Obrint camins

NOTA: 

De ben segur que la sortida que s’han marcat avui els Bikedeferro ha estat l’ostia, i suposo que un dia d’aquests, en Fulgui penjarà la crònica. Com hores d’ara estaré de viatge cap a l’extrem orient, us deixo amb la sortideta que dissabte vaig gaudir amb l’Aniento.

Malgrat els abandonaments (injustificats tots), l’esperit Bikedeferro continua present i les sortides del cap de setmana segueixen realitzant-se.

Per la part que em toca, me’ls han tocat a la feina i estaré els dos propers diumenges de viatge per la Xina (prenent begudes alcohòliques de cortesia--- campeiiiiii) així que el dissabte passat, malgrat les previsions metereològiques de l’aifon del Carles, vaig decidir (PUBLICAMENT) sortir en BTT: estirar les cames, trobar de nou les sensacions, intentar no patir per poder anar-me amb una bona sensació. 

A la meva crida només l’Aniento va respondre, sort d’això, perquè tal i com va començà el dia era per tornar-se al llit. Al sortir al carrer em vaig adonar que estava plovisquejant amb força vent.

Em vaig apropar al PIR2 però la veritat és que pedalar amb aquestes condicions no era gens ni mica agradable. Vaig fer memòria del Dani i de l’Alessandra que tenien previst d’anar a Castelldefels amb la flaca, com haurien d’estar patint…

Al mòbil un missatge de l’Aniento, 5 minuts més. Bé, li volia proposar d’avortar la sortida però en arribar em va convèncer de pujar com a mínim fins a Collbató.

Sort del seu consell, a mida que avançaven el dia anava millorant,. Per fugir de les ràfegues de vent, ens refugiàvem als tots els corriols que coneixíem durant el trajecte.

El ritme era “modo paseo”, perfecte per a mi. Tot el camí conversant i gaudint del trajecte i de la companyia (quasi igual del de la pedalada del ZB).

Tot sortint d’un corriol, prenent la pista cap a la Vinya Nova ens trobàrem amb l’Alessandra i el Dani, que havien defugit d’anar en carretera i feien una sortida caminant (no serà que no ho hagués anunciat al guatsap...). Xerrada i a continuar amb el passeig.

Per a que us feu una idea de la nostra ruta ens varem trobar tres vegades més. Baixàvem, pujàvem, rectificàvem, provàvem de nou... BTT en estat pur. Cap caiguda, cap retret, pedalar per la muntanya i gaudir dels paratges del parc de Montserrat. 

Sortir sense cap objectiu, sense cap fita, simplement pedalar i fer BTT és fantàstic i m’estava oblidant. 

Haig de dir que, per primera vegada, vàrem prendre un camí que l’Aniento no coneixia, camí al qual vàrem fer unes modificacions per trobar alternatíves (ja les trobarem)..

 Lost

really very lost

Volia sortir dues hores a ritme i vàrem fer tres de corriols i senders: TETA!!!

De ben segur que a l’Strava sortiré fora de rang… i què?

PD: perdona Dani per l’ensurt de la derrapada, 

Una altre PD: Si algú altre vol fer una sortida com aquesta, que em truqui, de ben segur que la farem plegats.

AUPA ATHLETIC!!