Bé, m'he permès posar aquest titular extret dels còmics d'Àsterix per descriure el que ha estat un cap de setmana un pel diferent.
Després de dues setmanes d'inactivitat del gruix del grup (l'esmorzar de Sant Pau de la Guàrdia no compta com a sortida), tocava reunir a la gran majoria per fer una activitat conjunta.
La setmana havia estat molt tranquil·la, el flux de guasaps es dirigien a felicitar a l'Alessandra i al Josep Flores per la seva gesta a la marxa de les tres nacions. També cap al Dani, una parella complidora (sort que les nostres respectives no llegeixen aquest bloc).
Dissabte em vaig despertar amb un mal a la gola típic dels refredats estiuencs, la temperatura 39 (vaja que estava fet una coca). De totes formes no estava disposat a que malmetés la tant esperada sortida dominical.
Crec que l'estat febril és el no em va deixar controlar l'evolució dels esdeveniments:
- Volia fer una sortida llarga i amb el màxim possible d'integrants.
- Manolo, amb bon criteri, proposà d'anar al Tibidabo, per a que el coneguessin
- Fulgui, Sebas, Efren, David van objectar que havien de ser d'hora a casa per fer nosequé
- I a partir d'aquí es va iniciar una proposta per sortir un pel més d'hora. Un pel més d'hora són les 6:30, no les 4:30!!!.
Davant d'aquesta bogeria em vaig negar en rodó, el que va provocar una sèrie de missatges relacionats amb gallines i els ous del Calimero. Resumint, vaig claudicar, i després d'anar a buscar a ma filla a les tres de la matinada a Olesa, m'he posat la disfressa de rider i cap al PIR.
Teníeu que haver vist la pinta i la cara de cadascun de nosaltres. A les 4:30 al PIR hi érem: Manolo, David, Cristòbal, Sebas, Efren, Josep Flores, Fulgui i Ferran, “els iluminaos”.
La sortida un pel accidentada, primer algú s'havia oblidat els guants, després, al passar al davant de les carpes del CIRCUS (Xocolat), la musica maquinera ha despertat la vessant juerguista del dels guants que entre saltirons i ritmo de la noche ha caigut a l'asfalt (i sense cubata).
Vist que no hi ha via res greu, hem seguit rumb cap a Molins. Algú ha fet el comentari que era la primera vegada que passàvem pel túnel d'Abrera amb il·luminació.
Tot just a Molins el sol ja començava a fer acte de presència i les primeres rampes feien que el grup se'n anés estirant. Aquesta vegada no han hagut errors de navegació. La pista era força bona, però les sensacions no, i és que la febre i la inactivitat m'havien fet perdre aquell punt addicional de la 27,5. Però no era l'únic que estava patint, el genoll de l'Efren segueix sense està recuperat i les punxades tornaven a a fer-li la guitza.
No hem pogut fer el tant esperat cafetó ja que a aquelles deshores no hem trobat cap bareto obert. Tant sols hem rebut l'amable suggeriment d'un vilatà de Valldoreix que ens convidava a parlar més fluix (aquest de ben segur que portava sense “picarpedra” més d'un any.
Per fi arribàvem al Tibidabo on ens hem fet aquestes boniques fotos.
La boira que hi havia a Barcelona no ens ha deixat gaudir de les vistes, i es que el camí de les aigües estava desert. Només calia destacar els exercicis provocatius d'una runner que semblava que buscava alguna cosa més que posar-se en forma, però havíem de tornar i no podíem perdre més temps.
Fins i tot la trencadissa de la cadena de la 29" del Flores ha estat canviada a una celeritat digna de l'equip Ferrari.
La tornada ha estat dura, molt dura per l'Efren i per mi. A tall d'exemple, he posat peu als corriols que fa un mes surava amb l'Scott.
A part del Manolo, hi ha dos noms que mereixen una especial atenció: el Cristobal i en Flores, que han arribat a aquestes dates en un nivell de forma excepcional. Quina tornada nens!!!
Les dades:
Distància: 101 km,
Desnivell acumulat: 1.300 m
Punts: 154
Bonificacions: cap
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada