Diumenge, les 6 del matí, plou. Sembla la tònica habitual de les darreres setmanes. Una altre vegada els homes del temps no l'han acabat d'encertar.

Que faig? La pedalada del ZonaBici, segons diuen, esta plagada de corriols. Ostres!! tornar a viure l'infern de la Catllaràs no entrava als meus plans: el terre xop, les arrels dels arbres provocant caigudes continuades i algún que altra ensurt poc desitjable.

L'alternativa, quedar-me a casa un altre diumenge (vale, ahir havia sortit amb la flaca però només a estirar les cames fins a Sant Sadurní).

Una consulta ràpida al servei meteocat, la pluja passaria de llarg abans de l'inici de la prova. Vale, anem!! Això si, amb molta cura per no malmetre la bike (ja té prou ratllades i encara no tè un any).

A les 8:00 em presento al pavelló esportiu. Hi ha força activitat. No veig al David. L'únic company que m'havia promés de venir m'havia fet el salt!!

Saludo al Lluís (l'asturià), i me'n vaig a fer el registre i faig una trucada al David. Que content s'ha posat quan he despertat al Pau i la Roser!! Mig maleint-me i xiuxiuejant em diu que ja havia vingut a primera hora per inscriure's i que com plovia, havia anat a aixoplugar-se a casa. Que vindria de seguida.

A la sortida del pavelló la Cris i la Judit estaven per gaudir de l'ambient de la pedalada i per donar anims a la parella de la Judit (ho sento això del Alzeimer ho porto fatal).Quasi a l'hora de la sortida es presentà en David i el Dani, aquest últim però vestit de carrer (conseqüències de la nit de noces).

Sortida, el ritme viu. No és qüestió de quedar-nos al furgó de cua i deshonorar el nom del grup. Arribem a la rotonda de la carretera de Piera on un desconegut Manolo ens anima a conseguir la nostra fita.

Durant tot el trajecte fins a la Vinya Vella anem avançant força gent. En David volia acabar d'hora (i jo també que havia d'anar a felicitar a la meva mare). Però, tot just quan començava la baixada, la cadena de l'scott decidí trencar-se (de poc tinc un Cristazo!!).

El canvi de cadena va estar a l'alçada de l'equip Ferrari 2014 (de pena!!), fins i tot ens va avançar el del «carrito de los helaos». Si mireu les imatges de vídeo de l'organització veureu com el David i jo saludem el Drone que l'rganització havia habilitat (em demanaré un als reis per complementar les cròniques al blog).

Un cop connectada la cadena seguim el rumb avançant a les darreres unitats de la pedalada, però un soroll inconfusible m'alertava que la reparació no havia estat del tot satisfactòria. Ens tornem a aturar per tornar a reparar la cadena. Aquí es va fer palès l'habilitat quirúrgica del David alhora de donar cops magistrals de martell. Ja ens havia passat el cotxe escombra!!

Apa continuem, el camí era molt similar al de la Nocturna d'enguany, i a les rampes que ens duien cap a l'Eada varem donar caça als desfondats que amb prou feines podien fer la sortida curta.

Quan ja quasi arribàvem a l'Eada, primera sorpresa, un corriolet que sortia a mà esquerra, només espatllat per tres riders efrenant. Els superem. Ara tocava el nostre corriol (el de tota la vida), tornem a ensopegar amb dos riders amb bikes de més de 4000 € però amb una tècnica d'un nen de 6 anys. En una de les múltiples aturades els avancem. Descens rapidíssim (com tira el David!!) i agafem el trencall que ens ha de portar a la riera.

Quina passada, estava humit, però no relliscava, bé al menys als trams de baixada perquè quan el terreny s'enfilava varem patir algun problema de tracció. Un parell d'avançaments més i ja érem a la riera.

Les cames estaven al punt, un grupet que anava al davant era la nostra següent fita fins que, van errar de camí. Com bons samaritans els varem alertar de l'error que havien comés.

Aquí el meu ultra va decidir apagar-se (Carles, l'haurem de mirar!!) això, i que un malparit va deixar el cotxe al mig del camí, va fer que féssim una petita errada de navegació. Res, uns 200 m addicionals que no suposaven un esforç de l'altre mon.

Corregit el rumb entràvem a la part més aquosa de la riera, hi havia aigua, però no suficient per mullar-nos els peus.

Haig d'admetre que els rocs de la riera em vam provocar un petit cristazo sense conseqüencies que em va deixar un pel tocat.

A la pista, direcció Span Deck, en David va tornar a prendre la iniciativa, el grupet de 6 unitats que ens seguia a la riera no ens va donar caça, però a l'avituallament un vell conegut (el capullo del corriol) ens estava esperant (això de prendre dreceres hauria de ser motiu de desqualificació!!).

Ja només quedava baixar però per corriols. Un parell de corbes que vaig prendre rectes varen ser suficients per deixar que fos el David qui obrís via (quins corriols!!). Aquí la pluja havia estat menys comprensiva i les relliscades sovintejaven. El camí es feia interminable. Creuem la carretera i de nou tornàvem a fer el camí de la Nocturna. Baixada a sac!!

A la rampa del Cristóbal (l'he batejada així en honor a la seva gesta a la Nocturna), varem tornar a donat caça a 6 riders més.

S'ha de dir que l'organització ens havia reparat un rampot d'aquells que et posen les pulsacions a més de 200.

Fem cap a la pista, i de nou el corriol que ens porta cap abaix. No un, crec que varen ser 7 els riders que vàrem avançar (un d'ells estirat al terre). Jo els avançava pel costat, però el David s'enfilava per sobre dels seus caps (quin maquinon).

De nou a la pista i de nou un desviament que ens portava a un altre corriol (quina currada dels de Zona Bici), i de nou avançar a caràcols amb megabikes. Abans però havia deixat les meves eines al Toni per reparar la cadena d'un rider perdut.

Haig d'admetre que aquí si que vaig fer a peu una de les baixades, diguem-ne que les forces començaven a minvar.

Un últim esforç, quatre avançaments més i línia d'arribada, on la Cristina i la Judit ens esperaven.

Quasi sense descansar i cap a casa, per anar a fer les obligacions amb la família, així que ni botifarra ni res.

Resumint, han estat quasi 38 kilòmetres (gairebé com la llarga) però molt més durs i divertits. A partir d'ara, totes les sortides que farem hauran de tenir un tram de corriols per evitar que els menja pistes (mal anomenats PRO) treguin avantatge.

Que ens duem:
70 punts (+20 per participar a activitats programades)

I quan el Dani i l'Efren em passin els tracks atorgaré els punts de dissabte.