N'hi ha de subtils i de no tant subtils. Ni ha que prenen accions directes (senyor jutge, als fets del 14 de setembre me remito), però són pitjors aquells que mica en mica, mitjançant missatges subliminars van, de mica en mica, minant la moral de la nostra companya de pedalades.
A veure, d'acord som del Barça (bé els del 18% no tant), i no sabem que és això del senyoriu madrileny, però si que hem de tenir allò que es diu «seny català». Frases com ara: em poso darrera teu per no sortir a la foto (dita dissabte quan s'estava assolint una ruta de 115 km per carretera) o sortir pels carrers per Rússia, t'alegrava la vista, en canvi aquí... (dita avui just arribar a santa Cecília) no són d'allò més encertades.
I que passa, dons que, de mica en mica, l'orgull i la seguretat, vant minvant, i allò que abans era un no res, ara és una fita inassolible amb conseqüències imprevisibles, com ara aquesta:
I era la segona caiguda del dia!!
Però ja us conec, ja. Només ataqueu a la més dèbil, a l'Alessandra no li dieu res. I és que a la fisio, millor no empipar-la que sinó ho acabarem pagant.
La sortida d'avui ha estat la que en principi s'havia previst per a l'11S: Una pseudoportals a la inversa pel coll de les Bruixes. L'hora, les 7:00 (encara era fosc). Els riders: Alessandra, Cristina, Dani, Ferran, Manolo, Paco i Raül.
Manolo
Alessandra
Dani
Cristina
Paco
Ferran
La fuga: Manolo i Raül
El que algú havia sortit el dia anterior per carretera, en principi donava opcions a que avui seria una sortida tranquila. I un bé negre, es veu que el maillot xinés del Saxo dóna unes forces sobrenaturals al rider que l'equipa. Un cop més tocava anar a la cua del grup.
Ni tant sols podíem seguir el ritme del Paco, amb la seva myroon 29 full carbon que amb prou feines havia fet dues sortides des d'abril.
Un incís: Raül, coneixes al Pali? Crec que et convindria fer un parell de sortides amb ell, per a que veiessis que aquest no és un grup digne per a les teves capacitats i possibilitats (a politically correct way to say: niñato!!)
La Puda es pujà bé, amb forces suficients per fanfarronejar als senderistes que xino-xano prenien via cap a Montserrat. Però la pujada al coll de les Bruixes ja no era el mateix: rampes de molt desnivell amb poca tracció, on quasi tots, hem hagut de posar el peu a terra. Bé, aquí la Cristina ha decidit comprovar per primera vegada la duresa del terreny.
S'ha de dir que jo he fet primer el cim, possiblement perquè era l'únic que portava enregistrat al GPS la ruta d'avui (detall sense importància). Baixada fins a Vacarisses on ens hem trobat als participants a la Matagalls -Montserrat. I des d'aquí fins a Monistrol, on hem fet la primera aturada avituallament del dia.
En Paco ens ha convidat a unes coca-coles i acuarius i cap a Santa Cecilia. Si obvíem al Manolo i al Raül, jo anava al grup davanter. He pogut filmar unes boniques imatges, però les contínues aturades de reagrupament m'han trencat el ritme (el proper dia us deixo el GPS i vaig fent via).
Un altre incís: A l'Alessandra li hem de fer un homenatge, quina moral. No l'acabem de descobrir, però no em deixarà de sorprendre. Li és igual la duresa del camí o el seu estat físic, sempre arriba a bon port. Ha fet mèrits suficients per guanyar-se una bateria addicional per al seu sportiva+.
Des de Santa Cecilia (que n'està de lluny de Monistrol!!) fins a Can Maçana. En Manolo volia comprovar si les seves cames eren de fusta o no, i ha fet dos cops el recorregut.
No ha hagut cap incident més, a excepció de les dedicatòries que mútuament ens hem fet un conductor de turisme i jo a la baixada fins al Bruc (jo he arribat primer).
A petició pròpia avui hem fet una CFR, cosa que ha alegrat al Raül, que anava mort de gana (veus, com el Pali!).
Les dades d'avui:
Distància: 56 km
Desnivell +: 1.406 m
Velocitat max.: 64 km/h increpant a un turisme
Velocitat max.: 64 km/h increpant a un turisme
Punts IBP: 90
PD: Em sap greu, però els esdeveniments post-sortida fan del tot impossible la meva participació a la Travessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada