No us podeu ni imaginar
quin és el nou líder de la classificació PRO-BIKEdeferro. Mai ho
hauria dit, aquell que feia els seus primers passos amb nosaltres el
24 de febrer de l'any passat, aquell que baixava de la seva montura
en descensos de més del 1,8 % per por a caure, si, aquell que no
calla en tot el recorregut, avui ens ha deixat amb un pam de nassos.
I no ho tenia fàcil,
perquè el redactor d'aquest blog l'ha fet un sabotatge a la seva
bike i l'ha portat per les trialeres més tècniques tot tornant cap
a casa i les ha superat amb èxit.
La història ha començat
de bon matí, al PIR havia acudit el senyor 213 amb la seva flamant
stumpjumper de doble suspensió i doble factura on l'Efren i el Sebas
no s'estaven de contemplar-la. No m'he pogut resistir i li he demanat
per fer un petit tast (craso error: quina merda de bici porto!!!).
També l'ha provada l'Efren que, per les sensacions que mostrava,
diria que li havia tret el sillin.
Stumpjumper 213 special edition
Mes tard han arribat el
Dani, que aquestes setmanes ha estat de baixa i el David. També han
acudit a la cita el Cristòbal, l'Eva i el Joan. Que bé, anàvem al
Cogulló en manada; però no. En Cristòbal i cia han dit que es
quedaven a Can Maçana i ràpidament dos més s'han apuntat a aquesta
opció.
A mida que ens apropàvem
al Bruc, el soroll ensordidor de les escopetes dels caçadors
ressonava més a prop nostre, hem variat la ruta tot allunyant-nos.
Aquí hem pogut convèncer al Sebas i al 213 que allarguessin la seva
sortida fins a Montserrat Parc, però a l'arribar ja eren quarts
d'onze.
En Dani (que és l'únic
té bonificació per baixa) ja no podia més, el David ja patia,
havia quedat per dinar a Berga (san tornem-hi). La mirada que ens
hem fet amb l'Efren era demolidora: avui no anem al Cogulló!!
Ràpid de reflexes, he
improvisat una alternativa per no fer la Llarga: baixem a Castellolí
per una ruta alternativa (el camí que ens va il·lustrar el meu
germà i que no tots els riders coneixien). El David s'ha deixat
convèncer, però la resta no.
Així que els tres janets
hem fet via cap a Castellolí. Sort dels avisos del GPS perquè he
errat en un parell de cruïlles, però hem arribat a destí sans i
estalvis.
I a la tornada ha estat
quan aquest peaso de rider ha liderat la pujada fins arribar al coll
del Bruc. Era tard, i havíem de fer via fins a casa. Però jo no
podia deixar les coses així, que se n'havia cregut aquest rockie!
Des del Bruc fins a casa he passat per totes les trialeres hagudes
per intentar descavalcar-lo però no, les ha superat i ha gaudit de
la baixada com jo. En David també ha gaudit del corriol de Can
Castell, corriol que increïblement no coneixia.
Només hi ha una mota
negra, que en plena pujada davant d'un grup de riders d'Esparreguera
ens hem hagut d'aturar perquè algú havia afluixat la roda davantera
de la bike de l'Efren (ja cauràs ... ja).
El pique quasi ha arribat
a Esparreguera, on els vianants del camí veïnal es queixaven dels
tres ciclistes que baixaven a sac.
No ha estat el Cogulló,
però ens ho hem passat força bé. Ara només heu de decidir que
voleu fer la setmana vinent: Cogulló o Castell de la Pobla. Penseu
que el Carles farà un entrenament a consciència per humiliar-nos a
Arenys. :D
Les dades:
Ascensió acumulada: 890 m
Velocitat mitjana: 13 km/h
I la puntuació d'avui:
Rider
|
Punts
Obtinguts
|
Observacions
|
Efren (PRO)
|
93 + 2
|
Bonificació per liderar el grup
|
David
|
93 + 1
|
Bonificació per no perdre la roda del lider
|
Ferran (PRO)
|
93
|
|
Fulgui
|
65
|
Un altre trist Can Maçana
|
Sebas
|
65
|
Un altre trist Can Maçana
|
Dani
|
65x1,25=81
|
Bonificació per malaltia
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada