Una sortida amb vistes...

Podia haver estat una setmana perfecta, però només el tró de Cervera ha estat a l'alçada de les circumstàncies.Vist que les alegries ens les havíem de generar nosaltres mateixos, se'm va ocórrer de proposar una ruta alternativa a les que habitualment ciclem.

L'Efren s'havia auto-descartat (no cuela, el diumenge no fan TACs), però el gruix del grup podria gaudir aquesta meravellosa experiència. A més pel feisbuc havia convidat a un tou de gent (de Zona Bici, de La Taca, ...) inclús estava convidat aquell que s'estima fer de monitor de xicotes en bicicleta, si aquell que deia que amb nosaltres no tenia prou i que havia passat al otro lado...

Però no, ja m'he adonat que és una errada indicar el km previstos abans de fer una sortida. A PIR només m'esperaven el Dani i el Manolo (el Cosco ens esperava al Pont del Diable).

El dia ha començat fred, molt fred. Perquè no he agafat el maniguets!! La ruta preveia baixar fins a Olesa per prendre el camí del riu. Però algú ens esperava i no volíem arribar tard, així que el camí més ràpid era per la Seat.

Reagrupats al Pont del Diable començava l'aventura, la baixada fins al trencall de Molins va servir per escalfar les cames, el fred matinal havia deixat pas a una temperatura fantàstica per rodar. El cel enteranyinat no deixava que el sol sobreescalfés als quatre riders que començaven aquesta aventura diguem-ne un pel agosarada.

Encara no domino gaire el nou sistema 3, i el roadbook que vaig estar treballant dissabte no acabava de funcionar. Així que va passar el que havia de passar, vaig cometre una errada de navegació que va estar a punt de malmetre la sortida.

Tots dubtàvem de la ruta. En Cosco coneixia molts d'aquests camins, i plantejava alternatives. Però no. Quan se'm posa una idea al cap ja em coneixeu, i la veritat és que els meus companys no van dubtar de seguir la meva iniciativa. Varem utilitzar el GPS a l'antiga usanza, es a dir com si fos un mapa i una brúixola, fins interceptar el recorregut dessitjat.

Arribar per aquestes pistes al Tibidabo, es com tornar des del Cogulló, veus la fita (Sant Pau de la Guàrdia), però no arriba mai. Serpentejàvem per les pistes de Collserola, es veia per darrera del revolts, es tornava a amagar... El ritme força ràpid, però tots conservàvem alguna cosa, la mare del Fulgui estava fora i no hi havia la possibilitat de que vingués a recollir-nos.

I finalment el Tibidabo. La ruta no ho preveia, però l'ocasió s'ho mereixia, així que una mica més de pujada fins a l'entrada del parc no estava de més. M'ha fet gràcia veure que molts riders veien la fita de pujar a l'entrada com un acte heroic, ma fet recordar dels meus inicis amb la BTT, i és que amb això de la bici, l'escull està només al cap.

Des del Tibidabo varem anar a cercar la carretera de les aigües. Que us haig de dir, quines vistes!! si que mereix la pena allargar la ruta per gaudir de les vistes, i també per veure Barcelona, que és la ciutat que hi ha a sota del la carretera.

Però tota cosa bona s'acaba i la carretera ens portava de dret a la pujada a sant Pere Màrtir. Després per la carena de Collserola fins a Vallvidriera. Les cames ja començaven a defallir...

La pista que sortia des de Vallvidriera semblava que no es volés allunyar del Tibidabo. Seguia estant allà, i nosaltres pedalant sota la estreta mirada del Crist que corona l'església, No podia ser, la ruta s'havia convertit amb un remake d'atrapado en el tiempo: atrapado a Collserola?...

Una altre vegada les mirades es van fixar al meu GPS, però no, estàvem a la ruta prevista. 

Deixàvem la pista per endinsar-nos en un sender que ens feia gaudir d'un altre tipus de vistes. Baixades, pujades i com a colofó una festa rave. Nosaltres no fèiem bona pinta, però la dels que estaven a la festa us ben puc assegurar que ens superava de plé.

Aquest camí enllaçava amb un altre corriol que finalitzava al restaurant de la Creu d'Olorda, on també varem gaudir d'unes bones vistes...

Aquí en Cosco ha prés la iniciativa i, passant del track previst, ens ha dut en un descens vertiginós fins a Molins de Rei. Ens hem perdut el corriol de les canyes, però crec que tots ho hem agraït.

La resta no té més història, hem tornat a un molt bon ritme pel camí del riu (mitjana de 14 km/h) i això que ens aturàvem força per assegurar-nos en la navegació.

En Manolo m'ha enviar aquesta foto que és força eloqüent:

I tinc una frase mítica nova: aquell que diu que l'important no és la bici sinó les cames, menteix o no té una scott.

Estem contents d'haver fer una ruta d'índex 154 IBP i de la bonificació de 10 punts que ens hem guanyat (bonificació per habilitat en l'orientació i en creure que el que porta el GPS portarà al grup a bon destí).

Les dades:

Distància: 100 km (dades del odòmetre del Manolo)

Alçada acumulada: 1.300 m (IBP diu 1800)

Punts: 154 + 10

Ah, i al Dani ja el podem incloure al grup dels PRO (caràcols-pro). Demà, si puc, penjaré el vídeo.