre els riders “mortals”:
- L’Efren, seguia de baixa després de fer la temporada d’esqui (això de voler emular els salts de Garmisch-Partenkirchen, té conseqüències).
- En Vives amb horari nocturn
- En Carles suposo que gaudint del que han estat dues setmanes quasi perfectes
- En Sherpa i l’Aniento que no donaven senyals de vida
- La Cristina amb obligacions familiars (als pares se’ls ha de cuidar)
- i l’Alessandra amb el petitó a casa...
En Fulgui i l’Abelaira ens havien d'acompanyar durant el primer tram, però a les 7:40 no hi eren al PIR2, així que en Cristobal, en Dani, el Manolo, en Sebas i jo sortíem direcció al Cogulló.
Només començar em van deixar clar que lo de la setmana passada havia estat un miratge (vaja que m’havien donat peixet per a que no em desmoralitzés).
Al arribar a Collbató ens vam trovar amb els amics de LaTACA que havien quedat ben d’hora per anar a esmorzar al bar Anna del Bruc, una breu salutació i nosaltres contínuavem la ruta.
Al arribar a sant Pau de la Guàrdia, en Sebas va recular perquè havia d’estar d’hora a casa. Des d’aquí tot baixada fins a Maians. els núvols no deixaven que el Sol escalfés prou i feia força fresca.
La pujada fins a Castellfollit liderada per un Manolo i un Cristòbal pletòrics de forces, seguts pel dani que també duia un molt bon ritme. Reagrupació i cap al Cogulló.
Al Cogulló la temperatura era molt bona, varem poder xerrar amb uns riders d’Igualada i amb una altres d’Artés.
Fotos de rigor i cap a casa, però fent tots els corriols que hi havia al
camí de tornada. Diguem que ha estat el petit homenatge que els
companys m’ha dedicat. Sense el Fulgui i l’Abelaira que obrissin camí,
m’han deixat lidera un descens que ha estat del tot controlat.
(foto de nosatltres des del mòbil de l'Abelaira que es veu que ha sortit)
Tornada per Can Maçana (patint….) i al Bruc, de nou, ens trobàvem als companys de LaTACA que sortien d’esmorzar.
Ja estava la feina feta. Tocava intercanviar impressions per organitzar les sortides de la propera setmana (que per cert estic de vacances).
Tant era el nivell de relaxació que en Cristobal no es va adonar de la fatídica punxada a la roda del davant i tot encarant la rotonda de les girafes… ha fet un cristazo espectacular, tant, que ha hagut d’anar d’urgències.
Haurà d’estar com a mínim una setmana de repós i ja veurem quan el tornarem a tenir… Ara bé, la seva màquina ja està ready to go!! oi Dani?
Ja estava la feina feta. Tocava intercanviar impressions per organitzar les sortides de la propera setmana (que per cert estic de vacances).
Tant era el nivell de relaxació que en Cristobal no es va adonar de la fatídica punxada a la roda del davant i tot encarant la rotonda de les girafes… ha fet un cristazo espectacular, tant, que ha hagut d’anar d’urgències.
Haurà d’estar com a mínim una setmana de repós i ja veurem quan el tornarem a tenir… Ara bé, la seva màquina ja està ready to go!! oi Dani?
Bé portàvem 77 dies sense cristazos i tornem a posar el comptador a zero. Prohibit caure!!
Us deixo amb les dades i aquesta setmana veureu el meu disseny del maiot. Tindreu fins al dilluns de Pasqua per poder escollir el model (deixeu el nom perquè així m’asseguro que tothom voti).
Us deixo amb les dades i aquesta setmana veureu el meu disseny del maiot. Tindreu fins al dilluns de Pasqua per poder escollir el model (deixeu el nom perquè així m’asseguro que tothom voti).
Velocitat mitjana: 14 km/h
Velocitat màxima: 66 km/k
Distància: 69 km
Alçada+: 1600 m
Bona!
ResponEliminaEsperem que el Cristobal estigui a punt ben aviat.
I si, dues setmanes fantastiques :-D