Tot apuntava a una sortida més amb les flaques, en Carles de nou tornava al vell continent, en Santi seguia amb la seva parsimònia per reparar la forquilla de la meva flamant bike (ja son dues setmanes i anem cap a la tercera) i això de surar pistes amb BTT com que no motivava gaire al grup.
... però els esdeveniments han fet que el tema tingué un gir inesperat...
En Manolo, a mitja setmana, anuncià que se n’havia desfet de la seva flaca, suposadament amb l’objectiu d’adquirir una de nova, però fonts ben informades apunten que aquesta decisió ha vingut donada per la rabieta de no haver assolit la marca que ell s’esperava a la participació de les 3 nacions.
Hi havia dos riders que sortien en BTT, la resta del grup no es manifestava. Bé potser en Fulgui va dir alguna cosa, però d’aquest no et pots fiar, a última hora i amb l’excusa de les petitones, sempre troba alguna excusa per no complir.
Uff, això de sortir sol amb la flaca em motivava encara menys que anar per pista a ple Sol, per sort, em van oferir una BTT per poder acompanyar al Manolo i al David.
L’oferiment no estava pas malament: Primer, i el més important, era de la meva talla; segon, estava en un excel·lent (quasi excel·lent) estat de conservació, el canvi semblava un rellotge suís, responent amb precisió a qualsevol actuació sobre els mecanismes; i tercer, era una bike acostumada a fer cabrioles, corriols i descensos temeraris (cal que us digui qui em la va deixar?).
Com sol passar en aquest grup, dissabte al vespre, tothom més o menys va despertar: Paco treballava, l’Efren que ens convidava a una quedada de Harleys (home, presentar-se amb BTT no lligava molt), en Carles que s’anava cap Alemania? En Fulgui desaparegut i a últimíssima hora, en Sebas que buscava acompanyants per anar amb la flaca,
La sortida que hem fet, es quasi com la que fa quinze dies en Raül i jo varem fer. Dic quasi perquè el grup s’ha estimat més tornar per carretera que per l’Span (vale, feia calor).
Hem pogut mostrar al grup aquests nous camins que ens porten cap a Can Maçana, l’Alessandra ha fet tota la pujada xerrant amb tots els riders que l’avançaven i és que s’ha convertit en la fisio oficial del CE La Taca.
En David ens ha mostrar les seves habilitats amb la 29” (quin crack), i en Dani que s’ha pres el camí com una passejada, jo diria que ni ha suat, i això que anava al davant amb en Manolo.
Jo anava a la cua, patint, intentant controlar la màquina que es volia enfilar per totes les parets i corriols que apareixien pels camins i maleint que encara no hagi començat l’operació bikini (Carles, m’has de passar les dades del teu endocrinòleg).
El millor, que hem passat una bona estona en BTT. Que seguim tenint caigudes, però sense conseqüències, i que hores d’ara no em fa mal el canell (a veure si demà puc sortir encara que sigui una horeta).
Ah i algú ha reparat la seva roda punxada sense haver d'embrutar-se les mans...
Les dades:
Distància: 44 km
Desnivell: 920 m
Velocitat máx: 60 km/h
Velocitat mitjana: 11 km/h (el caloret)
Distància: 44 km
Desnivell: 920 m
Velocitat máx: 60 km/h
Velocitat mitjana: 11 km/h (el caloret)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada