Hem fet la sortida amb una gata salvatge!!
Aquesta deu ser la impressió que deuen tenir les nostres parelles quan ens han vist arribar, tots els cossos plens d'esgarrapades, braços, cames i altres parts del cos que per decència no puc explicar.
Però la veritat es que no, encara que tinguéssim la oportunitat, ni se'ns passaria pel cap (ja tenim prou en pedalar i arribar d'hora a casa). Els culpables del nostre físic ha estat els esbarzers que el senyor wikiloc ha deixat pel mig de la ruta per la que ens ha guiat en Fulgui.
De la ruta que us puc dir, llàstima que l'sportiva esta mort, perquè la posaria entre les preferides: exigent amb pujades fortes amb poca tracció, corriols tècnics, poc transitada, alguns animalons ens han fet còrrer i d'altres ens han fet aturar. Està al'alçada d'un Vacarisses.
(L'Efren s'estava amagant)
Per culpa d'una competició hem hagut de fer un petit canvi al final de la ruta i hem anat a a petar als camins on es fa la prova de descens de Sant Andreu. Hi ha dos que ens ho hem passat "como perracos", ja tinc ganes de tornar-hi
Si en Fulgui ha gravat la ruta la penjarem per a que els que no us heu presentat (i faig referència a aquell que havia de pagar la CFR) la puguin ciclar. Manolo, t'ho has perdut, hem arribat a casa d'hora i hauries gaudit força.
Fins aquí la primera part de la crònica, la segona depèn del que han enganxat bevent una cervesa quan hauria d'haver estat cuidant a les bessones.
La setmana vinent toca nocturna, així que tindrem dues cròniques: la de l'equip nocturn i la de l'equip diürn. SI em trobo tan bé com aquestes darreres dues setmanes pot-ser empalmo sortides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada