A mida que s'apropava la data de la nostra pedalada, el meu cap s'omplia de dubtes: vols dir que has fet bé? Que els has apuntat a l'extrem? Que els darrers anys sempre ha hagut algú que ha pres mal? Que ni ha que ja tenim una edat? Que som 10, que serà ingovernable?
Vaig estar a punt de trucar als responsables de l'organització per canviar la modalitat de la sortida, però els consells del Manolo em van fer desistir: tu has dit el que hi havia i no estaves ensarronant a ningú. Bé, estava fet i no calia donar-li més voltes.
La tarda del dissabte, desprès d'una migdiada reparadora i d'un GinTònic tonificador, està dedicada a ultimar els preparatius. Ha de ser tranquil·la, per poder arribar a aquell nivell de concentració necessari en aquest tipus d'events. I de sobte, me n'adono que no havíem formalitzat el tràmit de les signatures, i encara més, en Raül no havia signat el permís patern!! No ens posem nerviosos.
Vaig estar a punt de trucar als responsables de l'organització per canviar la modalitat de la sortida, però els consells del Manolo em van fer desistir: tu has dit el que hi havia i no estaves ensarronant a ningú. Bé, estava fet i no calia donar-li més voltes.
La tarda del dissabte, desprès d'una migdiada reparadora i d'un GinTònic tonificador, està dedicada a ultimar els preparatius. Ha de ser tranquil·la, per poder arribar a aquell nivell de concentració necessari en aquest tipus d'events. I de sobte, me n'adono que no havíem formalitzat el tràmit de les signatures, i encara més, en Raül no havia signat el permís patern!! No ens posem nerviosos.
Bike del Raül ready to go
Llavors el guasap:
Carles: No em trobo fi, no crec que pugui venir (ostres)
Efren: Ferran em deixes oli? Pugem a rentar la bici i la lubriquem.
Lluís: Ferran, l'Aparicio, en José Antonio i jo volem fer l'extrema però ens han apuntat a la clàssica, podem compartir el vostre roadbook?
Efren: En quan temps es carrega la bateria? en Flores me l'ha deixat descarregada!
Raül: Estàs de conya amb això del permís patern, no?
Carles:
Efren: Ei que tinc l'oli de la màquina de cosir de la iaia, que no me'l portis.
Sherpa: M'has de fer un favor, hi ha un rider que s'ha quedat penjat i no la pot fer tot sol, el puc posar amb vosaltres?
Fulgui: Estic tornant d'Andorra, no compteu amb mi.Resultat: Concentració a prendre pel sac!! Home que un ja té una edat!!
No va poder venir
A la rotonda de les girafes, mentre el Sebas i el Vives intentaven instal·lar la llum de darrera a la bike de l'Efren, la meva missió era perseguir als presents per a que signessin la inscripció. No tothom era a l'hora però vaig haver de baixar amb el Raül a la sortida just abans que sa mara se'n anés al control.
Vaig parlar amb el Toni per resoldre el tema dels desagrupats de La Taca i el rider solitari i a preparar la sortida.
Ni briefing ni repartiment de responsabilitats ni res de res. La fe cega que el grup diposita sobre les meves habilitats s'hauria de catalogar com a d'inconsciència extrema (i tot això per que sé engegar el GPS!!).
Vaig parlar amb el Toni per resoldre el tema dels desagrupats de La Taca i el rider solitari i a preparar la sortida.
Ni briefing ni repartiment de responsabilitats ni res de res. La fe cega que el grup diposita sobre les meves habilitats s'hauria de catalogar com a d'inconsciència extrema (i tot això per que sé engegar el GPS!!).
Foto oficial de l'equip
Ja a la plaça del Centre, vam aconseguir la signatura de la progenitora i la resta de la inscripció es va signar per la modalitat “a distància” (modalitat que la meva secre domina a la perfecció).
Encara quedava temps per repartir els rols, però l'Efren encara no disposava de la llum, en Sebas i el Cristòbal en van acollonir simulant pana a les seves bikes, a més, la proposta del David d'anar a fer una birra, era irrenunciable.
