L’equilibrista

Amb el que està plovent, el millor que podem fer és quedar-nos a casa gaudint d’un bon àpat i d’un bon vi. L’àpat el deixo a la vostra elecció però el vi us aconsello que tasteu, a poder ser, una varietat local. Si sou d’Esparreguera pot-ser una bona elecció és l’equilibrista, una varietat que conreen a Ca N’Estruc i que personalment m’agrada molt.

Si sou dels tossuts que malgrat el temps preferiu sortir a pedalar i arriscar-vos a arribar a casa totalment xops, llavors l’equilibrista pren una altre significació, perquè el fang, els basalts, les arrels mullades feien que de la sortida una pista de patinatge.

Per culpa d’un bikedeferro que em va dir que ell sortia encara que plogués, ara jo pertanyo a aquest segon grup (aquest individu també ha provocat que prengui el cafè sense sucre). 

Hores d’ara suposo que tots ja sabeu que en aquestes condicions ciclar La Portals és un acte més que temerari, el tram del riu és pràcticament impracticable. Això afegit a que en Josep i en Manolo sàviament decidiren fer altres activitats i quedar-me sol per fer-la, em va fer descartar aquesta ruta.

Tampoc hi eren els professionals Bikedeferro Pro (B-PRO a partir d’avui) que tenien previst fer la Ports del Maresme, tot i que el radar anunciava pluges intenses al territori.

Els meus companys de ruta eren en Sebas i en David, que casualment havien de tornar d’hora a casa. Vàrem estar esperant la presència de l’Efren que havia manifestat el dissabte que faria una sortida suau, però no es va presentar (algun judici sumaríssim d’urgència segur que el va retenir).

Hauríeu d’haver vist la fila d’en David que es presentà sense guants (si la classificació seguís en marxa això hauria estat una penalització de 20 punts sobre la ruta), un altre s'hauria quedat a casa, però aquest rider està fet d’una altre pasta.

Desprès de l’essarronada de la setmana passada, en Sebas no em va deixar parlar i proposà fer una sortida corriolera: pujar a Can Massana, des d’allà fins al coll del Bruc per prendre el corriol de l’os blanc, anar a buscar el corriol del senglar i enllaçar amb el corriol nou que anomenarem “no hay dos sin tres”. A partir d’aquest punt i en funció de l’hora decidiríem la resta de la ruta. La temperatura era força suportable, fet que les mans del David van agrair.

NOTA: Fer corriols en dies de pluja és mes temerari que fer La Portals

Sortíem a bon ritme (el rodillo d’aquesta setmana ha anat força bé), però a Can Roca els pneumàtics slicks que porto començaven a fer de les seves. De tant en tant la bike decidia prendre un camí alternatiu, però era controlable.

Per pujar al Bruc se’ns va ocórrer la brillant idea d’afegir un nou corriol, el que surt darrera de la fàbrica de ceràmica. A la rampa que hi ha tot just sortint del Bruc residencial era en Sebas que perdia la tracció. A la fàbrica de ceràmica vàrem canviar la modalitat BTT per la de fat-Bike, l’argila humida s’adheria als nostres pneumàtics exponencialment al ritme de les nostres pedalades. Impossible pujar en aquestes condicions per la trialera. 

El primer obstacle l’havíem passat sense cristazos, tot i que teníem tots els números a la rifa...

Passada la barrera del camí de les batalles, quan la pendent s’incrementa, era jo el que relliscava. Posant peu a terra en llocs pocs habituals, les ondulades el David les va fer sense despentinar-se i en Sevas quasi, evitant un cristazo a l’últim moment traient una miraculosa mà per subjectar-se. 

La pista que ens duia cap al Coll estava enfangada però ciclable, aquí les patinades eren controlades, fins i tot divertides. I ara tocava el corriol de l’Os Blanc. Aqui vaig ser una mica malparit i recordant una juguesca que el Manolo i el pali ens van fer al Dani i a mi, vaig deixar que en Sebas i el David, m’avancessin. El resultat:

Equilibristes al Bruc

Aquest segon conato de cristazo també ho tinc en vídeo cliqueu aquí

Vàrem riure una bona estona (sobre tot jo), i ens fèiem creus que encara ningú no hagués caigut. Es veu que vaig perdre la força per la risa perquè em van deixar clavat tot pujant per agafar el corriol del senglar.

Aquest estava, senzillament perfecte per fer-lo a tota bufa. Els basalts (no gaire profunds) no feien nosa ja que estàvem de fang fins a les orelles. Avançàvem a uns riders que el ciclàven amb totes les precaucions del món i només quedava mostrar al David el nou corriol.

En Sebas s’avança, el David el seguia de ben aprop... i en el petit tram que s’enfila el corriol el primer cristazo. El que liderava el grup va perdre la tracció i al no poder treure les cales impactà contra les branques que hi havia al llit del camí.

Sense temps per poder-se recuperar, als cinc metres tornà a repetir la jugada i com “no hay dos sin tres” tornà a caure als pocs metres, davant dels incrèduls ulls del David. Per sort el terreny estava suau i no va prendre mal, a més, la baixada del corriol s’ho val tot aquest esforç.

Mireu darrera del David

Se’ns havia fet tard, així que preníem la carretera per baixar fins al Parador del Bruc. El corriol ens portava cap el Bruc de Dalt, aquí en Davis va estar a punt de tenir un cristazo, però va poder controlar la bike amb un cop de maluc. Jo el seguia de prop , però en Sebas es va distanciar... però que molt, i es que ens vàrem perdre la quarta caiguda. 

Desprès d’això ja no va haver cap incident més, directes a rentar les màquines i cap a casa.

Em vaig creuar amb el B-Pro, que no havien pogut fer la Ports per culpa del Maresme. Bé sempre es millor no ciclar que arriscar-se a tenir un accident amb la flaca, que l’asfalt no s’estova amb la pluja.

La setmana vinent La Portals... AUPA ATHLETIC!!