En la mesa plato pequeño, en la bici plato grande

Aquest ha estat una de les frases que en Manolo m'ha comentat al arribar a Igualada quan ja veiem el final de la sortida d'avui i que ja ha estat apuntada a l'apartat de frases mítiques.

I, per donar resposta a un dels bikers més en forma del grup, hi ha dos que ens afegim al selecte grup que ha  superat els 100 km en una etapa dominical (Manolo no compta per què ja fa temps que ho ha fet).

A darrera hora d'ahir no tenia clar si sortiria per carretera o muntanya, no era qüestió de deixar penjat a ningú, però per desgràcia per mi, en Dani, malgrat la seva indisposició gripal, va decidir sortir aquest diumenge, i ja no tenia excusa per anar en mtb.

Així que a les 8:00 erem dos grups: Dani i Josep Sicilia en mtb i Manolo, Josep Flores i Ferran en bike de carretera.

Dues absències importants: Pali amb mal de cap (paraules textuals, però això és símptoma de juerga amb titis i ressaca matinera), i una de ben sonada, en Fulgui, que ha partit el quadre de la seva TREK. Ara és quan hem de veure la garantia d'aquest tipus de bikes doble suspensió, preparades per a tot tipus de terreny (es va trencar baixant Can Maçana).

Al grup d'en Dani i Josep s'han sumat dos bikers novells que anaven un pel perduts, així que han decidit fer la llarga (com deia aquell de Polonia: Que cabrons!!), de no ser així haurien fet un Can Maçana.

I nosaltres, mireu:

Haig de reconèixer que m'ha costat convèncer al senyor Flores de no anar fins a Ponts (aquest és pitjor que jo), ens hem quedat a Calaf, i l'esmorzar a part de lent l'he trobat un pel car, tot i que necessari per poder tornar a casa amb dignitat.

Les dades:

Distància amb altures	107.1 km
Ascen.acum.	1329 m
Altitud Màxima	682 m
V.mitjana mov.	18 km/h
Velocitat màxima	61 km/h

Res mes, salut i bici