Diumenge, 1 de gener. Un dels riders del grup disposat a perdre's pels vols de Martorell durant la duatló del Diable. La resta seguíem amb la nostra conxorxa per desmitificar la gran ruta 2013.
Calia però, un pas previ, fer una ruta que garantiria assolir el repte amb èxit.
Si, el Cogulló ja comença a ser un passeig. El Cogullo X-trem com un passeig amb una mica més de bosc, l'alternativa, el Cogulló XXL: Cogullo X-trem + Castellolí + Antenes. Aquesta fita, de moment, no ha estat ciclada per cap rider. Molts ho han intentat, però sempre sense la recompensa de l'arribada.
Era un dia assenyalat, els companys d'aventura eren una garantia per a tant preuada empresa. És més, el dijous anterior, un equip especial m'havia fet un pla de d'entrenament especial:
Però ja de bon començament les coses es van començar a tòrcer. En Josep Flores feia tard, quina estranyesa? Si sóc jo el que arriba sempre tard. Amb una mica de demora sortíem direcció a Collbató. La 27,5 volia recuperar el temps perdut, però no podíem forçar la màquina: l'Efren sortia d'una lesió i el David no les tenia totes i volia formar part dels PRO, però una ruta tan llarga...
Quasi com una exhalació arribàvem a la cruïlla del camí de les batalles. Com no havíem recuperat gaire temps i com que tampoc hi havia gaires bones sensacions, varem escurçar per Montserrat Parc.
A les primeres rampes de Maians dos dels companys van haver de fer una escatològica aturada tècnica que va fer disgregar el grup. En Manolo, sobrat com sempre, els va esperar deixant que en David el Cristobal i jo anéssim fent via. Un somriure maliciós es deixava entreveure al seu rostre tot pensant: ja us agafaré, ja...
A aquestes alçades, la màquina del Cristobal va començar a funcionar, posant terra pel mig. En David i jo ja havíem superat les rampes més dures i em veia coronant en segon lloc el Cogulló, però va aparèixer el Manolo al que en principi controlava fins al click de canvi de pinyó per deixar-nos clavats a escassos 200 m del cim.
Aquesta petita decepció es va veure compensada per la cara d'alegria del David pel seu primer Cogulló:
A la tornada i per evitar les temptacions més carnals, en David, l'Efren i jo varem decidir de prendre el corriol. Com baixa aquest nou PRO!! La descripció de les temptacions la faran als comentaris el Manolo, en Flores i el Cristobal.
Tocava anar cap a Castellolí, i TOTS els riders seguíem amb el pla previst. A mig camí uns esparreguerins perduts ens van donar conversa.
Tanta aturada començava a fer els seus efectes sobre una tendinitis mal curada.
Per a algú, les rampes de pujada a les antenes s'havia convertit com a un fita inassolible. El grup va respondre: si uno cae, caemos todos. Així al coll del Bruc verem prendre rumb cap a casa. De nou el CXXL quedava com la mítica sommiada.
Seria un error intentar-ho de nou la setmana vinent, a més, toca sortir a esmorzar. Farem un Vacarisses (en-recordeu-vos de portar diners en comptes de barretes enrgètiques).
Les dades:
Distància: 80 km
Alcada acumulada: 1.525 m
Índex IBP: desconegut (s'ha penjat la pàgina web).
PD: Així que l'hagin arreglat actualitzaré els punts.
Era un dia assenyalat, els companys d'aventura eren una garantia per a tant preuada empresa. És més, el dijous anterior, un equip especial m'havia fet un pla de d'entrenament especial:
Però ja de bon començament les coses es van començar a tòrcer. En Josep Flores feia tard, quina estranyesa? Si sóc jo el que arriba sempre tard. Amb una mica de demora sortíem direcció a Collbató. La 27,5 volia recuperar el temps perdut, però no podíem forçar la màquina: l'Efren sortia d'una lesió i el David no les tenia totes i volia formar part dels PRO, però una ruta tan llarga...
Quasi com una exhalació arribàvem a la cruïlla del camí de les batalles. Com no havíem recuperat gaire temps i com que tampoc hi havia gaires bones sensacions, varem escurçar per Montserrat Parc.
A les primeres rampes de Maians dos dels companys van haver de fer una escatològica aturada tècnica que va fer disgregar el grup. En Manolo, sobrat com sempre, els va esperar deixant que en David el Cristobal i jo anéssim fent via. Un somriure maliciós es deixava entreveure al seu rostre tot pensant: ja us agafaré, ja...
A aquestes alçades, la màquina del Cristobal va començar a funcionar, posant terra pel mig. En David i jo ja havíem superat les rampes més dures i em veia coronant en segon lloc el Cogulló, però va aparèixer el Manolo al que en principi controlava fins al click de canvi de pinyó per deixar-nos clavats a escassos 200 m del cim.
Aquesta petita decepció es va veure compensada per la cara d'alegria del David pel seu primer Cogulló:
A la tornada i per evitar les temptacions més carnals, en David, l'Efren i jo varem decidir de prendre el corriol. Com baixa aquest nou PRO!! La descripció de les temptacions la faran als comentaris el Manolo, en Flores i el Cristobal.
Tocava anar cap a Castellolí, i TOTS els riders seguíem amb el pla previst. A mig camí uns esparreguerins perduts ens van donar conversa.
Tanta aturada començava a fer els seus efectes sobre una tendinitis mal curada.
Per a algú, les rampes de pujada a les antenes s'havia convertit com a un fita inassolible. El grup va respondre: si uno cae, caemos todos. Així al coll del Bruc verem prendre rumb cap a casa. De nou el CXXL quedava com la mítica sommiada.
Seria un error intentar-ho de nou la setmana vinent, a més, toca sortir a esmorzar. Farem un Vacarisses (en-recordeu-vos de portar diners en comptes de barretes enrgètiques).
Les dades:
Distància: 80 km
Alcada acumulada: 1.525 m
Índex IBP: desconegut (s'ha penjat la pàgina web).
PD: Així que l'hagin arreglat actualitzaré els punts.
Osti quin fallo, 1 de juny no 1 de gener (culpa del GinTònic)
ResponElimina