Mentre el Carles està ultimant els detalls del proper gran repte pels vols del Montnegre, altres estem intentant agafar un pel de forma física per no fer el ridícul a les properes sortides en grup (si les fem).
I és que amb el fred, els viatges i els mals rotllos (de la feina), l’artritis ha tornat amb més força que mai i la veritat és que donar una volta en bike no és gaire temptador.
Volia fer una barrera dissabte i alguna cosa més, depenen de qui s’apuntés, diumenge.
Dissabte no em vaig aixecar gaire fi, així que decidí d’avortar la sortida en solitari.
Al vespre, en Manolo em trucà per sortir en carretera, però la veritat és que no volia fer nosa. Li vaig dir que si sortia seria BTT, però el ja s’ha venut la seva.
En Flores tenia obligacions, el Cristòbal sortia amb els del club ciclista, en Fulgui amb el mòbil en silenci… només l’Abelaira sortia en plan llampec.
Aquest matí, al PIR2 no hi havia ningú, m’ha semblat veure una fletxa negra baixant a tota velocitat, una estona abans havia vist com el Dani baixava per fer el camí del riu.
He sortit suau, per veure si el mal afluixava … Ha estat pedalar i s’ha esvaït. Això si que és una bona medicina.
A la rotonda de Can Roca, m’he trobat al David xerrant amb la Laia que pujava cap al Bruc. Com dos bons gentlemen, ens hem ofert en acompanyar-la un bon tros del camí, fins que hem vist un corriol molt temptador que no n’hem pogut estar.
Ja en solitari hem començat a fer el cabra i en aquest casos els cristazos solen acompanyar-nos.
La veritat és que em trobava força bé, però l’Abelaira està que se surt. Ni un sol peu pujant a Can Maçana.
Allà ens hem acomiadat, ell havia de tornar i jo volia provar una mica més, no gaire però. Les pujades se’m fan eternes i el ritme caracol no ajuda gaire.
El problema d’anar sol és que no pots prendre gaires riscos, així que res de corriols i fes pista.
M’he quedat amb 39 km i escaig, demà faig pont i pot ser surto una mica per … voleu fer dimarts una Portals?
Si no surto, si el Carles em passa el track, prepararé el voice-e-roadbook del colibrí.
AUPA ATHLETIC!!
Quan tingui el track definitiu t'el passo.
ResponEliminaNo se si treure un tramet i fer-lo més ciclable.
Es im tram molt dur on s'haurà de caminar. Tot i que també té la seva gracia. Es camina i punto XD
Res, les idees originals són les millors. I això de possar el peu a terra, ja n'estic acostumat.
ResponElimina