Maniobra del loco Iván

Algú havia de ser el primer. Cony i m’ha tocat a mi!!

Si, aquest dissabte anàvem a fer una sortida per estirar els músculs, però quasi estiro la cama. I és que encara que hagis fet cursos d’estratègia, els “baffle cleaning” et sorprenen quan menys t’ho esperes.

Però no tothom es capaç de fer-los amb precisió, cal tenir l’habilitat dels grans mestres d’escacs per saber el moment oportú, primer fent maniobres de distracció per que quan baixes la guàrdia, donar aquest cop mestre que et deixa literalment fora de joc. 

Encara que ho hagués gravat amb a càmera de vídeo (gràcies Vueling per la putada, amb la indemnització no tinc ni pel suport de la Go-Pro), les imatges haurien declarat indemne a l’autor de la maniobra que ni tant sols va tocar-me i, els comisaris, haurien resolt retirar els punts de Nico Rosberg al premi de Monza per atorgar-los-hi a Lewis Hamilton.

Però centrem-nos, que se me va la pinza (segur que son les seqüeles de la caiguda…)

Dissabte, sortia amb aquella prepotència que et dóna saber que estàs mig punt per sobre dels teus companys de ruta.

Marcava un ritme, suau, molt suau, deixant que tiressin i apropant-me i deixant espai (gaudint de la bike sense patir, sense l’Strava, sense cap objectiu...)

Volia imprimir un ritme fort pujant a Vacarisses, així que deixava que l’arribada a la carretera fos una transició. Al davant, l’Aniento i l’Efren mantenien una conversa força interessant.

Va ser quan crèia que podia fer una aportació de mèrit a la conversa quan em sorprengué la maniobra del loco Iván. 

Al desplaçar-me vaig contactar amb la bike de l’Aniento que, tot i voler sortir de la trajectòria, no va evitar la meva pèrdua d’equilibri i el terrible impacte contra l’asfalt.

Per sort la velocitat era baixa (no gaire més de 15 km/h) i la musculació aconseguida durant les vacances esmorteí l’impacte: Un fort cop al cap, una rascada i quatre blaus.

Laceraciones múltiples de proóstico reservado

L’Efrèn em va oferir uns glaçons de gel que portava per evitar inflamacions, però la idea no em resultà atractivan (si voleu saber més detalls els hi haureu de preguntar a ell).

No deixaria que aquest incident (lances del juego) malbaratés la sortida en BTT a saco que teníem planejada per diumenge.

Però diumenge el profeta de la BTT vermella doble es va rajar amb l’excusa que volia provar el Garmin a la Ducatti. 

Amb el David de verema, el Manolo amb permís condicional i l’Efren de proves de triatló, es plantejava una sortida diferent. Escollíem la flaca i s’apuntaven l’Aniento, en Cosco, en Vives i l’incombustible Sebas (Manolo ens acompanyà fins a Can Maçana).

Repetíem sortida amb la flaca i, durant la pujada, la Felt em feia saber que s’havia desajustat per la caiguda del dia anterior. En dues ocasions la cadena es desengranà i la roda anava un pel frenada. Sort que el Josep m’acompanyava per assistir-me, sinó hores d’ara encara estaria penjat a la carretera.

A Can Maçana ens reagupàvem, en Manolo es despedí i preníem la carretera cap a Marganell i Rellinars.

Aquesta segona part del trajecte no era la bike sinó el GPS que es bloquejava, però jo ja em sentia recuperat, tot i que el meu ritme no era “rodó”.

Barreta i foto a la parada de Bus i cap a Terrassa. Desprès de la moguda del dia anterior em vaig quedar al darrera per poder contemplar com tracen les corbes els meus companys: es nota que en Vives porta una Kawa, té estil. 

House of cards

Des de Terrassa cap a Viladecavalls i Olesa, on el Toni prengué destinació a Martorell.

Els quatre que quedàvem només teníem un objectiu: arribar a la parròquia de Santa Clara per a què en Sebas fes els oficis i ens donés la benedicció.

Ara ens hem de preparar per al colibrí i les properes setmanes les dedicaré exclusivament a sortides amb BTT (la flaca es queda pel corrioling).