Sembla increïble però els successos de les definicions del diccionari només passen quan els riders que els hi donen nom participen a les sortides.
Malauradament, i aquesta és una qüestió que hauríem de fer arribar a l'Iker per a que la tracti al Cuarto Milenio, l'absència d'un d'aquests riders provoca que l'efecte dels altres sigui encara més potent.
No cal tenir molts estudis per comprendre aquests nova teoria. La Cristina no ha vingut per que s'ha anat a l'hospital per fer companyia al seu germà. En Fulgui, a mitja sortida, ha abandonat (es veu que treballava a la tarda).
Si companys si, no hem hagut de patir cap cristazo ni ha hagut cap fulgicidio. Hem tingut la sebastación de l'abandonament del Fulgui i, que jo recordi, ha estat la sortida més efrenada de la nostra història. Tant frenada que no entenc com no ha hagut més sebastacions.
Inclús en Manolo s'estranyava que l'haguéssim fet. Us haig de confessar que si algú al corriol del senglar m'hagués proposat de fer mitja volta ho hauria fet.
La història ha anat més o menys així (a l'estil del Lluís):
Quadern de bitacora de la nau Enterprise. Data estel·lar 15346.
Divendres, erròniament i amb una falta de seny i criteri, el gruix del grup havia declinat la meva proposta de fer un Tibidabo i a última hora de dissabte decidien d'anar al Castell de Claramunt.
L'hora de sortida, les 8:00 del matí al PIR.
NOTA: Comentar-vos que l'òrgan rector del grup ha decidit que ara aquesta serà l'hora oficial de les sortides i que, si ningú no presenta al·legacions, el PIR canvia d'ubicació: la rotonda de les girafes.
La Cristina no sortia i es produïen les primeres sebastacions, el David no podia sortir, problemes logístics casolans d'última hora. Tampoc hi eren en Paco i el Raül, però com no són sospitosos habituals no ho considerem com efecte de res.
Puntualment a les 8:05 baixo les escales de casa i em trobo a l'Alessandra i al Dani. No ens hem ni saludat i el Dani recula cap a casa per agafar les ulleres de sol. L'Alessandra, com si no anés amb ella, segueix direcció al PIR (l'habitual en parelles casades).
Però no arribem al PIR, el grup, neguitós, no podia esperar més, pujava a bon ritme direcció la rotonda de les girafes. Ens afegim i a la rotonda ens aturem per reagrupar-nos.
Primera efrenada, en Dani no apareixia. Minuts tensos, els remordiments rondaven pel cap de l'Alessandra: se n'haurà anat a comprar tabac? Passats 10 minuts per fi feia cap, segons ell no ens havia vist...
Continuem la pedalada amb més de vint minuts de retard respecte al pitjor horari previst per l'organització. La penombra que amb prou feines il·luminava els carrers ja s'havia esvaït. Avui tocaria patir aquest dia que es presentava solejat.
Mica a mica, la sang que fluïa per les nostres venes, escalfaven els muscles. Bona temperatura, bon ritme, bones sensacions. I de sobte, un dels integrants se n'acaba d'adonar que li tocava imaginaria i que s'havia oblidat d'agafar el mòbil.
La segona efrenada no es va fer esperar, a l'alçada de les alzines, després de localitzar un mòbil, fa un primer intent de parlar amb la seva família. Diguem que aquest que estan acostumats als mòbils de la poma no són gaire hàbils amb els android i anteriors: dos missatges no enviats i més de deu minuts perduts.
La sang que tant alegrement regava les venes i els capil·lars, es mostrava mandrosa, el ritme i les bones sensacions havien decidit marxar de cap de setmana.
A Collbató ens tornem a agrupar. La demora ja era considerable, tant que en Fulgui ens sebastacionà. Resulta que havia de treballar a la tarda i no li donava temps de tornar a l'hora.
Al rostre del Manolo se'l veia una lleugera preocupació (a aquest pas, ni Can Maçana).
El ritrme seguia sent lent i travat. Al davant En Manolo, el Sebas i el Fulgui intentant tirar del grup. L'Alessandra en movia en terreny de ningú, amb el seu alegre pedaleig, i més enraderits el Dani i l'Efren. Jo seguia sense trobar el rime.
Un altre reagrupament just a l'inici del camí de les batalles i cap a Can Maçana. Durant la pujada, havia estat prenent imatges de l'Efren pedalant. Aquest, emocionat va pujar a un ritme un pel superior de l'habitual, tot creient que jo al darrera el seguia filmant. No sabia que a les primeres rampes ja m'havia despenjat...
