S’acosten els primers esdeveniments de l’any, parlo d’activitat a sobre de la bike és clar, ja que els que corren ja van fer la mitja de Barcelona, oi Fulgui?
Si, ja quasi estem a tocar de l’Hivernal de Cervera (5 de març) i el 2 d’abril podreu ciclar la Portals amb 1.500 riders més.
Si volem participar en qualsevol d’aquestes pedalades no competitives, a les que tothom va a sac, i no volem fer el ridícul, cal fer un pla d’entrenament a consciència.
Dieta equilibrada, sortir cada cap de setmana i, si pot ser, entre setmana intentar fer activitat física (corroling, spinning o simplement sortir a córrer).
Es tracta de ser metòdic i disciplinat. Ara bé, si per algun motiu us heu saltat un cap de setmana no es soluciona fent el doble a la setmana següent.
Això es justament la regla que en Josep no va aplicar. El cap de setmana passat se’n va anar a la neu, a esquiar (tot i el greu accident que va tenir practicant fora pistes). En veure que els mortals fèiem una Portals, aquesta setmana es proposà sortida doble: craso error.
Només en Manolo respongué el dissabte i en dues hores feien una sortida pistera-corriolera a la que habitualment hauríem invertit tot un matí. Eufòric, proposava fer un Cogulló el Diumenge.
El problema era la companyia: estava en Sebas que faria de llebre degut a que a les onze havia de tornar a casa (en aquests casos imprimeix un fort ritme que ens deixa ofegats abans d’arribar a Can Maçana) i l’altre acompanyant era jo, que porto un xute de substàncies dopants. El Sherpa que és el que hauria moderat la sortida, simplement s’havia adormit.
Si a aquesta equació li afegim una mala nit resulta un còctel explosiu
No havíem arribat al Bruc i el nostre amic ja començava a donar símptomes de fatiga... però el pitjor estava per arribar:
L’Spark ja li havia donat dos avisos materialitzats amb branques entravessades en els radis de les rodes que va poder resoldre fàcilment, però a les ondulades s’encabrità com una fera indomable i el volgué descavalcar tot enganxant-se a una part molt dolorosa.
No penjo el vídeo que no he gravat perquè les imatges son esfereïdores. Més de vint minuts aturat intentant recuperar l’alè.
Aquest fets són fruits de la casualitat? dons no, si no has descansat prou, si encara tens fatiga, comets petits errors de conducció que poden tenir greus conseqüències.
No s’avia acabat la cosa, perquè de camí a prendre la pista que va de Montserrat Park a Maians, se li va escapar el peu del pedal en un sotrac i va a tornar a donar-se un cop a la part malmesa.
Qualsevol humà hauria fet el que en Sebas va fer, tornar cap a casa, però no, en Josep volia recuperar el temps perdut així que seguíem amb la idea original de la ruta.
Desprès del passar el centre de recuperació de cargols salvatges de Maians afrontàvem les rampes que ens havien de dur a Castellfollit. Parada per foto i seguíem la marxa.
Com sempre que passa a les sortides amb el Josep, havíem de provar alternatives. La pista se’ns feia pesada i un corriol a ma esquerra amb un cartell que deia Castellfollit ens va semblar una bona opció.
El camí tot just sortia a Ca l’Andorrà om no ens vam poder estar de parar per reposar forces.
L’adolorit cos del Josep no aconsellava fer el cim, jo estava bé, dopat, molt bé, però ja m’estava bé fer un entrepà tot veient els elefants de color rosa que ens havien acompanyat durant tota la travessa.
Els de ca l’Andorra diguem que no es caracteritzen per un servei ràpid, era tard i havíem de tornar cap a casa.
La baixada per carretera sense pedalar (a trams a més de 60 km/h) divertida malgrat els elefants...
I a la pujada cap a Montserrat Park se’ns va ajuntar en Cuevas, que estava fent una sortida ràpida.
Ens proposar fer el corriol de Sant Pau de la Guardia, jo aquest no l’havia fet i realment és molt divertit, un pel tècnic però 100% ciclable.
Des d’allà ja directes i a tota bufa cap Esparreguera on arribàvem a quarts de dues.
Distància: 57 km
Ascensió: 1.200 m+
Una sortida de AUPA, (o de agarrate los machos :-D)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada