La ruta obligada

Semblava que, a diferència del Carles que tenia compromisos per la muntanya, aquest dimarts festiu tocaria sortir sol. En Dani i l’Alessandra havien quedat per fer una caminada per Montserrat, en David ultimant els preparatius per a la campanya nadalenca, la resta dels que seguiu connectats sense obrir boca i els desconnectats, la veritat és que no els havia trucat.

Però de vegades les obligacions familiars, dels que les tenen, afavoreixen les sortides en bici.

L’Aniento estava de cap de setmana d’esqui i gràcies al bàsquet de la Laura es veié obligat de baixar ahir al vespre, així que em proposà de sortir. En Cuevas no s’hi va apuntar per problemes amb el buff.

Sort d’això, perquè sinó no hauria sortit aquest mati. Jo diumenge havia proposat fer una Portals, però aquesta idea la vaig descartar durant el dilluns. Així que havíem de decidir quina sortida fèiem.

Pista o corriols? Cogulló? Castelloli? Si sou lectors habituals podeu intuir quina ha estat l’elecció.

De totes les rutes gravades als nostres Twonav havia una coincidint: 4a pedalada Zona Bici: Fantàstic per provar les nostres dots com a navegadors i la nostra pericia com a riders.

Ha estat un dia gris, a estona mig plovisquejava i tot feia pensar que hauríem d’avortar en qualsevol moment la sortida. Tanmateix, la humitat ens proporcionava un punt de tracció que a la pedalada vaig trobar a faltar.

Tot i que ell diu que no, en Josep està en forma, jo parava peu a llocs on ell surava amb la doble. I ara que no em sent ningú, quins corriols!! Sembla mentida els camins que han obert aquí, al costat de casa i val la pena fer-los en bona companyia lluny de l'estres de les pedalades organitzades.  

NOTA: No patiu que aquesta tots els que us dieu Bikedeferro la fareu, i tant!!
Com a navegadors diguem-ne que tenim el titulin, ens repartíem les errades democràticament. Carles, haurem de fer un curs de Patró de GPS.

Força bé i força divertit fins a l’Span, aquí sentíem cada vegada més a prop les ràfegues dels caçadors que estaven de batuda dels senglars. Tornar a casa amb les marques de les postes no ens feia gaire gràcia així que decidírem de deixar el tram que queda per a futures ocasions i passar a fer una CMR a La Llar.

Culló, es veu que a La Llar hi havia concentració de riders, segons ens explicà la cambrera que segueix cada setmana les nostres cròniques.

Havíem de tornar, per on? carretera? Que va, per camins que encara no heu ciclat (dic camins per dir alguna cosa perquè no hi havia rastres de que ningú mai hagués trepitjat els llocs per on transitàvem).

Diguem-ne que vaig haver de posar peu a terra en més d’una ocasió, alguna forçada…

Finalment fèiem cap a una hora decent per acabar d’aprofitar el mati amb la família i, com sempre passa amb en Josep, m’ho he passat teta.

La setmana vinent no surto, estic d’escapada a Andorra, però vaja no sé si algú de la colla sortirà.

AUPA ATHLETIC!!

PD: CMR=Cervesa al Mig de la Ruta