Colló, que m’aixeco més d’hora que quan haig d’agafar l’avió!
Com que s’apropa una de les fites que més m’agrada, la nocturna, avui solidaritzant-se en Manolo havia proposat de fer un Vacarisses. Aquesta sortida és una de les meves preferides, molt tècnica i no excessivament dura, ideal per preparar la pedalada del pròxim dissabte.
El sector femení, no va voler participar-hi, voleu dir que us en recordareu d’anar en BTT? que la pròxima fita és una nocturna!!
Estàvem tots conscienciats a fer una ruta tècnica, però el que no surt mai es presentà amb una proposta alternativa. Resulta que té programada una mega-transpyr-oceànica d’occitània amb el Cosco, i es clar, havia de practicar.
La seva ruta era pistera 100% amb dos únics corriols: Can Maçana - Maians - Castellolí - Antenes - (Hostalets) - Span Deck.
Davant d’aquest oferiment, en Manolo no se’n va poder estar, així que en David, el Dani el Manolo i jo varem fer la ruta del Fulgui.
Durant tot el trajecte va voler convèncer al Manolo per a que l’acompanyes aquestes vacances amb el Cosco: pedalar lliurement, dpormir en tenda de campanya amb bona companyia … no sé perquè, però em venia a la ment imatges de pel·lícules de l’oest a l’estil Brokeback Mountain, imaginant-me al Cosco i al Fuilgui tot anant a dormir…
No vaig ser l’únic, en Manolo es va desdir de seguida. Però la insistència del Fulgui va persistir fins a les darreres rampes de Maians.
La veritat es que fins a aquest punt no havíem passat massa calor, una boira humida ens acompanyà des de can Maçana fins a Maians. A la pujada fins trobar la carretera, la calor no apretava. Havíem fet bé de sortir a les sis, però el David se’ns estava quedant clapat.
En comptes d’anar a Ca l’Andorrà decidírem d’apropar-nos a la cafeteria de Castellolí, per un camí que coneixia el Fulgui.
Tot apropant-nos a Castellolí ens varem aturar a reomplir els bidons amb l’aigua ben freda que sortia de la font (que només coneixíem el Manolo i jo). I a Castellolí relaxing coffee, croissant de xocolata i cap al coll del Bruc.
En David va demostrar com es puja amb una 29” pels corriols. Jo també ho vaig fer amb la meva 27.5, però el de la doble, el de la tècnica, el del maillot ajustat, va haver de posar el peu a terra en més d’una i dues i tres ocasions (Raül, l’última vegada que la vas fer amb mi d’una tirada).
NOTA: No cal dir que el benjamin del grup tornà a guanyar la crono de Can Sedó a la seva categoria. Moltes felicitats!!
Al Coll, en David s’acomiadà i va fer via cap a casa. La resta del grup encara havíem de pujar les antenes.
En Manolo com sempre al capdavant, el Dani (que anava sobradíssim) acompanyant al Fulgui, jo tancant el grup per a que no haguessin més desercions…
Foto de rigor i cap avall a provar les Kashima. Descens ràpid fins a la font de la Llarga. Ara el Sol si que començava a picar de valent.
La pujada fins a l’Span, se’m va fer eterna, però ja estava. Només tenia una cosa al cap, passar per casa del Bob per veure la Moldava. Malauradament no hi era, però per a la propera sortida a la Camelbalk hi posarem el banyador (farem la CFR amb BPF)
- CFR: cervessa/clara/cocacola final de ruta.
- BPF: Bany en Piscina Final.
Des d’aquí cap a casa. Ara tocarà practicar la nocturna entre setmana.
Les dades:
Distància: 67 km
Alçada+: 1.369 M
Velocitat max: 63 km/h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada