Avui ha vingut en Carles. No sé a vosaltres, però a mi la idea de que algú de fora d’Esparreguera faci un munt de quilòmetres per anar amb nosaltres, em posa però que molt,

Vale, m’acabo d’adonar que el Toni (Cosco) també ha vingut i és de Martorell, ei, que també m’agrada molt que vingui

Tornant al tema, avui tocava fer una ruta diferent, que estigués al nivell del Carles. Anar a la Mola com que no, massa dur per a la primera sortida multitudinària desprès de Vacances, La segona de la llista era la de la del Castell de la Pobla de Claramunt i així ho hem fet.

Val a dir que el grup no coneix l’argot judicial, perquè hem estat més de 20 minuts esperant que el nostre lletrat fes compareixença. Però no s’ha presentat. Whats per evitar qualsevol tràmit judicial i engegàvem la sortida. 

L’Aniento, avui amb maillot de gala, es dedicà a trobar alternatives per fer la pujada cap a Can Maçana, ha estat divertit, però a la tornada ha pagat l’esforç.

La pluja dels darrers dies ens donava una molt bona tracció que, ha fet que arribéssim a Can Maçana sense haver de posar el peu a terra.

Bones sensacions, el grup estava preparant el Colibrí. Algunes reflexions com que pot-ser millor no reservar restaurant i dinar un bon entrepà el dia D, més que res perquè la sortida oficial Bikedeferro es presenta com alguna cosa més que durilla.

Enfilàvem les rampes que ens duien cap el corriol del senglar on en Toni es començava a preocupar per la freqüència del pulsòmetre, quedant-se, per primera vegada, a a la cua del grup (els que estem acostumats que pugi per sobre de 170, no fèiem ni cas).

Al corriol deixava força espai amb el grup capdavanter per poder marcar una bona marca a l’strava, però malauradament vam trobar força transit en direcció contrària.

Aqui, en David, s’acomiadà per que havia d’anar a l’aplec de Berga.

La baixada fins a la Pobla, tranquil·la (no hi era el David), tot i el descens pronunciat. Engegàvem l’ascens al castell en grup, però les ordres del pinganillo per portar bidons d’aigua trencà el grup. Fèiem de gregaris del Manolo, Carles i Sebas que lideraven l’ascensió.

Nosaltres per la diada hem posat la senyera al Castell!!

 Plantada de la senyera

 Ullet a l'Efren, te'n recordes?

Fotos i cap a la font a omplir els bidons. La font estava seca, i vam haver de recular per trobar un bar on comprar el líquid tan preciat. Mentre saciàvem la nostra sed, gaudíem de la música festivalenca que havien organitzar a la Pobla per la diada.

La tornada fins al coll del Bruc va ser un martiri per a més d’un dels components del grup. Tanmateix el camí estava força net, no vaig haver de posar peu a terra en cap moment (fet que no tothom del grup pot dir…).

Al cor de Catalunya, gaudint de la diada al Montserratí

Diguem que la novetat era que no era jo qui patia, de fet no m’ha calgut fer servir els gels revitalitzadors que portava per si de cas.

Arribàvem a Esparreguera amb la sensació d’haver fet una molt bona sortida (aquesta és de les anomenades classe màster), però una foto enviada pel Sherpa ens oferí una visió millor diferent de les sortides dominicals (el comentari del Carles entra de ple a les frases mítiques).

El Carles i el Toni, que no confesen la nostra religió, es van perdre els oficis del Sebas a la parròquia de Santa Clara (avui van caure dos per cap).

Dades (que ara feia temps que no les reportava):

km: 63 km

Distància+: 1.380 m

CFR: 2/rider 

AUPA tatuatges.