Avui per fi s'ha complert un dels somnis d'un dels riders dels Bikedeferro, i és que … a qui no li agrada anar a un parc d'atraccions?
Els fets es remunten des del 18 de maig (mireu la crònica una sortida amb vistes), en Manolo, el Cosco, el Dani i jo varem fer el nostre primer Tibidabo. La primera ruta BTT que passava dels 100 km. Diguem que aquesta fita va ser venerada per la multitud de bikers que diàriament llegeixen aquest blog.
Gràcies a aquest fet i a d'altres encara més esbojarrats el grup ha anat creixent.
Aquesta ruta es va fer de forma multitudinària el 22 de juny, a una deshora que en obligà a portar llums per il·luminar la ruta (mireu la crònica son bojos aquests romans), però, per causes que desconeixem, la rider amb moral de ferro i mans assassines (i d'això poden donar fé totes les víctimes que hem gaudit de les seves arts com a fisio), no va poder venir.
Durant el mes d'agost i setembre va ser una de les rutes que estaven planificades a l'agenda, però per un motiu o un altre, sempre era canviada per una d'alternativa.
El 10 d'octubre la nostra intrèpida rider va contraure matrimoni, i ens ho va demanar: vull anar al Tibidabo!!
Com la setmana passada les obligacions familiars la privaren de la benedicció de la seva bici a Montserrat, el grup se sentia en deute. La proposta estava clara, aquest diumenge sí!! Clara per tots menys per un despistat Fulgui que volia una ruta alternativa (alerta que tu també requereixes dels serveis de la fisio).
L'hora convinguda, les 7:00 al nou PIR.
A veure, i amb això vull sentar precedent: Si s'ha decidit una ruta, no es pot canviar a última hora. No s'acceptaran canvis a partir del dijous. El PIR i l'hora no es poden canviar, si s'ha acordat, no val dir al whatsapp a darrera hora que es canvia, sinó algun dia tindrem un disgust (avui de ben poc deixem penjat al Cristòbal).
Havien de ser les 7:00, però entre que truca, envia un missatge, que si poso oli i quin mal de ciàtica l'hora de sortida era les 7:20.
Tor i que volia imprimir un ritme ràpid de descens fina arribar al riu, entre setmana passen moltes coses i tothom aprofitava per posar-se al dia.
Les lots que ens havien d'il·luminar el camí ja no ens calien abans d'arribar a Abrera. Fins a Martorell el Dani se sentia com l'estrella principal (era l'objecte de la gravació del dia).
Feia fresca, per tal d'escalfar-nos, el Sebas i la Cristina començaren a tirar del grup, a un ritme al que es va afegir l'Alessandra. Literalment suraven al costat del riu i, com era d'esperar, es van passar de frenada.
Fins a sis ocasions en Sebas i els que li acompanyaven van haver de recular, i a sobre s'empipava. Nois compreu-vos un GPS o memoritzeu les rutes!! Be,a quest desconcert va servir per a que per primera vegada liderés la major part de la ruta.
Ja de camí per les pistes de Collserola, tant la Cristina com l'Alessandra no es fiaven gaire de que arribaríem a bon port, es que semblava que anéssim en direcció contrària i no es veia la torre de Collserola ni el Tibidabo.
Al trencall de l'ermita de la mare de Déu de la Salut, varem haver de fer una reparació de la cadena de la bike del Cristòbal. És curiós que sempre som els mateixos els que ens embrutem les mans, mentre la resta del grup observa, opina, riu, teoritza (com els iaios a les obres). Be tots no, perquè l'Alessandra decidí de fer la cabra per la muntanya.
NOTA: Per a la propera sortida penseu en portar eslavons de recanvi, que ens estem quedant sense existències.
La Cristina i l'Alessandra gaudien de la ruta, pista i més pista i una torre de Collserola que semblava a tocar però que contínuament apareixia i desapareixia a l'horitzó. I de sobte, un corriol. A part d'un tram intransitable per manca de forces, desprès de 40 km no és qüestió de fer equilibris innecessaris, els que portem una roda mitjana gaudim força d'aquest tipus de terreny.
El corriol finalitzava a una carretera que ens portava directe als carrers de les urbanitzacions del Tibidabo.
En Manolo, que anava sobrat de forces, es va permetre el luxe de pujar des de l'aparcament un parell de vegades, per així controlar el ramat.
Els fets es remunten des del 18 de maig (mireu la crònica una sortida amb vistes), en Manolo, el Cosco, el Dani i jo varem fer el nostre primer Tibidabo. La primera ruta BTT que passava dels 100 km. Diguem que aquesta fita va ser venerada per la multitud de bikers que diàriament llegeixen aquest blog.
Gràcies a aquest fet i a d'altres encara més esbojarrats el grup ha anat creixent.
Aquesta ruta es va fer de forma multitudinària el 22 de juny, a una deshora que en obligà a portar llums per il·luminar la ruta (mireu la crònica son bojos aquests romans), però, per causes que desconeixem, la rider amb moral de ferro i mans assassines (i d'això poden donar fé totes les víctimes que hem gaudit de les seves arts com a fisio), no va poder venir.
Durant el mes d'agost i setembre va ser una de les rutes que estaven planificades a l'agenda, però per un motiu o un altre, sempre era canviada per una d'alternativa.
El 10 d'octubre la nostra intrèpida rider va contraure matrimoni, i ens ho va demanar: vull anar al Tibidabo!!
