Nocturna de Briançó 2015

Havia estat una setmana dura, l’equip Bikedeferro s'havia estat preparant a fons el gran repte del cap de setmana: La realització de dues pedalades nocturnes alhora. 

Amb aquesta finalitat, dimarts dimecres i dijous, s’organitzaren night’s bike sessions per familiaritzar els bikers amb l’entorn i amb els dispositius i gadgets que ens havien de fer arribar a bon port.

L’equip esparreguerí s’havia reforçat amb la incorporació del Carles, la Judit i el seu cosí (el de zumosol). L’éxit estava assegurat.

L’equip Segarrenc sortia minvat de bon començament. No érem prous participants (només l’Aniento i jo), i l’organització s’estava plantejant fermament la nostra participació. Sort que les gestions i el “savior faire” d’en Salvador va obrir una escletxa per habilitar-nos.

Pels vols de les set (una hora més tard de la prevista) preníem ruta cap a la Segarra, aquesta vegada acompanyats per la nostra família. 

A mida que ens apropàvem a la bonica localitat de Briançó, el cel s’ennuvolà, i s’albirava a l’horitzó cortines del que semblava pluja… No era pluja, sinó boira de sorra i vent, allò que ens agrada tant als ciclistes. 

Ja a Briançó, la boira no semblava tant greu, però la temperatura no era la esperada, amb prou feines arrivàvem als 19ªC, havíem fet un sant tèrmic de quasi 10ºC!! (coses de la marinada).

Muntem les bicis, GPS, llums, i els dispositiu especial que el Genís prepara per poder fixar el Roadbook, digne de tenir una pàgina dedicada al blog del Fulgui http://hobbiesygadgets.blogspot.com.es/.

Briançó la nuit

Aquesta vegada era el Josep (guanyador del concurs Bikedeferro nocturna Briançó) qui duia el roadbook. Què voleu que us digui, era una jugada a cavall guanyador. Dins del seu palmarès, entre d'altres, estan la pedals de foc i la pedals d’Occitània, infinitats de sortides nocturnes i d’aquestes alguna en bicicleta. Jo m’encarregava de controlar el quilometratge i les cruïlles d’orientació. Xatos, ni un rellotge suís, quina sincronització. Només vam tenir una petita errada de 100 m al final del recorregut fruït de la relaxació de la pedalada.

Però no vull avançar esdeveniments… Preparats, uniformats, amb els dorsal de Bike de Ferro (colló que va tot junt!!), amb les dones que ens feien una mirada somrient tot pensant: quin parell de beneits!!, intentant localitzar al Marc que hi havia de fer acte de presència, però uns compromisos amb Honda l’allunyaren de la Segarra (com deia McArthur, malditos japoneses!!). Qui si que es presentà va ser en Julià Màrquez, també uniformat per l’equip Speciallized.

Només quedava mitja hora, els nervis es reflectien a les nostres mirades. Vàrem anar a reconèixer a peu el tram de la contrarellotge per equips… i es va posar a ploure.

Detall de la crono

Per uns instants les imatges de l’edició de l’any passat em van passar pel cap: corriols enfangats, relliscades descontrolades, patiment, molt patiment…Per sort només va ser un petit ruixat que va fer baixar la temperatura uns quatre graus més.

Atents a l’explicació del Genís (Briefing per als entesos) ja estàvem preparats per sortir en el tercer grup de la llista. La consigna era clara: no prendre mal i gaudir de la pedalada.

Teníem un objectiu, no quedar descartats al primer tall a Brianço. Així que sense presa, però sense aturar-nos varem iniciar la ruta.

De seguida ens vam ajuntar amb dos grups, un al davant que ens feia anar un pel més lents que el que desitjàvem i uns atontats al darrera que ens anaven empaitant, demanant pas allà on no hi havia. Per sort, l’Aniento és menys visceral que jo...  Per sort la pista ens va tornar a allunyar de pedalar en grup.

El recorregut, bestial!. Pista i corriols, i corriols, i corriols i més corriols. 

Els trams d’orientació, un joc de nens per als que tenim un twonav (missatge subliminar per als de Compe per a que em facin arribar un Velo). L’ultra del Josep i el meu anima marcaven la ruta de forma infal·lible.

Arribàvem a Briançó fent la crono amb temps suficient per engegar el segon tram: missió aconseguida!!.

El segon tram (roadbook de color blanc) no tenia res a envejar al primer: més corriols, pujades cardio i udols continuats que presagiaven algun sprint especial (a lo Cosco).

Per sort, la sang no va arribar al riu. Ens ho estàvem passant bé, alguna caiguda sense conseqüències (mireu el vídeo). Algun tram, com el del tub, només apte per a baixets (Salvador per allà tu no hi caps), i uns corriols que de dia segur que no els faríem.

<<VÍDEO>>

 

L’única dificultat va ser la d’haver de restar de forma continuada la distància marcada al roadbook de la real ciclada (es veu que el Genis fa servir un Garmin o similar i marca més del que toca),

Ja es divisaven les llums de Briançó quan comentàvem que cap dels dos teníem gana, un refresc i cap a casa. Però de nou havíem de fer la crono, on en Josep es va desquitar de la crono inicial i em va humiliar (2’06” vs 2’09”).

L’entrepà de botifarra semblava una benedicció (i això que no hi havia gana).

Resumint: 

Paga la pena venir a la Segarra i participar en aquesta nocturna que tot just comença. L’organització té idees molt bones (trams d’orientació, punts de control de pas obligats) i també de dolentes (quins corriols!!). 

L’ambient molt familiar. És la segona edició, però espero frisos que arribi una tercera, si seguiu així, serà una de les pedalades de referència de la terra ferma (no cal el Marc, però si vé, millor).

Només un retret: osti la cervesa millor freda!!

A millorar: un control amb un porronet amb moscatell i fruits secs seria tot un detall (patrocinat, es clar pels de Borges).

PD: De la d’Esparreguera no en tinc notícies, en Sebas prepararà la crònica que en breu penjarem.