El Zorro (la guineu)

Ja queda ben poc per a la gran fita de la temporada: Lo puto Turó i mica en mica ens hem de posar en forma.

Dieta especial puja al Turó (by Carles)

N’hi ha alguns que ho volen fer per lliure: l’Alessandra, la Cristina i el Dani vren decidir de matxucar-se tot pujant a Begues el proppassat dissabte i avui han fet una sortida planera.

Els altres, dissabte a banda (l’Efren i jo varem fer un Vacarisses a ritme explica’m com es fa un pollastre al curry o sigui passeig total), teníem la sortida programada pel Cosco i en Manolo.

A l’hora convinguda, al PIR3, predomini de wiliers. Això vol dir: nois suareu la cansalada!!

Fa goig fer aquestes sortides nombroses, qui érem, dons en Manolo, el Cosco, el Cristobal, l’il·lustríssim Sherpa, en Sebas, l’Efren, en David amb el ferro de l’Efren (que ha demostrat que no és tant ferro) i el que subscriu aquesta crònica.

Esperàvem al Paco, però per problemes tècnics no ha vingut i a l’iniciar la ruta ens hem creuat amb l’Alessandra i el Dani que no han volgut acompanyar-nos. Tampoc hi era l’Aniento, amb el que m’hauria agradat compartir el sofriment.

Sofriment perquè ahir el mal de maluc es despertà desprès de sis mesos d’oblit. A sobre de la bici no es nota, però quan baixo semblo John Wayne (paraula de rider).

La ruta ha estat bé, molt bé. Sortíem d’Esparreguera direcció Ca n’Estruch vell, desprès Monistrol i cap a Castellbell. Bones sensacions, rialles, en David acoplant-se a la nova/vella montura, en Cosco controlant el grup, el temps bestial i algun conductor italià d’autobús una mica malparit, per sort la sang no va arribar al riu (el Llobregat ja porta prou contaminació com per afegir-hi més).

A Sant Vicenç de Castellet deixàvem les vies principals per endinsar-nos en carreteres menys transitades. Anàvem direcció Rocafort, com la carretera no tenia pèrdua el grup es dividí. Al davant (i no sé en quin ordre perquè no hi era) en Cristòbal, el Manolo el Sherpa, en Sebas i el Cosco iniciaven un ascens vertiginós. 

Al darrera, l’Efren, un David inquiet i jo a un ritme més pausat. Feia goig veure com el Cristòbal es deixava caure per acompanyar-nos un tram a l’ascensió, amb un somriure a la cara ens animava a pujar la freqüència de pedaleig.

A Rocafort, reagrupament, els del Club ciclista Esparreguera gaudint d’un bon tiberi i nosaltres cap a Mura.

Aquesta vegada, en Sherpa no em va deixar arribar primer abaix, com baixa!! (a les rectes).

Començava l’ascensió a Mura. els mateixos grups d’abans, ascensió continuada que només es fa un pel dura als 100 metres finals. Aqui havíem de prendre una decisió: com tornem? Segons el organitzadors, el millor i més ràpid era seguir la ruta fins a Terrassa. Només calia superar el coll d’Estenalles.

I sense suar, nen

La veritat és que hauríem arribat abans de les dotze a casa, però una guineu es creuà al nostre camí i l’Efren li va dedicar un book.

Rapaz esperando que el rider lance algún alimento 

 Igual que antes, pero más mosqueada

A cagar, aquest només vol fer fotos

Varem intentar recuperar el temps perdut tot baixant a Matadepera, el Sherpa liderava de nou el descens (massa trams rectes), amb prou feines podia acostar-me, com a molt podia refugiar-me al seu rebuf,.

A Terrassa una simpàtica cambrera ens servia uns entrepans reconstituents, ens feia unes fotos i de nou empreníem el camí ja cap a casa.

Imagineu-vos tots uniformats

 El meu entrepà no era així!!

Definitivament aquests s'han colat

La pujada als quatre vents a més d’un se li va travessar i durant el descens a Martorell un cotxe va esguerrar l’atac que el Cosco i jo havíem confabulat contra el Manolo i el sherpa.

A la carretera de les carpes va quedar palès que sóm un grup de BTT. No és qüestió del maillot, és que no hi ha manera que anem en grup plegats. Cadascú fa la lluita pel seu compte (paraula de Pali).

Passat Olesa el grup finalment es dividí en dos, els pros que pujàvem per can Sedó i les nenazas que ho feien per la carretera.

No ha hagut CFR però, per sort en el meu cas, tampoc BFR (bronca final de ruta)

observeu que aquesta vegada no he pujat de 175 polsacions!!

Les dades:

Distància: quasi 100 km

Alçada+: 1445 m

Velocitat max: 66 km/h