Com la setmana passada les obligacions familiars la privaren de la benedicció de la seva bici a Montserrat, el grup se sentia en deute. La proposta estava clara, aquest diumenge sí!! Clara per tots menys per un despistat Fulgui que volia una ruta alternativa (alerta que tu també requereixes dels serveis de la fisio).
L'hora convinguda, les 7:00 al nou PIR.
A veure, i amb això vull sentar precedent: Si s'ha decidit una ruta, no es pot canviar a última hora. No s'acceptaran canvis a partir del dijous. El PIR i l'hora no es poden canviar, si s'ha acordat, no val dir al whatsapp a darrera hora que es canvia, sinó algun dia tindrem un disgust (avui de ben poc deixem penjat al Cristòbal).
Havien de ser les 7:00, però entre que truca, envia un missatge, que si poso oli i quin mal de ciàtica l'hora de sortida era les 7:20.
Tor i que volia imprimir un ritme ràpid de descens fina arribar al riu, entre setmana passen moltes coses i tothom aprofitava per posar-se al dia.
Les lots que ens havien d'il·luminar el camí ja no ens calien abans d'arribar a Abrera. Fins a Martorell el Dani se sentia com l'estrella principal (era l'objecte de la gravació del dia).
Feia fresca, per tal d'escalfar-nos, el Sebas i la Cristina començaren a tirar del grup, a un ritme al que es va afegir l'Alessandra. Literalment suraven al costat del riu i, com era d'esperar, es van passar de frenada.
Fins a sis ocasions en Sebas i els que li acompanyaven van haver de recular, i a sobre s'empipava. Nois compreu-vos un GPS o memoritzeu les rutes!! Be,a quest desconcert va servir per a que per primera vegada liderés la major part de la ruta.
Ja de camí per les pistes de Collserola, tant la Cristina com l'Alessandra no es fiaven gaire de que arribaríem a bon port, es que semblava que anéssim en direcció contrària i no es veia la torre de Collserola ni el Tibidabo.
Al trencall de l'ermita de la mare de Déu de la Salut, varem haver de fer una reparació de la cadena de la bike del Cristòbal. És curiós que sempre som els mateixos els que ens embrutem les mans, mentre la resta del grup observa, opina, riu, teoritza (com els iaios a les obres). Be tots no, perquè l'Alessandra decidí de fer la cabra per la muntanya.
NOTA: Per a la propera sortida penseu en portar eslavons de recanvi, que ens estem quedant sense existències.
La Cristina i l'Alessandra gaudien de la ruta, pista i més pista i una torre de Collserola que semblava a tocar però que contínuament apareixia i desapareixia a l'horitzó. I de sobte, un corriol. A part d'un tram intransitable per manca de forces, desprès de 40 km no és qüestió de fer equilibris innecessaris, els que portem una roda mitjana gaudim força d'aquest tipus de terreny.
El corriol finalitzava a una carretera que ens portava directe als carrers de les urbanitzacions del Tibidabo.
En Manolo, que anava sobrat de forces, es va permetre el luxe de pujar des de l'aparcament un parell de vegades, per així controlar el ramat.
Fotos a contrallum, eren les 11 tocades. Entrepà ràpid, suc energètic i a gaudir de la carretera de les aigües.
Quines vistes, tantes que feien impracticable la circulació. Aquesta vegada si, Més d'un es va repensar d'aturar-se a establir la conversa amb les vistes, però se'ns feia tard i havíem d'anar cap a casa.
Quines vistes, tantes que feien impracticable la circulació. Aquesta vegada si, Més d'un es va repensar d'aturar-se a establir la conversa amb les vistes, però se'ns feia tard i havíem d'anar cap a casa.
Pujada a Sant Pere Martir on es va demostrar que no tothom té molt equilibri a sobre de la bike i de nou a la pista de tornada.
Us haig de confessar que sí que fem una mica de volta, però el corriol de la font s'ho mereix. El de Can Pasqual, sense festa rave, no tant, però ve de camí i el de baixada cap al riu, tant espectacular que de poc en fa descavalcar.
Ningú no va caure als corriols i al arribar a Molins ja teníem prou gana. La tornada pel riu va ser ràpida, no vaig perdre de vista al Sebas i la Cristina. Més al davant el Cristóbal i el Manolo anaven obrint via.
Ens varem tornar a agrupar a Martorell i finalment a Abrera, des d'on cadascú va anar directe a casa seva.
Ningú no va caure als corriols i al arribar a Molins ja teníem prou gana. La tornada pel riu va ser ràpida, no vaig perdre de vista al Sebas i la Cristina. Més al davant el Cristóbal i el Manolo anaven obrint via.
Ens varem tornar a agrupar a Martorell i finalment a Abrera, des d'on cadascú va anar directe a casa seva.
Les dades:
Distància: 102 km (hodòmetre de la Cristina)
Desnivell+: +1.600 m
Velocitat mitjana: 14 km/h (no està pas malament, però millorable)
Caigudes: Dos
Punts: 154
Distància: 102 km (hodòmetre de la Cristina)
Desnivell+: +1.600 m
Velocitat mitjana: 14 km/h (no està pas malament, però millorable)
Caigudes: Dos
Punts: 154
Bonificacions: Manolo +20 per pujar al Pont del Diable sense posar peu a terra.
PD: Alessandra, al tanto amb el que desitges, perquè de tant en tant els somnis s'acompleixen.
SALUT Bikers.!!
PD: Alessandra, al tanto amb el que desitges, perquè de tant en tant els somnis s'acompleixen.
SALUT Bikers.!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada