Que no estamos tan mal!!

Després de dos dies sencers sense dolors a les articulacions cap mal, aquest cap de setmana segur que tocava, però no pintava bé, els homes del temps vaticinaven pluges i tot indicava que me’l passaria jugant a la PS4.

Divendres, tot recollint els petits de l’escola, en David em comentà que volia sortir diumenge, encara que fos una volta curta, encara que plogués una mica. Així que millor això que quedar-me a casa.

Deu-n’hi-do la que va caure dissabte. Però una escletxa d’esperança apareixia a l’horitzó. Semblava que les pluges de diumenge no arribarien fins al migdia.

Així que vaig començar la crida whatsappera de riders per compartir, si més no, cinc minuts a la sortida.

Proposava un Cogulló o un Castellolí (per poder fer mitja volta a Can Maçana) i no alterar així el bon ritme del grup. Però la ràpida resposta d’en Dani em va desconcertar: i si fem la Portals 2015?

Vaja, aquesta sortida no me la podia perdre. Vaig decidir d’aprofitar la plujosa tarda per preparar l’e-roadbook d’aquesta edició: retalla, pinta i colorea i ja està. Ara calia provar-ho.

A la crida només van respondre la parella i el sherpa (on són els altres?). L’Efren seguia lesionat al canell i la Cristina al Bellver de cap de setmana.

Diumenge, les 7 del matí, whatsapp del sherpa dient que havia passat mala nit (home, d’això no se’n diu passar una mala nit..., quina sort!!).

A l’hora convinguda (8:10) al PIR2, la sorpresa: en Sebas s’havia afegit al grup. Varem començar a un ritme suau, volia provar-me. Les sensacions bones, bé estava molt clar que m’havia abrigat massa.

Al camí veïnal en Paco ens avançava amb un nombrós grup per fer el mateix recorregut que nosaltres.

Quan varem arribar a Can Maçana (punt de no retorn) em trobava molt bé (es lo que té la cortisona). En Sebas volia continuar, i ja que hi érem, volia provar les variants d’aquesta edició.

La primera variant, el descens cap a Marganell, molt xula, el camí ple de grava segur que causarà més d’un incident, com el del Sebas que va punxar la roda. Aquesta vegada no ha tingut voluntaris per arreglar-la, ens hem estimat més fer unes fotos.
 

 

Aquí en Paco i els seus companys de ruta ens van avançar i ja no ens hem trobat més.

Aquest any La Portals, gràcies als monjos, és molt més suau, gairebé com l’edició 2010. Segueix sent trencacames, però el desnivell acumulat no supera els 1400 m (encara que els Garmin diguin que si).

Encara seguia tenint bones sensacions, tantes que els meus companys en van demanar que per a la propera ruta portés “més material” per compartir…

Ja a Monistrol només quedava comprovar la qualitat de l’aigua dels basalts. Nosaltres els varem superar sense cap problema, no diu el mateix un rider que davant del Sebas, va fer el primer bateig de submarinisme de muntanya (llàstima de no haver-ho gravat al vídeo).

Ja era l’una del migdia, i el cel ens mirava amenaçador. en Sebas va sortir ràpid per la carretera d’Olesa perquè feia tard. Quedaven el blaus… esperava que el Dani o l’Alessandra em proposessin de pujar per la carretera, però no. Segueixen preparant-se per les fites del mes d’abril, així que a patir les roques blaves.

A dos quarts a casa i sense pluja, l’e-roadbook provat i la moral pels núvols.
 

A veure com amaneixem demà. Penseu en una ruta pel cap de setmana.