Malgrat que els pronòstics del temps eren decebedors, l'equip Bikeferro continuava ferm en la seva decisió de donar suport a una pedalada nocturna d'orientació que tot just iniciava la seva singladura.
Tot i que només el mes d'Agost acaba de començar, les baixes han estat nombroses, qui més qui menys ja havia donat per finalitzada la temporada, uns cap a Galícia, altres cap Andalusia o simplement de cap de setmana a la costa Daurada.
D'altres però, en un intent de no perdre posicions a la classificació, van preferir de quedar-se a casa per poder ciclar un Cogulló x-trem i ampliar així la avantatge de punts. Però d'aquest millor no parlar.
El primer que s'hi va apuntar va ser el Sherpa, que desprès d'organitzar La Nocturna d'Esparreguera (la millor que he ciclat fins al moment), no va dubtar ni un moment en donar suport als de la BTT de la Segarra. És que a més, aquesta està inspirada en la nocturna d'Esparreguera.
Estàvem a mitjans de setmana i encara no havíem fet el mínim per participar, en tenien pre-assignats amb un grup de Barcelona, però les àrdues gestions del Cristóbal amb la seva parella van donar fruit i el dijous ja érem tres.
Tres mosqueters (o caràcols) als que finalment es va afegir a lo D'Artagnan en Dani. Ja teníem l'equip configurat. Ara només calia esperar l'hora D per anar a Briançó.
Tot i que només el mes d'Agost acaba de començar, les baixes han estat nombroses, qui més qui menys ja havia donat per finalitzada la temporada, uns cap a Galícia, altres cap Andalusia o simplement de cap de setmana a la costa Daurada.
D'altres però, en un intent de no perdre posicions a la classificació, van preferir de quedar-se a casa per poder ciclar un Cogulló x-trem i ampliar així la avantatge de punts. Però d'aquest millor no parlar.
El primer que s'hi va apuntar va ser el Sherpa, que desprès d'organitzar La Nocturna d'Esparreguera (la millor que he ciclat fins al moment), no va dubtar ni un moment en donar suport als de la BTT de la Segarra. És que a més, aquesta està inspirada en la nocturna d'Esparreguera.
Estàvem a mitjans de setmana i encara no havíem fet el mínim per participar, en tenien pre-assignats amb un grup de Barcelona, però les àrdues gestions del Cristóbal amb la seva parella van donar fruit i el dijous ja érem tres.
Tres mosqueters (o caràcols) als que finalment es va afegir a lo D'Artagnan en Dani. Ja teníem l'equip configurat. Ara només calia esperar l'hora D per anar a Briançó.
El dissabte es va despertar amb un sol radiant. Tornarien a haver-la errat els homes del temps? Dons no, perquè al migdia el xàfec que queia era impressionant.
Els missatges que via feisbuc l'organització anava penjant no eren gaire esperançadors:
Tots fixàvem la mirada cap a les terres de ponent. Semblava que estava aclarint. Més missatges de l'organització:
Eren les 19:00, l'hora convinguda per muntar les bicis al cotxe i prendre rumb cap a les comarques lleidetanes. Tots dúiem el maiot sense mànigues que ens havíem guanyat la setmana passada (quan enganxi al dissenyador que se li va ocórrer fer maiots sense mànigues, el convido a fer un Sitges i un Cogulló).
Aquesta vegada no vaig ser jo el causant de la nostra demora en la sortida, sinó ma filla que s'havia ofert per fer de control (que bó que les noves generacions segueixin les tradicions dels seus progenitors...).
Per sort, quan fèiem cap a Briançó encara quedaven els restes de la xocolatada. Feina feta, ja podíem tornar (ah no! Que encara quedava la botifarrada!!).
Els missatges que via feisbuc l'organització anava penjant no eren gaire esperançadors:
- Estem a l'espera del que passa amb el temps per prendre un decisió
- Ha parat de ploure però ens preocupen els petits. A veure si s'eixuga
Tots fixàvem la mirada cap a les terres de ponent. Semblava que estava aclarint. Més missatges de l'organització:
- La marxa es fa, lamentablement no en les condicions desitjades, si algú decideix no venir, ho entenem. Que es posi en contacte amb nosaltres i li tornarem els diners.
- De totes formes esperem que els que vinguin disfrutin, els primers equips ja estan recollint dorsals.
- Estem adaptant parts del recorregut, en aquest moments s'està fent un reconeixement en moto
Eren les 19:00, l'hora convinguda per muntar les bicis al cotxe i prendre rumb cap a les comarques lleidetanes. Tots dúiem el maiot sense mànigues que ens havíem guanyat la setmana passada (quan enganxi al dissenyador que se li va ocórrer fer maiots sense mànigues, el convido a fer un Sitges i un Cogulló).
Aquesta vegada no vaig ser jo el causant de la nostra demora en la sortida, sinó ma filla que s'havia ofert per fer de control (que bó que les noves generacions segueixin les tradicions dels seus progenitors...).
Per sort, quan fèiem cap a Briançó encara quedaven els restes de la xocolatada. Feina feta, ja podíem tornar (ah no! Que encara quedava la botifarrada!!).
Quan estàvem fent cua per signar el registre, va aparèixer un noi amb una specialized amb el número 93. Ni les sempre convincents gestions del Cristóbal van aconseguir que es dignés a fer-se una foto amb aquells quatre foranis... Total, que ha fet? Guanyar-ho tot?
Sabeu qui és, oi?
Bé sortíem dos grups darrera ell. Teníem possibilitat d'enxampar-lo. Abans de sortir de Briançó ja havíem fet cacera del grup que ens precedia. El següent era ell. Però l'emoció d'aquesta petita revenja va fer que, cegats per les ganes d'humiliar-lo cometéssim un error de navegació: ens havíem saltat el corriol.
Craso error!!
Tan preuat temps perdut vaticinava que no només no aconseguiríem enganxar-lo, sinó que possiblement quan féssim la nostra entrada a Briançó, ell ja hauria marxat.
El corriol divertidíssim, varem avançar a dos grups tot fent-lo. Relliscava però no tant com a La Catllaràs.
La temperatura era ideal, a excepció del fredolic del grup, no portàvem el paravents o l'impermeable.
Després del corriol preníem una pista un pel xopa que dificultava la rodadura i acte seguit, pel mig d'un sembrat!! Aquí és quan ens vam adonar que els únic que no coneixíem el recorregut érem els d'Esparreguera, perquè fins i tot un grup de nens sense llums trobava abans les indicacions que nosaltres.
Només portàvem 6 km i semblaven 50. Les rodes, plenes de fang, no paraven de lliscar. Els canvis i desviadors grinyolaven i la cadena, per moments, semblava que es volgués trencar. Més d'un grup es va quedar penjat amb trencadisses de canvis.
De nou a la pista que ens duia al primer control les bikes del Dani i del Cristóbal van requerir una neteja de fang, es lo que té dur rodes de 26”!!
Crec que varem ser el últims en passar pel primer control. Més corriol, aquest més ciclable i de nou la pista. Però ara amb pluja. Preníem el camí direcció a la Rabassa. I des d'aquesta vila la pista que ens duia de nou a un corriol un pel més complicat.
Aquí si que les relliscades sovintejaven, com a La Catllaràs vaig aprendre del mestre David, aprofitava per escapolir-me i fer petites emboscades al grup. Aquest corriols, de dia i sense pluja, deuen ser l'ostia.
Arribàvem al tercer control, on la Mar i ma filla ens oferien gominoles i galetes príncipe, i on l'aigua començava a escassejar. Aquí hi havia la possibilitat de prendre una drecera cap a Briançó o seguir amb la ruta prevista. No vam fer el que la majoria. Així que de dret cap els corriols de la Segarra.
Aquests eren molt més ciclables malgrat el fang. Qual s'acabava el corriol el seguia una pista amb bon estat que ens menjàvem com aquell que res. Ja havíem escalfat les cames. No plovia i anàvem donant cacera als grups que ens precedien.
Al arribar a Timor, començava un corriol espectacular. Molt ciclable i tècnic. Val a dir que alguna cinta més ens hauria tret de dubtes que seguíem el bon camí, però vaja l'any vinent segur que ho milloraran.
Després del corriol preníem una pista un pel xopa que dificultava la rodadura i acte seguit, pel mig d'un sembrat!! Aquí és quan ens vam adonar que els únic que no coneixíem el recorregut érem els d'Esparreguera, perquè fins i tot un grup de nens sense llums trobava abans les indicacions que nosaltres.
Només portàvem 6 km i semblaven 50. Les rodes, plenes de fang, no paraven de lliscar. Els canvis i desviadors grinyolaven i la cadena, per moments, semblava que es volgués trencar. Més d'un grup es va quedar penjat amb trencadisses de canvis.
De nou a la pista que ens duia al primer control les bikes del Dani i del Cristóbal van requerir una neteja de fang, es lo que té dur rodes de 26”!!
Crec que varem ser el últims en passar pel primer control. Més corriol, aquest més ciclable i de nou la pista. Però ara amb pluja. Preníem el camí direcció a la Rabassa. I des d'aquesta vila la pista que ens duia de nou a un corriol un pel més complicat.
Aquí si que les relliscades sovintejaven, com a La Catllaràs vaig aprendre del mestre David, aprofitava per escapolir-me i fer petites emboscades al grup. Aquest corriols, de dia i sense pluja, deuen ser l'ostia.
Arribàvem al tercer control, on la Mar i ma filla ens oferien gominoles i galetes príncipe, i on l'aigua començava a escassejar. Aquí hi havia la possibilitat de prendre una drecera cap a Briançó o seguir amb la ruta prevista. No vam fer el que la majoria. Així que de dret cap els corriols de la Segarra.
Aquests eren molt més ciclables malgrat el fang. Qual s'acabava el corriol el seguia una pista amb bon estat que ens menjàvem com aquell que res. Ja havíem escalfat les cames. No plovia i anàvem donant cacera als grups que ens precedien.
Al arribar a Timor, començava un corriol espectacular. Molt ciclable i tècnic. Val a dir que alguna cinta més ens hauria tret de dubtes que seguíem el bon camí, però vaja l'any vinent segur que ho milloraran.
I finalment la pista que ens portava a Briançó. Tot just fèiem
l'entrada, el de la 93 sortia cap a casa seva. Encara gràcies que
l'havíem vist.
El Salvador ens esperava tot somrient i dirigint-nos cap unes botifarres que feien bo l'esforç, la remullada i l'enfangada. L'ambient que es respirava era totalment casolà, un grup d'esparreguerins que es ficava en una sortida d'amics que s'ho estaven passant d'allò mes bé.
L'any vinent, si repeteixen, torno, encara que no vingui el de l'Specialized 93.
Ferran, Gràcies pel teu suport. i esperem que l'any vinent tot surti millor, i a veure si hi ha sort amb l'autograf.
ResponElimina