Esperant la anunciada primera crònica del Fulgui (per cert ja sabeu que té un blog?), he decidit que pot-ser hauria d'explicar-vos la foto d'ahir del guasap.
Aquest finde, com ja us havia dit, no sortia en bicicleta (al menys pels vols de Montserrat). El David ens havia convidat a passar el dissabte i fer nit a Castell. Es tractava d'anar amb els petitons per gaudir de la natura en un entorn idíl·lic. Però això implicava renunciar a un dels hàbits més saludables que he practicat: pedalar. Així que, d'amagat, també varem portar les nostres màquines per fer una petita sortideta diumenge al matí.Varem carregar les bicis del David, l'Efren i Josep al Scenic i cap a Berga i el Castell!!
Després d'una tarda bocabadats per l'entorn, els petits van sopar com uns campions i de drets al llit.
Arribava el moment de fer el briefing de preparació de la sortida:
Isard del Castell
Isard del castell cercant substàncies dopants
Arribava el moment de fer el briefing de preparació de la sortida:
Es menjaven les ungles dels nervis!!
El briefing havia estat molt dur, va durar fins a quarts de dues, l'Efren patia de mal de cap (les instruccions havien estat duríssimes i difícils d'assimilar), en Josep després de més d'un mes de parada tècnica tampoc se les tenia totes, però el que més ens feia sospitar era aquell somriure maliciós del David.
No sé si ho havia dit, però l'entorn en els havíem de moure és on en Fulgui va viure un dels seus millors moments de glòria: El Catllaràs.
Pas canadenc. Vols dir que no punxarem?
Us ho pot explicar el Fulgui, però ja ho faig jo, pujar 900 m de desnivell en 10 km, és una fita digna del Pali, Manolo, David, Fulgui ... i de l'Efren!! Jo a la cua del grup, posant el peu a terra més vegades de les que volia per poder respirar, esperant que arribessin les baixades.
I amb més pena que glòria varem fer el cim, on varem aprofitar per fer unes fotos i xerrar amb uns excursionistes d'Esparreguera i d'Olesa. Les nombroses aturades per contemplar l'entorn (perquè arribés oxigen a la sang, aquesta al cervell i ens activés el nervi òptic) havia fet que el temps se'ns tirés a sobre. En comptes de seguir la ruta prevista, el gruix del grup va decidir que s'havia de tornar pel mateix camí: craso error, jo ja l'havia memoritzat.
David, aquí no havien de venir a rentar-nos les bicis?
I és aquí quan la flexibilitat d'un quadre de carboni, la suspensió de 140 mm i els hidràulics m'havien de fer volar, deixant als companys que m'havien humiliat durant l'ascens.
A les primeres corbes en Josep i l'Efren ja s'havien endarrerit, tant sols érem el David i jo, com aquell que no vol la cosa, però picats. Arriba la primera baixada cimentada que es superada sense cap dificultat i a la següent (i aquí es va acabar la capacitat d'emmagatzematge de la càmera), me'n vaig adonar que encara no tinc la bici nova i que sortia amb el ferro del Guillem:
Començo a frenar, David em supera, clavo frens, supero al sorprès David, que me la foto!!, les roques s'apropen a una velocitat de vertigen, segueixo clavant frens, la bicicleta salta entre derrapades, que me la foto de veritat !!!, el David m'esquiva a l'últim moment, la bicicleta es creua, moment que aprofito per carregar tot el pes sobre la roda derrapant i em quedo a mil·límetres de les roques i del rec, sóc un crac!.
Primer pensament: Uaaaahhhh que passada!!! Vinga a per una altre!!, però la bicicleta no es mou. La roda ha decidit que millor un vuit que un zero.
Un vuit tridimensional
Segon pensament: Uaaaahhhh quina put......!!. estem a més de 10 km del destí!!!
Després d'aquesta experiència només em queda una pregunta: Quan tornem David?
PD: EL meu GPS ha decidit no engegar-se i no tenim dades de la sortida i la ruta que en Josep gravava al wikiloc amb el mòbil s'ha perdut. A partir d'ara haurem de confiar en l'Aniento i el Fulgui per enregistrar les sortides :-(
Ah, i un col·lega a la feina m'ha dit que la plataforma que es veu al pedal esquerra de la bicicleta és de nenaza dominguera
Hola companys,
ResponEliminaPel que fa al ciclisme veig que va ser un exit a banda i banda de Montserrat. Podriem haver quedat al cim de montserrat tots dos grups. El que passa es que el cap de setmana va ser fantastic i no el canvio. La convivencia d una nit intensa, agradable, i molt divertida, i els nens ho van passar d allo mes be. Despres de la ruta la meva sensacio era que havia nascut a berga i portava tota la vida per aquells paratges i indrets . Quan passavem per davant els rucs , cavalls , vaques i fins i tot una ovella laxa Tan camuflada fins i tot va passar desapercebuda per a dos integrants del nostre grup, em sentia part integrant del cosmos universal , jo alla tan petitet , a sobre de la meva 29'' , escalant aquella gran muntanya, que conforme anavem arribant Dissabte amb els el David S encarregava d anar Presentant- nos- la assenyalant amb el dit des de la finestra del conductor, amb un sonriure d orella orella que deixava entreveure el que pensava '' hay que patireu en la meva jurisdiccio ''. I es ben cert que la pujada es molt dura i requereix un esforc pero compensen les vistes i assolir el repte , fita que gracies al nostre esperit de grup vem conseguir un cop mes , i gracies tambe a que sabiem que ens esperava un gran arros A taula, que aixo sempre ajuda. I passar la tarde de diumenge Amb les nostres respectives comprensives i estimades families que deuen pensar quina falera els hi ha entrat amb aixo de la bici. Despres del dinar una bona becaina a sobre de les pedres i cap a casa.
El dinar despres excepcional, amb visita a l hortet i granja de la casa inclosa , on ens vem trobar a un bambi hospitalari i carinyos mes amb uns que uns altres i que em recordava per la manera de moures a un humorista que costa oblidar per mes que m hi esforco ... No puedor no puedor acordarme de su nombre jalllllllll''
Un cap de setmana perfecta , la sortida excepcional, i sense baixes, sort que la derrapada amb la depurada tecnica o digueli instint de supervivencia va salvar d una bona al mestre Perez qui va desafiar les lleies elementals de la fisica i esta documentat amb la foto de la roda. Es veu que ja ha trucat l iquer jimenez per mirar de trobar una explicacio a tot plegat. finalment ha pogut escriure una altra esperada cronica, i tot ha quedat amb una bona anecdota.
A mi tambe em queda preguntar- me. Quan sera la propera David?
Efren