Disolució

Ja fa dies que una frase recurrent em ve al cap, estem arribant a la fi del grup? Si alguna cosa caracteritza als Bikedeferro és la de les sortides dominicals en BTT. Però darrerament aquestes sortides són, si més no, anecdòtiques.

Possiblement aquesta reflexió ve derivada del meu pèssim estat de forma.

El gruix del grup dissabte quedà exhaust, després de l’excursió per Roses que el Carles organitzà. Me’l puc imaginar aquest matí muntant el Lego Technic i sentint el circ de la F1, tot recordant com els riders la suaven de valent per seguir el seu pas….

Aquest matí ha estat el primer en molts dies que podia moure’m sense cap dolor intens. m’he estat provant i finalment m’he decidit a canviar-me. Es notava que la inactivitat havia deixat la petxada al meu cos (que no pechada, Cristina). Sort que aquesta equipació de rider és molt flexible….

Degut al poc nombre de membres que deien de sortir, i després d’una jugada del Manolo, varem quedar amb els del CE Esparreguera que pretenien anar a La Pobla.

Quina gentada nen, però dels nostres hi havia uns quants: el Sherpa, el Manoilo, en Raül, el Fulgui i en Cristobal (vaja que podiem haver anat pel nostre compte.

Penseu que els Bikedeferro tenim un nom. A la Vila tothom ens venera, mega-sortides, la classificació, etc. Tot això, els altres ho estan copiant.

Dons abans de sortir de la Vila ja m’he adonat que no podia seguir el ritme del grup. Això d’anar a la cua no m’agrada (tot i que hores d’ara havia d’estar acostumat), així que al arribar a Collbató els hi vaig dir que anessin fent via que jo ja faria una via alternativa.

Fins aquí havia comptat amb l’ajut inestimable d’en Cristòbal que, com sempre, es solidaritza amb els que no anem tant bé.

La meva decisió va ser supeditada pel Fulgui, que havia de tornar a casa d’hora, així que decidí de baixar el seu ritme per fer alguna cosa més propera al meu abast. L’alternativa va ser fer una llarga inversa. La conversa, irreproduible: la vida a partir dels 30 i dels 40, ah! i les idees d’una nova app per dinamitzar la vida amb la parella.

Sort de la conversa, de la companyia i de la ruta, que ens va regalar amb trams d’una bellesa indescriptible: No era neu, era calamarsa fixada al terreny.

<VIDEO>

Bé una ruta de dues hores, l’he ciclada en tres hores i pico: que no estamos tan mal!! Els altres han fet una bona ciclada, nosaltres hem complert amb les obligacions familiars i desitjant estar bé per tornar-hi.

Tranquls que tornaré….. i tant que tornaré!!

Com la ciclada no té més teca podeu visitar la classificació i podeu votar quina és la samarreta que equiparem