diumenge, 20 de juliol del 2014

Només era un miratge

Desprès d'haver passat un mes de juny i un començament de juliol fora de l'habitual, la setmana passada, per fi, tornàvem a fer una sortida adequada a les nostres possibilitats, tranquil·la i amb cafetó final.

Semblava que aquesta setmana tocava una d'igual. En Flores (un dels màxims instigadors de megasortides) de vacances, l'Efren celebrant el 10è aniversari de noces (que estrany que no ens hagués agafat el telefon a la desena de trucades que l'hem fet, que estaria fent?), en Sebas i el Dani que no donaven senyals de vida i els sector femení (Alessandra, Cristina i Sònia) que coneixent l'hora de sortida desestimaven la nostra proposta del tot deshonesta.

Així que de bon matí en Manolo, el Cristobal i el David estaven al PIR. El que escriu aquest bloc, barallant-se amb la ION-PRO per poder fixar-la al casc amb ben poca fortuna. Quan finalment he desistit, no he pogut arribar a lloc, me'ls he trobat que pujaven decidits a fer un Cogulló X-TREM.

Quin ritme, tenien presa!! algú els hi havia dit que les noies acalorades ja estaven al cim i les volien saludar.

L'efecte placebo de canvi de bici ja ha deixat de notar-se i m'he passat tot el camí a la cua del grup, on el David, de tant en tant, es deixava caure per comprovar que encara anava amb ells.

El temps ens ha acompanyat durant la primera part del camí, els núvols no permetien que els raigs solars ens escalfessin i l'única incidència ha estat protagonitzada per uns gossos que volien comprovar la capacitat del Cristobal i el Manolo esprintant.

No ha estat fins a Castellfollit del Boix que ens hem trobat als primers riders del dia. La esperança de trobar-nos a les xicotes acalorades s'anava difuminant a mida que empreníem les primeres rampes del Cogulló. En David ha sorprès al personal i ha arribat en segona posició, al cim.


 
La meva arribada ha quedat immortalitzada en aquest vídeo del Cristòbal, que s'ha sorprès al veure que ja portaven quasi 40 km de ruta: 
 

L'aparició de l'astre rei ha fet un pel més dura la tornada, que per no defallir, hem fet per Castellolí. En Cristòbal ens ha mostrat la ubicació d'una font amagada de la que rajava una aigua freda que ha omplert els nostres bidons i camelbalks. Sort d'això, perquè la pujada pel camí del gos blanc s'ha fet d'allò més dura.

En Manolo i jo hem pogut fer el corriol sense posar el peu a terra (per fi guanyo una bonificació per pedalar).

El millor de tot ens esperava a l'arribada, hem decidit de baixar pels camis de Serra Alta cap a la Font del Còdol i la Vinya Vella per finalitzar la ruta davant d'unes cerveses fresques que ens esperaven a La Plana.

Dissabte vinent sortim de Nocturna, ja ho sabeu. L'hora prevista de sortida és a les 9:36, però abans hem d'anar a buscar el dorsals i fer un briefing inicial per evitar malentesos. Us proposo de quedar a les 8:00 a la rotonda de les girafes (on quedem sempre que ens acompanya el Carles). Si algú vol menjar alguna cosa abans, tenim el Frankfurt de la Guardia al costat. Porteu tots el casc, la bici, el focus carregat de piles i de bateries de reserva i moltes ganes de passar-ho bé.



Les dades d'avui:
Distància: 82 km
Ascensió acumulada: 1.525 m
Punts sortida : 114
Bonificacions: 10 punts (corriols i primeres posicions)
Punts sortida-comilona dissabte: 36

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada