dilluns, 5 de maig del 2014

Quin scott!!

Dissabte varem gaudir de la lectura de la crònica del Fulgui descrivint la fantàstica tertúlia que va tenir amb l'Efrén l'1 de maig tot pujant cap al Cogulló.

Avui tocava donar la benvinguda a la primera 27,5" del Bikedeferro Team. Amb aquesta premissa, i tot cercant alguna cosa diferent, vaig estar concatenant dues rutes: La creu d'Olorda del CC Esparreguera i l'Ermita de Castellbisbal dels de Probike. El resultat una ruta de 98 km i un IBP de 149 (digueu-me agosarat):
 
També hi havia la possibilitat de fer La Portals 2014, que també és una ruta digna per a una inauguració.

Per guasap, al veure que la primera ruta suposava arribar pels vols de les 14:30, l'Efrén es declinava per una Portals. Però la confirmació del Cristòbal a la pedalada va trasbalsar el plans: el nou destí era El Castell de la Pobla de Claramunt, ruta que ell no havia ciclat i que en principi havíem d'haver fet per acomiadar-nos del ferro.

Deu minuts abans de l'hora convinguda, a casa, hem acabat de posar aire a les rodes i oli a la cadena de la màquina de l'Efren. Des d'allà cap al PIR on ens esperaven el Sebas, el Manolo i el Cristobal. Més tard s'ha presentat en Flores.
 
Quin fred!! He ajustat la càmera de vídeo, m'he posat el paravent i cap amunt. Les primeres sensacions força bones, al camí veïnal m'he quedat acompanyant al Cristòbal que anava un pel pillat de cames.
 
És difícil oblidar la cadència cansina després d'un any amb el ferro. Tenir únicament dos plats simplifica les possibilitats de relació a desenvolupar, i la veritat és que no he trobat cap a faltar.

A l'alçada de Collbató seguia fent fred, hem vist que la bici del Lluís estava al seu portal però no l'hem localitzat perquè ens acompanyés. Passat el Bruc Residencial la primera prova de foc, el corriol pedregós que porta a la fàbrica de ceràmica.
Com podeu veure a les imatges, ni m'he despentinat. I a més la bike anava on jo volia que anés!

 
Al camí de les batalles el Cristòbal s'ha recuperat i ha decidit donar caça al Manolo, Sebas i Flores que lideraven la pedalada. Jo m'he quedat petant la xerrada amb l'Efrén. Esperant que arribés la segona prova: les ondulades.

A excepció del Cristòbal, el grup capdavanter la fet d'una tirada. L'Speaker ens animava i ens guiava per la pujada però primer l'Efren i jo acte seguit hem posat peu a terra. S'ha de dir que he continuat l'ascensió a sobre de la bici, però el comitè no em vol donar el 10 punts de bonificació.

De Can Maçana al camí que ens portava a Montserrat Parc. D'acord, les 27,5” no són tant rodadores com les 29”, però la lleugeresa del quadre m'ha fet volar per la pista. Ni m'he adonat de la lleugera pujada que hi ha a mig camí.

Aquí en Sebas, convalescent de la setmana passada, ha decidit tornar cap a casa (70 + 10 punts). Havíem de prendre el camí de les antenes fins al corriol del senglar. No ho tenia molt clar i he fet una pujada molt conservadora. A l'entrada del corriol m'han deixat tornar a gaudir de la meva flamant bike:
 
 
He tingut un parell d'errades de navegació que ens ha fet arribar al Castell per una ruta alternativa.
 
 
On hem aprofitat per fer unes fotos i on uns riders de Vilanova s'han jugat el físic per uns comentaris desafortunats. Hauríeu d'haver vist com li canviava la cara al Cristòbal.






A la tornada, el genoll de l'Efrén li ha començat a fer la guitza. Tot i que anava al davant a la part tècnica ha hagut d'anar reculant per poder moure un ritme que no el fes patir tant. Els que anaven sobrats (Manolo, Flores i Cristòbal) s'anaven rellevant per donar-li ànims per finalitzar la fita.

I per fi varem re-coronar el coll del Bruc. Quan ja estava disposat a prendre la carretera per arribar a casa, el líder de la classificació va fer una Ferranada, és a dir, proposar una alternativa al camí de tornada. I l'Efrén va i la casca!! s'apunta a tornar per La llarga.

L'speaker de nou m'esperonà tant a la baixada per la riera com a la següent pujada, per poder acabar a un bon ritme aquest primer contacte amb la 27,5”.

Jo vaig fer una parada tècnica a Collbató per allò de felicitar les mares i em vaig perdre el millor de la sortida: un scott va estar a punt de causar la caiguda dels tres riders, que van perdre la noció del temps i dels frens.

Bé, espero que els seus comentaris ens aclareixin les circumstancies.

Les dades:


Distància: 70 km
Ascensió acumulada: 1.577 m
Índex IBP: 143
A mi m'ha sortit una mitjana de 18km/h en moviment (impossible de fer amb el ferro).

I les bonificacions:
10 punts per al Manolo, al Sebas i el Flores (les ondulades)
3% addicional per al lesionat que va demostrar un esperit de lluita digne d'un bikedeferro.

3 comentaris:

  1. Anònim6.5.14

    M'alegro molt de que hagis tingut tant bona estrena! :-D
    Fent una ullada a les marques més comuns de btt, he vist que ja no fabriquen 26. Pot ser? Només 27 i 29.

    Carles

    ResponElimina
  2. Anònim6.5.14

    Ara sin que tenim al Ferran content, esta super.........
    La culpa la seva nova Scott de 27,5 " , per fi ara podrem fer sortidas
    sense la preocupacio de si el ferro d'en Ferran pot arrivar al final ....

    Dons per la meva part una sortida molt plena,
    llastima del genoll de l'Efren, que no el va deixar finalitzar a bon
    ritme el final....

    A per cert " speaker " ??????, tambe podriem dir
    " animator ", "entertainer " o " cheerleader " No ?????

    Una cosa mes, ara que tots estem amb bikes decents,
    nomes ens caldria l'equipament .
    em de fer un pensament..........

    salutacions a tots : Josep Flores

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, com a cheerleader jo entenc una altre cosa, vaja amb més scott...
      I parlant d'scott, no t'has oblidat de dir el que va passar al camí veïnal?

      Elimina