Vàrem tenir visites il·lustres, en Manolo que va passar a desitjar-nos sort i també la d'un parell de seguidors del Bloc (en Mar i l'Isra) que volien tenir un record del nostre grup. Vale, no va ser així, la veritat és que érem nosaltres els que volíem la foto i com no, qui s'encarrega d'aquestes gestions (Cristóbal el Gran) es va dirigir a la Mar (digues-li tonto) que va sucumbir a la seva proposta del tot honesta. Fantàstica la imatge de tots posant i ningú fent la foto.
L'Isra i la Mar
Quina bike, Alessandra !!
A deu minuts de la sortida per fi apareix el Fulgui, que ens va portar tabac i güisqui d'andorra, però que l'organització no ens va deixar utilitzar. Sort que jo portava el meu dopping particular amagat dins del bidó (aigua de mar diluïda).
L'speaker de l'organització, abans de donar-nos la sortida, va instar a l'Alessandra per a que cap del homes del grup més nombrós ens descarriéssim pel camí. La mirada del Dani a l'speaker digna de Clint Eastwood a Harry el Sucio.
L'speaker de l'organització, abans de donar-nos la sortida, va instar a l'Alessandra per a que cap del homes del grup més nombrós ens descarriéssim pel camí. La mirada del Dani a l'speaker digna de Clint Eastwood a Harry el Sucio.
Vam fer la sortida a un ritme tranquil (ritme de caràcol). Aqui ja es va veure que no ens calia el roadbook, en David olorava les cintes que marcaven els camins, ja que en tot el tram inicial no va engegar la llum de la seva bike.
El Raül, el Sebas i el Vives estaven disposats a posar un ritme viu a les primeres de canvi, tot seguint al David, que llençat surava els camins que coneixia a la perfecció. El Cristòbal fent de bici escombra a les pujades i a les baixades, donant un cop de ma a tot aquell que passava dificultats tècniques o ciclístiques. L'Alessandra provant la seva nova bike de carboni, demostrant-nos que això de pedalar se li dona d'allò més bé. El Dani pensant que ara li tocava a ell canviar la bici. Al mig l'Efren i el Fulgui amb una inacabable conversa que pertorbava el repòs de la fauna local i al mig jo, estressat, barallant-me sól amb el roadbook el GPS i els hodòmetres dels collons.
Més que un grup de ciclistes, semblavem un grup de l'INSERSO, als controls dels avituallaments literalment, arrasàvem amb les existències i abans de sortir sempre hi havia algú que havia de passar pel servei (nens, mes d'una hora i mitja aturats segons el meu GPS).
Després del primer corriol el David va fer un simulacre d'accident, tot estirat al mig de la riera amb el casc i la bici pel terra.
A la riera varem tenir una petita errada d'orientació, del tot imputable a les dades poc fiables del roadbook de l'organització. A la següent pujada, vaig fer una demo de les meravelles de l'aigua de mar tot coronant el cim amb el Raül sortint des de l'última posició (a aquesta tècnica se la coneix amb l'argot de fer una Manolada).
En Fulgui, amenitzava la sortida tot fent conya sobre la llum fàl·lica del Sebas i el Raül i l'aigua de mar del bar Ostra azul, mentre el gruix del grup continuava devorant els avituallaments de l'organització (segur que l'any vinent ens faran pagar molt més).
Anàvem els últims, però no ens preocupava. Ningú no havia pres mal. Les llums encara funcionaven, i les forces com a la sortida, una pedalada de 40 km és no res comparat amb les sortides a les que darrerament estem habituats.
La part final del recorregut ens la coneixíem de memòria, vaig copsar al grup per si volia prendre alguna drecera i així guanyar alguna posició a la classificació. La resposta unànime, digna d'un caràcol bikedeferro: Ni parlar-ne.
A aquestes alçades ens deleitàvem tot veient la serp de llums que feien els diferents grups, molts d'ells perduts per GR no ciclables, pels camins de Piera. En David seguia obrint via i donant un cop de mà al grup a les trampes insalvables que ens hi trobàvem.
Després de fer el darrer control anunciat, ens dirigíem cap les rovires, ens vàrem trobar a un grup de despistats, que anaven perduts i fosos (feien la clàssica i s'havien allunyat moltíssim de la seva ruta). Els vam convidar a acompanyar.nos, però no podien.
En Fulgui, amenitzava la sortida tot fent conya sobre la llum fàl·lica del Sebas i el Raül i l'aigua de mar del bar Ostra azul, mentre el gruix del grup continuava devorant els avituallaments de l'organització (segur que l'any vinent ens faran pagar molt més).
Anàvem els últims, però no ens preocupava. Ningú no havia pres mal. Les llums encara funcionaven, i les forces com a la sortida, una pedalada de 40 km és no res comparat amb les sortides a les que darrerament estem habituats.
La part final del recorregut ens la coneixíem de memòria, vaig copsar al grup per si volia prendre alguna drecera i així guanyar alguna posició a la classificació. La resposta unànime, digna d'un caràcol bikedeferro: Ni parlar-ne.
A aquestes alçades ens deleitàvem tot veient la serp de llums que feien els diferents grups, molts d'ells perduts per GR no ciclables, pels camins de Piera. En David seguia obrint via i donant un cop de mà al grup a les trampes insalvables que ens hi trobàvem.
Després de fer el darrer control anunciat, ens dirigíem cap les rovires, ens vàrem trobar a un grup de despistats, que anaven perduts i fosos (feien la clàssica i s'havien allunyat moltíssim de la seva ruta). Els vam convidar a acompanyar.nos, però no podien.
Aquells camins no els havíem ciclat, la pendent pista pujava qual asimptota cap al infinit, Tots vàrem posar peu a terra, de cop una veu des de darrera cridant “que passo que passo!!”, una llum fent ziga-zagues per mantenir l'equilibri en aquell terreny pedregós Com era possible que algú pogués pujar-la?. Totes les cares estaven atònites (la del Raül sobretot). Al darrera, el Cristòbal que ens havia aixecat la camisa.
Tot rient fèiem cap al control sorpresa, que estava amagat al windows. A la baixada, que només tres riders varem fer a sobre de la bici, de nou el Gentelment del David va anar a socórrer a l'Alessandra que tenia serioses dificultats a mitja baixada. Va prendre la seva bicicleta i corrent va avançar a la resta del grup que encara estava intentant no caure amb aquella pendent.
Quasi a punt d'escapolir-se amb la nova bike de l'Alesandra i de nou Clint Eastwood que amb la mirada li va parar els peus.
Des d'aquí només quedava una pujadeta amb la que l'aigua de mar i una ensarronada al David, em va permetre fer en primera posició. Que estrany?, el Raül no m'havia ofert resistència. Osti!! ens l'havíem deixat a la baixada.
Varem fer un reagrupament a La Plana per fer una entrada triomfal a la línia d'arribada.
Tot rient fèiem cap al control sorpresa, que estava amagat al windows. A la baixada, que només tres riders varem fer a sobre de la bici, de nou el Gentelment del David va anar a socórrer a l'Alessandra que tenia serioses dificultats a mitja baixada. Va prendre la seva bicicleta i corrent va avançar a la resta del grup que encara estava intentant no caure amb aquella pendent.
Quasi a punt d'escapolir-se amb la nova bike de l'Alesandra i de nou Clint Eastwood que amb la mirada li va parar els peus.
Des d'aquí només quedava una pujadeta amb la que l'aigua de mar i una ensarronada al David, em va permetre fer en primera posició. Que estrany?, el Raül no m'havia ofert resistència. Osti!! ens l'havíem deixat a la baixada.
Varem fer un reagrupament a La Plana per fer una entrada triomfal a la línia d'arribada.
Amb la Cristina i el Lluís
Aqui relaxats
Moolt relaxats
Hem de parlar amb l'organització, ja que l'ascensió acumulada no arriba als 1.300 m, amb prou feines arriben als 990 m
L'índex de la sortida és de 98, al que haurem de sumar els 20 per participar en pedalades organitzades.
El track de color negre perquè és nocturna
Una ultima coseta, l'any vinent repetim?
M'alegro molt que ho passesiu tant bé.
ResponEliminaPerdoneu la meva absencia :-(
Carles