Consell d'ancians

Com en tota gran crisi m’he vist abocat a prendre solucions extremes. Vist que tot el que es diu o s’escriu s’estava malinterpretant o prenent amb el pitjors del sentits, ha calgut recórrer a la veu de l’experiència.

De tots es conegut que a totes les civilitzacions hi ha unes persones que concentren la saviesa i que saben aconsellar als liders per prendre les millors decisions. Es tracta del consell d’anacians.

Durant tota la setmana he estat fent gestions per a que aquest diumenge ens acompanyessin: trucades, correus electrònics i mil i una promeses per poder compartir una estona amb ells.

I la insistència i la tenacitat han tingut èxit, i he aconseguit que en Flores i el Cristòbal compartissin la pedalada amb nosaltres, amb la promesa però de fer una sortida curta (per no forçar els seus castigats músculs)....

Així que aquest matí, en Sebas, l’Abelaira, en Flores i el Cristòbal m’esperaven, com sempre, al PIR2.

No se si ha estat el fort ritme que han imposat el Sebas i l’Abelaira que, ofegats, no han pogut obrir boca (és lo que té la tercera edat). No cal dir que jo m’he solidaritzat amb ells, anava sobrat, però he estat fingint que estava baix de forma.

Com fer un Can Maçana és força avorrit, l’hem estat amenitzant amb corriols tot pujant. El monstre (l’Abelaira) ha demostrat que la seva ktm amb ell a sobre no té límits i si no mireu el vídeo:

VIDEO

Però he descobert el seu secret de la seva bike (mireu la foto al final de la crònica).

Hem arribat a la barrera i els avis no deien paraula, bé si van dir dues: nosaltres tornem. El Sebas va acompanyar-los per a que no es perdessin (comencen a tenir problemes d’orientació). 

Això si, en Flores ens va encolomar un petit paquet que tot just comença a sortir, en Joan que provava una Scott de 29”. Res de consells i a fer de cangurs…

Nomes en tres pedalades en Joan va deixar clar que de cangur res de res, que no li havíem d’ensenyar això d’anar en bici, comença l’era bikedeferro x-trem (culló com baixa els corriols).

Finalment no he anat a les antenes perquè avui el cos no acompanyava, però he sortit amb un grup d’amics i, malgrat el patiment, m’ho he passat bé. 

Les dues properes setmanes no tindreu la meva crònica però hi ha alguns que podeu escriure al blog, així ue doneu-li canya.

Ah, i aquest és el secret del David:

AUPA ATHLETIC!!