Desorientat

NOTA: Ei! Desprès de llegir aquesta crònica, llegiu la del blog del Carles que és la bona.

Deu n’hi do quina pajara que porto, encara els símptomes del viatge a l’extrem orient (d’on venen els reis màgics) fan que el cos i la ment no reaccioni com cal.

Havia proposat provar el recorregut de la portals 2016, el millor que es pot fet desprès de tres setmanes d’inactivitat i més de 20000 km en avió. Sort que els d’aquí, més cabals, ràpidament desanimaven aquesta agosarada idea.

A més, encara estic elaborant l’e-voice-roadbook per a que la podeu pedalar sense perdre’s.

Disposats a dir tonteries, la segona proposta era la de sortir mitja hora abans de l’habitual. Aquí no va haver cap ment sensata que em fes entrar en raons. Fins i tot van aplaudir la idea. 

Diumenge es despertava clar, des de la finestra s’aventurava un dia assolellat, sense mirar la previsió meteorològica, nomes dues capes i cap a fora. Just tancava la porta i em vaig adonar que m’havia deixat l’ànima. Bé, res, ja trobarem alguna cosa fàcil a fer. 

A l’obrir el portal de l’edifici la crua realitat es feia palesa: quina rasca!! Ja no podia tornar per abrigar-me més (la pena mínima per despertar algun membre de la família és d’arrest domiciliari, i no me la volia jugar).

Dels quatre que havíem confirmat la sortida era el segon (però si sempre arribo l’últim!!). En Sebas ja feia estona que estava al PIR2, desprès arribà en Vives, però el David no donava senyals de vida... Bé, si que les donava, però no em vaig adonar perquè portava el mòbil en modus silenci.

Se’m va ocórrer repetir la darrera ruta realitzada que l’Aniento m’havia il·lustrat, tot i que no portava GPS confiava plenament amb la meva memòria. Com l’inici era cap avall, vàrem anar a la cerca del David que estava tot just a portal de casa seva. Feia pinta d’haver empalmat (si si, com la de l’anunci aquell).

Més tard les nostres sospites es confirmaven, pràcticament no obria paraula per comentar-nos amb detalls els indrets que estàvem ciclant, i ens confessà que havia estat de sortida amb uns col·legues fins a altes hores de la matinada.

Fins a la Beguda tant en Sebas com el David anaven obrint via. Mes enrere, en Vives i jo, que anava ben perdut.

Avançava el matí però la temperatura no pujava. Als trams d’asfalt el ritme segui igual que pels camins, ningú no volia accelerar el pas. A Masquefa, en David ens va obsequiar amb un camí alternatiu, una petita errada de navegació sense importància. 

A Hostalets ens dividíem, d’una banda en Vives amb dinar familiar i el David que volia dormir prenien el camí directe cap Esparreguera.

Jo vaig convèncer al Sebas de continuar cap a Can Aguilera per fer el corriol que hi ha pujant i que tant em va agradar dues setmanes enrere. 

Passàvem Can Martí, Can Aguilera i iniciàvem l’ascensió, seguint l’estela d’una runner que cada vegada s’allunyava més. Possiblement va ser la causant de la meva desorientació. Sense GPS ja em coneixeu, estic perdut.

Vaja, ni corriol ni res, una pujada d’un kilòmetre al 10% minvava les poques forces que ens quedaven. Sort del Sebas que de seguida va reconèixer el corriol del senglar que ens duia camí cap a casa. 

Tot i que estàvem baldats, res de prendre la carretera, tornàvem pels camins de la llarga (els darrers metres en modus stand-by).

Vaja que el tram final en Sebas es va en recordar de mi i de les meves propostes d’última hora.

Al final ens han sortit 52 km i mes de 1000 m de desnivell. Davant del gràfic, sabríeu reconèixer els errors de navegació?

La propera crònica la intentaré fer el diumenge (serà la crònica de La Portals 2016?)

PD: Aneu preparant-vos pel colibrí i AUPA ATHLETIC!!