Reagrupament a Can Maçana. Trucada de control. Acomiadem al Fulgui, uf, ningú no havia patit un estrany accident, la primera part de la sortida estava salvada.
L'Efren tantejava de seguir al Fulgui, el Sebas s'ho mirava, en Manolo patia, i la parelleta estava aliena a tota la moguda mirant-se als ulls com dos joves enamorats.
En aquest moment se'm va ocórrer de dir que encara em faltaven imatges per muntar el vídeo, així que no em va costar gaire canviar l'opinió de l'Efren.
Baixada ràpida per l'asfalt per prendre la pista cap a Montserrat Park,i sense adonar-nos ja fèiem el corrioll del Senglar.
Ja teníem ritme, la cosa anava bé, però el de la imaginaria va tornar a demanar el comodí del telèfon.
Aquesta vegada l'aturada va ser de quasi un quart d'hora (per cert, espero que hagi esborrat el número de telèfon de la seva dona de la memòria del mòbil que ha utilitzat).
En absència del David i del Fulgui, en Manolo va demostrar-nos les seves habilitats en el descens vertiginós. Havíem arribat a La Pobla de Claramunt. Pel camí ens varem trobar als del CC Esparreguera que ja estaven de tornada.
Només calia pujar al castell que coronaren per ordre d'arribada: Manolo, Sebas i Efren.
Una aturada per prendre quatre viandes (jo l'entrepà del meu fill) i de tornada cap a casa. Havíem d'aturar-nos a la font abans de prendre el camí cap al Coll del Bruc. I una altre efrenada.
Fins al coll, les pedres no permetien una bona tracció i en més d'una ocasió varem haver de posar el peu a terre.
En Manolo va coronar el coll, i sorpresa!, jo ho feia en segon lloc, suposo que l'entrepà estava fent l'efecte.
Un cop reagrupats ja no vaig aturar-me fins arribar a casa.
Tinc evidències que el grup seguia efrenant-se (ho veureu en un vídeo filmat des del balcó de casa)
Les dades:
Distància: 69 km
Ascensió acumulada: 1600 m
Punts: 135
I la setmana vinent farem el tram final de la Travessa (Coll de les Bruixes i Santa Cecilia)
Malauradament, i aquesta és una qüestió que hauríem de fer arribar a l'Iker per a que la tracti al Cuarto Milenio, l'absència d'un d'aquests riders provoca que l'efecte dels altres sigui encara més potent.
No cal tenir molts estudis per comprendre aquests nova teoria. La Cristina no ha vingut per que s'ha anat a l'hospital per fer companyia al seu germà. En Fulgui, a mitja sortida, ha abandonat (es veu que treballava a la tarda).
Si companys si, no hem hagut de patir cap cristazo ni ha hagut cap fulgicidio. Hem tingut la sebastación de l'abandonament del Fulgui i, que jo recordi, ha estat la sortida més efrenada de la nostra història. Tant frenada que no entenc com no ha hagut més sebastacions.
Inclús en Manolo s'estranyava que l'haguéssim fet. Us haig de confessar que si algú al corriol del senglar m'hagués proposat de fer mitja volta ho hauria fet.
La història ha anat més o menys així (a l'estil del Lluís):
Quadern de bitacora de la nau Enterprise. Data estel·lar 15346.
Divendres, erròniament i amb una falta de seny i criteri, el gruix del grup havia declinat la meva proposta de fer un Tibidabo i a última hora de dissabte decidien d'anar al Castell de Claramunt.
L'hora de sortida, les 8:00 del matí al PIR.
NOTA: Comentar-vos que l'òrgan rector del grup ha decidit que ara aquesta serà l'hora oficial de les sortides i que, si ningú no presenta al·legacions, el PIR canvia d'ubicació: la rotonda de les girafes.
La Cristina no sortia i es produïen les primeres sebastacions, el David no podia sortir, problemes logístics casolans d'última hora. Tampoc hi eren en Paco i el Raül, però com no són sospitosos habituals no ho considerem com efecte de res.
Puntualment a les 8:05 baixo les escales de casa i em trobo a l'Alessandra i al Dani. No ens hem ni saludat i el Dani recula cap a casa per agafar les ulleres de sol. L'Alessandra, com si no anés amb ella, segueix direcció al PIR (l'habitual en parelles casades).
