diumenge, 14 de setembre del 2014

Deixant petjada...


Enèsima sortida de l'any a una hora intempestiva. En Fulgui ens havia convocat a les 6:00 del matí al PIR. Tinc unes ganes que arribi el fred i que aquests comencin a quedar-se literalment enganxats als llençols, tot i que això suposarà que només sortiré amb el Manolo.

Em sap greu haver de començar així la crònica, però cal que algú posi fre a aquests actes vandàlics que setmana darrera setmana van succeint amb la única finalitat de guanyar posicions a la classificació.

Sabeu de qui parlo, tots coneixeu el seu nom. Com es pot ser tant cruel i tant roí. Dons si, el que lidera la classificació es va estimar sortir sol dissabte i marcar-se un Cogulló X-trem tot sabent que la gran pedalada promesa pel Fulgui quedaria en una sortida de no res. D'en Fulgui i de les seves arts ja en parlarem al final de la crònica.

Al PIR, a l'hora convinguda en Cristòbal, l'Efren, el Fulgui i la nostra intrèpida amazona, la Cristina, m'esperaven per començar la sortida.

El camí estava fosc, molt fosc. Mentre pujaven per la carretera ens creuàvem amb els joves que anaven a casa, segurament que tornaven de les biblioteques on havien anat a culturitzar-se i així pensar en projectes per fer el nostre país més pròsper. Feien cara de derrotats, amb prou feines podien seguir la línia de la carretera, envaïts per la son (suposo que per evitar dormir-se portaven la música tan alta).

Una sortida amb l'Efren i el Fulgui significa la interactuació continuada d'aquest dos riders que, com dos Furbys carregats de piles, inicien una conversa sense fi durant tot el trajecte, xerrant de temes tant diversos com la nova etapa de quarto milenio, les pel·lícules de Tarantino per culminar amb la promesa cinquena entrega de Torrente.

Mentrestant, la Cristina, en Cristóbal i jo intentàvem despertar-nos.

A Collbató i per evitar topar-nos amb els guardians de la fireta, el grup decidí que jo liderés el pas per la població. No havíem arribat a la Vinya Nova i el grup ja es queixava del corriol time al que s'havien vist sotmesos.

La ruta des de Can Maçana a Castellolí (Fulgui amb LL), la vàrem fer per uns corriols desconeguts per mi, que en vàries ocasions van estar a punt de descavalcar-me, sense èxit però.

Cafè revitalitzador i cap a les Antenes pel camí del gos blanc.


 

Si la pujada al Cogulló és desmotivadora, pujar a les antenes per una pista que et deixa veure tot el camí, encara ho és més.

En aquest punt, l'organitzador de la pedalada, va creure (amb molt bon criteri) que ja n'hi havia prou i que podríem prendre rumb cap a casa.

Al prefabricats decidirem de tornar per muntanya, i vàrem testar els corriols de l'EADA (ostres, em semblàvem més complicats). La Cristina, que volia fer una sortida sense ensurts, decidí de prendre la pista.

A la Font del Còdol el grup estava relaxat, jo vaig aprofitar per fer uns caballitos i deleitar al personal. Però els fets del 15A encara havien de tenir continuïtat, era 14S, i queden poques jornades per poder pujar a la classificació.

El susodicho, quan ningú no s'ho esperava, va frenar en sec, provocant que la nostra amazona impactés brutalment contra la seva bike, perdés l'equilibri i caigués catapultada contra la superfície dura del formigó. Casualitat? Començo a dubtar-ho, segons accident fora del camins... Sort que aquesta vegada tenim testimonis que poden donar fe dels fets, i que seran cridats pel TAS per decidir sobre la sanció que s'imposarà.

Us deixo amb les dades:
Distància: 53 km
Ascensió +: 1.150 m


Punts setmanals:
Dijous (11.09.2014):   Vives: 70
  Cristina: 80
Dissabte (13.09.2014):   Manolo: 114
Diumenge (14.09.2014):   Cristina: 89
  Efren: 89
  Cristóbal: 89
  Ferran: 89
  Fulgui: (en revisió pel TAS)

2 comentaris:

  1. Anònim15.9.14

    ..una salida muy divertida la verdad, en la que pude comprobar lo bien que saben estos chicos hinchar una rueda, vamos, utilizar la bomba, todos la probaron...algo que nos sirvió para echar unas risas justo al dejar la Carretera de Can Massana...
    Ya vi las intenciones de Fulgui cuando nos hizo bajar a Castellolí por una trilaera bastante complicada pero como no le resultó como esperaba, se puso a hacer caballitos justo en el único tramo de asfalto que hay al salir ya de Collbató y yo, que ya estaba pensando en la llegada a casa y la merecida duchita me lo llevé por delante...¡¡ésta le salió mejor que la trialera!!...
    De todas formas, ni con caída y aterrizaje forzoso me caen algunos punticos de mássssssss!!!!...Será verdad eso de que "me odian"... ;))

    ResponElimina
  2. Anònim15.9.14

    Hola companys visto lo visto,estas ultimas salidas ,con esos pequeños accidentes o grandes caídas aun por determinar con un perito habrá que: 1- poner cámaras para grabar las rutas y tener alguna prueba y 2-sacarnos un seguro creo yo a todo riesgo para protegernos de algún incidente mas ............... Dani ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina