Quatre notes

Dos quarts de nou del vespre. Per fi torno a ser persona i desprès d’una setmana sense crònica engego l’ordino per descriure la sortida d’avui. Trobo a faltar el GinTònic inspirador, però el meu estómac s’estima més unes herbes…

Ja ho sé, em perd la boca, desprès d’una setmana sense haver tocat la bicicleta, no se m’acut una altre idea que la de proposar de fer el tram final de la Travessa, pot ser com a un petit homenatge a la mega-rider que surt al cartell d’enguany.

A aquestes sortides s’apunta en Manolo a "cero punto" (com diuen a la meseta), tot i que podia estrenar la seva Willier, si li presentes una ruta amb ascensos cardio, no se’n pot resistir.

En Carles també s’hi apuntava (li venia de pas), i aquest tram no l’havíem fet plegats. També comptàvem amb en Cristòbal i com no, del Dani i l’Alessandra.

Sortíem puntuals (7:10) i la veritat que una rebequeta no hauria estat pas malament a aquella hora. Els Blaus, Can Vinyals i la Puda. Començava la pujada fins al Coll de les Bruixes.

De seguida es van fer dos grups, els que portaven motor i els que anàvem a pelo. A més, en Carles, portava dues temptadores ampolles d’oxigen. 

Primer “descansillu” i cap amunt, on tocava fer la foto de rigor. Segon “descansillu”, al que alguns ja arribàvem ofegats i… no hi ha foto. La boira tapava la muntanya, i el pitjor de tot, estàvem agafant fred. Ara tocava arribar al coll, les pendents ens van fer posar el peu a terra en més d’una vegada. Poca visibilitat, llàstima el Carles hauria gaudit d’aquest paisatge un pel diferent al del Baix Llobregat.

Reagrupament al cim, on la boira a penes ens deixava veure 20 metres més enllà. Curiós que els cims, un cop fets, no semblen fites tant complicades.

En Carles, per treure’ns el fred de sobre, proposà fer un cafetó a Monistrol. El grup s’hi va afegir de seguida, craso error…Baixada cap a Vacarisses, on en Carles començà a demostrar les seves dots de navegador. 

NOTA 1:Si sou lectors habituals d’aquest blog, recordareu que l’any passat varem fer aquesta ruta i diversos integrants del grup es van queixar dels, segons ells, múltiples errors de navegació (total per fer 35 km de més no hi ha per tant).

Així que tothom anava més tranquil deixant que en Carles ens guiés per la Muntanya, que s’ha de dir, l’ha pujat mes vegades que tots nosaltres junts. 

I a Monistrol, a la plaça de la font gran, verem prendre el cafè promès. Només dic un detall, el meu me’l va donar en Manolo (m’havia semblat que havia posat sucre, però a la poca estona em vaig adonar que no).

Exhaurides les ampolles d’oxigen empreníem la part final de la sortida. Un altre cop es van fer els dos grups.

Al darrera l’Alessandra, en Dani i jo gaudíem dels ocells que ens acompanyaven durant l’ascensió. Bé no eren ocells sinó el pedalier de l’Scott del Dani que demanava una mica més de lubricació. 

Primer descansillo abans de fer front a les rampes de la font de la dona morta i… el verí que en Manolo havia dipositat al cafè comença a fer efecte. Deu meu, volia sortir per tot arreu!!

NOTA 2: No sé qui va posar el nom a la font, però m’estimo més passar una mica de sed que veure de l’aigua que emana.

Des d’allà, caminant fins a la carretera asfaltada. Sort d’en Cristòbal que em va auxiliar al tram final. 

Em vaig mig refer a la baixada per asfalt a sant Cristòfol on, com no, s'em va tornar a recriminar una petita errada de navegació

NOTA 3: Era degut a la velocitat extrema, el GPS no podia refrescar la imatge a la celeritat del meu descens.

Ara cap a Santa Cecília, un camí que no para de pujar però que es pot fer a bon ritme.

S’ha de dir que en aquest tram, en Carles va posar el peu a terra més que ningú. La boira començava a esvair-se i l’estampa era digna de les 400 fotos que li va fer, a cada racó s’aturava i inmortalitzava la imatge.

A Santa Cecília no hi havia cafeteria, algú proposà d’apropar-nos al Monestir, però diguem que jo no estava per gaires alegries.

Així que vàrem anar cap a Can Maçana i directes a Esparreguera, on un caràcol amb una trek de carretera ens estava esperant.

Vaig declinar la CFR, vaig recordar que no havia complert amb la promesa de les palmeres, però al menys a un dels riders li vaig oferir unes postres alternatives.

(si vol ja us ho dirà).

Nota 4: Temes logístics m’impediran fer la nocturna d’aquesta setmana, però la podreu organitzar vosaltres sols…. si no us perdeu es clar.

Les dades d’avui:;

• Distancia: 54 km
• Ascensió+: 1.300 m (l’strava diu 2007, com el Garmin del Fulgui)
• Velocitat màx.: 60 km/h (no crec que fos pujant a Santa Cecília)