Sortida plana

Aquesta setmana tenia molt clar quin tipus de sortida faríem. El soroll que pujant a Santa Cecilia feia la bike del Cristòbal denotava un greu problema amb el quadre de la seva BTT (d’això en tinc experiència). De fet, hores d’ara, en Santi està buscant un altre ja que no es pot reparar.

L’Efren continuava en terres galegues exhaurint les existències d’orujo casolà i d’en David, dons el mateix retol que té a la botiga: tornem el 24.

Si a això li sumem que en Manolo ja se’n podia estar més i volia estrenar la Wilier, no cal tenir gaires estudis per saber que tocava sortida flaquera.

Dissabte la Cristina proposà d’anar a Begues, però una oportuna tempesta d’estiu, estratègicament programada per a l’hora de la sortida, va obligar-nos a seguir dormint tot sentint el replicar de les gotes de pluja a les persianes.

NOTA: És la millor sensació, aixecar-te per fer la sortida setmanal i tornar al llit al veure que les condicions meteorològiques no et permeten gaudir de la bike. Sense remordiments… jo volia, però ....

Per les xarxes corrien rumors que algú estava preparant una de ben grossa. Vaja que diria que la tramuntana també arriba a Martorell, perquè la proposta d’en Cosco no era una altre que la d’anar fins a Sant Miquel del Fai!!

• Hora de sortida: 7:00 al PIR18% també conegut com La Passió. 
• Hora d’arribada: ??

Aquesta proposta s’ha de fer quan l’estat físic és òptim i sobretot quan no estas limitat per l’horari. Per sort jo tenia meeting familiar i havia d’estar d’hora a casa. Així que em vaig autodescartar.

La resta s’ho estava pensant…

Diumenge, les 6 del matí. Sona el despertador. No plou (llàstima!!). Prepara gadgets, equipació, infla les rodes i cap a La Passió.

Inusualment sóc l’últim en arribar. No havia sortit el Sol, però tota l’esplanada davant de la Passió estava il·luminada per la flamant Wilier d’en Manolo. Jo vaig amagar la Decathlon Cobra per no deslluir el moment.

En Manolo i el Cosco ho tenien molt clar, però la resta, amb diferent tipus d’obligacions (fer l’arròs, passejar el canari, anar a treballar, …) varem declinar tant atractiva proposta.

Begues continuava on la vam deixar dissabte, així que decidírem de provar aquesta ruta. Així que en Cristòbal, en Paco, en Campos, el Sebas i jo iniciàvem el camí cap a Sant Boi, envejant, això si, l’aventura dels nostres companys.

No havíem arribat a Abrera que ja m’havia despenjat del grup. Quin ritme!! que hi havia prou d’arribar abans de les dues.

Poc trànsit, només ciclistes i semàfors en vermell (crec que els vam fer tots). A Sant Boi, en Manolo C, va prendre rumb cap a sant Climent del Llobregat. El Garmin d’en Paco i el meu Anima començaren a protestar: aquest no era el cami proposat!! Als dos minuts eren les meves cames les que protestaven: aquesta “xinxeta” (argot d’en Manolo S.) no estava programada!!

Vist que no podia seguir el rumb dels meus companys de patiment, em vaig centrar en evitar que cap rider en BTT m’avancés i en intentar donar caça als BTTeros que em trobés pel camí.

NOTA: quan canvii de flaca ja em plantejaré fites més ambicioses.

Arribàvem a Viladecans i Gavà, un altre cop a nivell del mar, per iniciar l’ascensió cap a Bruguers. En Sebas m’havia promès d’acompanyar-me durant l’ascensió, però la versió carretera d’aquest rider no és la mateixa que la de muntanya. 

A mitja ascensió, a l’alçada de Bruguers, en Paco m’esperava, la veritat que tots dos al·lucinàvem amb les vistes que la carretera ens oferia del delta del Llobregat. En Cristòbal ja havia escalfat el seu motor Dièsel i volia donar caça, primer al Sebas i desprès al Manuel C. 

Per fi feia el cim (like a snail), estava exhaurint les existències de líquid i tocava ja ingerir alguna vianda per no morir d’inanició. Ens aturàvem a un lloc de barbacoes just abans d’arribar a Olesa de Bonesvalls. 

Segons el GPS quedava una altre xinxeta abans d’arribar a Vallirana. Aquesta vegada l’ascensió molt més divertida. La carretera fa tobogans continus que, sense patir excessivament, et porten fins a Les Bassioles.

Ara em tocava a mi, descens fins a Vacarisses on em vaig marcar uns 68 km/h a la revirada carretera (on algú es va marcar un recto). 

La carretera fins passat sant Andreu només va servir per fatigar-nos més les cames i per a que els seient comencés a incomodar-nos. Aturada per refrescar-nos a la font d’aigua no potable que hi ha al davant del Club Palace i cap a casa.

Aquí la frase dilapidadora d’en Manolo C.: “està bé aquesta ruta, amb predomini del terreny pla” vaja, jo ja no podia ni moure les ungles!!

Si observeu el  perfil de la ruta, queda demostrat 

que l'entrepà de truita fa baixar les polsacions. 

Tot i el cansament acumulat, en Paco es va marcar una explosiva ascensió a la rampa de La Tina que va deixar a la resta de riders clavats.

En Manolo C., que havia d’anar a treballar, es va perdre la CFR que varem prendre amb la colla dels rates bikes.

Les dades d’avui:;

Distancia: 97 km

Ascensió+: 1.098 m (l’strava diu 1.765)

Velocitat màx.: 68 km/h (es lo bo que té l’ascensió, desprès arriba el descens)

Ah, i els nostres amics que han fet? Dons això:

out of bounds!! 

PD: la ruta de Begues permet fer variacions, Des d’Olesa de Bonesvalls no cal anar a Vacarisses, sinó que es pot anar cap a Sant Sadurní. Voleu que ho provem?