Però no arribem al PIR, el grup, neguitós, no podia esperar més, pujava a bon ritme direcció la rotonda de les girafes. Ens afegim i a la rotonda ens aturem per reagrupar-nos.
Primera efrenada, en Dani no apareixia. Minuts tensos, els remordiments rondaven pel cap de l'Alessandra: se n'haurà anat a comprar tabac? Passats 10 minuts per fi feia cap, segons ell no ens havia vist...
Continuem la pedalada amb més de vint minuts de retard respecte al pitjor horari previst per l'organització. La penombra que amb prou feines il·luminava els carrers ja s'havia esvaït. Avui tocaria patir aquest dia que es presentava solejat.
Mica a mica, la sang que fluïa per les nostres venes, escalfaven els muscles. Bona temperatura, bon ritme, bones sensacions. I de sobte, un dels integrants se n'acaba d'adonar que li tocava imaginaria i que s'havia oblidat d'agafar el mòbil.
La segona efrenada no es va fer esperar, a l'alçada de les alzines, després de localitzar un mòbil, fa un primer intent de parlar amb la seva família. Diguem que aquest que estan acostumats als mòbils de la poma no són gaire hàbils amb els android i anteriors: dos missatges no enviats i més de deu minuts perduts.
La sang que tant alegrement regava les venes i els capil·lars, es mostrava mandrosa, el ritme i les bones sensacions havien decidit marxar de cap de setmana.
A Collbató ens tornem a agrupar. La demora ja era considerable, tant que en Fulgui ens sebastacionà. Resulta que havia de treballar a la tarda i no li donava temps de tornar a l'hora.
Al rostre del Manolo se'l veia una lleugera preocupació (a aquest pas, ni Can Maçana).
El ritrme seguia sent lent i travat. Al davant En Manolo, el Sebas i el Fulgui intentant tirar del grup. L'Alessandra en movia en terreny de ningú, amb el seu alegre pedaleig, i més enraderits el Dani i l'Efren. Jo seguia sense trobar el rime.
Un altre reagrupament just a l'inici del camí de les batalles i cap a Can Maçana. Durant la pujada, havia estat prenent imatges de l'Efren pedalant. Aquest, emocionat va pujar a un ritme un pel superior de l'habitual, tot creient que jo al darrera el seguia filmant. No sabia que a les primeres rampes ja m'havia despenjat...
Reagrupament a Can Maçana. Trucada de control. Acomiadem al Fulgui, uf, ningú no havia patit un estrany accident, la primera part de la sortida estava salvada.
L'Efren tantejava de seguir al Fulgui, el Sebas s'ho mirava, en Manolo patia, i la parelleta estava aliena a tota la moguda mirant-se als ulls com dos joves enamorats.
En aquest moment se'm va ocórrer de dir que encara em faltaven imatges per muntar el vídeo, així que no em va costar gaire canviar l'opinió de l'Efren.
Baixada ràpida per l'asfalt per prendre la pista cap a Montserrat Park,i sense adonar-nos ja fèiem el corrioll del Senglar.
Ja teníem ritme, la cosa anava bé, però el de la imaginaria va tornar a demanar el comodí del telèfon.
Aquesta vegada l'aturada va ser de quasi un quart d'hora (per cert, espero que hagi esborrat el número de telèfon de la seva dona de la memòria del mòbil que ha utilitzat).
En absència del David i del Fulgui, en Manolo va demostrar-nos les seves habilitats en el descens vertiginós. Havíem arribat a La Pobla de Claramunt. Pel camí ens varem trobar als del CC Esparreguera que ja estaven de tornada.
Només calia pujar al castell que coronaren per ordre d'arribada: Manolo, Sebas i Efren.
Una aturada per prendre quatre viandes (jo l'entrepà del meu fill) i de tornada cap a casa. Havíem d'aturar-nos a la font abans de prendre el camí cap al Coll del Bruc. I una altre efrenada.
Fins al coll, les pedres no permetien una bona tracció i en més d'una ocasió varem haver de posar el peu a terre.
En Manolo va coronar el coll, i sorpresa!, jo ho feia en segon lloc, suposo que l'entrepà estava fent l'efecte.
Un cop reagrupats ja no vaig aturar-me fins arribar a casa.
Tinc evidències que el grup seguia efrenant-se (ho veureu en un vídeo filmat des del balcó de casa)
Les dades:
Distància: 69 km
Ascensió acumulada: 1600 m
Punts: 135
I la setmana vinent farem el tram final de la Travessa (Coll de les Bruixes i Santa Cecilia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada