L’instant previ

Dilluns de Pasqua, avui també toca sortida. 

En Sebas ja havia dit que avui no ens podia acompanyar, però comptava amb la presència del Flores i el clan Abelaira-Oliver. 

Tot i no haver-me sonat el despertador (l’alarma de cap de setmana no funciona els dilluns de pasqua), em presentava puntual a la cita al PIR (sí, a l’original). El David just acabava d’arribar i al poc temps ho feia el seu cunyat, en Josep. Ni rastre del Flores. 

Abans de sortir en Josep va inflar una mica les rodes de la bike perquè no tenien prou pressió. Tant va ser la ímpetu que va posar que trencà la bomba d’aire del David, si nois si, aquella que era una edició especial valorada en poc més de 200 euracos (David, a mitges). 

Com que en Flores no es presentava, pujàvem al PIR2 per si de cas. Tampoc no hi era, suposo que avui també les obligacions de pare no li permetien sortir a fer una volta. 

La ruta ja estava decidida, tant el David com el Josep havien de ser d’hora, avui tocava mona i no era qüestió de fer esperar a la canalla, així que decidírem d’anar cap a Masquefa per la riera d’Abrera. 

La idea era la de fer un cafetó i tornar ràpid, però el David ens proposà de passar del cafè i d’anar a una pastisseria dels Hostalets per prendre un suculent croissant. 

Fa uns dies, algú molt especial em va enviar un enllaç a un article de la Tatiana Sisquella referent a l’instant previ. Dons si, tota la ruta fins arribar als Hostalets va estar marcada per aquest instant previ, no teníem fred (però Deu-n’hi do que en feia) no hi havia patiment (que hi va haver), només pensar en tastar el millor croissant que es fa fora del Montserratí posava sentit a la sortida amb aquests dos cracks que avui m’acompanyaven. 

NOTA: L’article el podeu consultant clicant aquí. 

El nou pulsòmetre funcionava de meravella, controlava en tot moment no traspassar la fatídica xifra del 155 (és el nou límit de pulsacions que m’he fixat). A la riera d’Abrera ens divertíem fins que un arbre ens barrà el camí. 

Era el dia de la mona i havíem de fer el mico entre els arbres, però no era un obstacle per a uns riders decidits a tastar el millor croissant.

S’acabava la riera en un rampot d’un 26% durant 20 metres que ens va deixar sense aire als pulmons i a la roda de la bike del Josep. 

Aquí remenant entre les eines vaig trobar el dipòsit de CO2, aquell caríssim també d’edició especial que munten els McLaren del Fernando Alonso i vàrem poder fer una inflada d’emergència que resultà definitiva perquè no va a tornar a perdre aire a la resta de la sortida (Josep ja farem números). 

Aquesta ruta amb prou feines arriba als 800 m de desnivell acumulat, però el problema és que els fa en quatre trams que et deixen sense alè. 

Tot i patir a les pujades em trobava bé, seguia la conversa que mantenien el David i el Josep (culló coneixen a tothom del poble i dels voltants), fins i tot vaig fer l’alçalera de Can Garrigosa que, a misses dites, no és per tant. 

Desafiant les autoritats locals, a la Beguda, circulàvem tots tres en paral·lel, ja s’olorava el croissant. 

NOTA: Aquesta bonica localitat és on la policia local t’adverteix que si circules en paral·lel et denunciaran. Però tots ja sabeu que el David és un Temerari, li agrada viure al límit. 

Sortíem de Masquefa per una rampa que em posà a 143. Ara ja no teníem fred, havíem patit, però ja es divisaven les cases del Hostalets. 

Deixàvem a l’esquerra el casal on podíem prendre un cafetó per anar directes a la pastisseria KaKaU. 

Que voleu que us digui, l’instant previ t’omple d’emoció i d’il·lusió, però qui en té prou amb la prèvia? I, com a l’anterior ocasió, pagava la pena: quin croissant!!! 

Un consell: no us quedeu mai en el què podia haver passat, gaudiu el moment. 

Tot i estar temptats de repetir, vàrem decidir tornar a casa. 

El capità de la sortida, en David, com tenia remordiments, escollí una ruta per perdre als quatre grams que havíem guanyat amb el croissant, a les rampes de Serra Alta superava les 148 amb el molinillo. 

Ha estat una bona sortida, de poc més de 40 km. Ara a tornar a la feina!! 

PD: Em sembla que el dia 15, coincidint amb La Portals, farem calçotada. Ja ho confirmarem