Ostres quin dissabte de pluja. No hi ha res pitjor que estar tot el dia enclaustrat sense poder gaudir de l’entorn. Només se m’acut una proposta que m’han fet al feisbuc per poder salvar-lo.
Plovia, plovia i plovia i, a estones, també plovia. Però els homes i dones del temps (me too) havien anunciat un diumenge tranquil.
Pel matí, tot i el mal temps, anava tot cofoi a cal Santi per recuperar la meva estimada Scott. Havien estat dues dures setmanes separats, dues setmanes a les que el weekend s’havia tornat inacabable, etern, insuls (l’únic bo havia estat el concert del Joel al Tarraco Plaza).
Si, d’acord, havia sortit amb la Felt amb l’Abelaira, però les sensacions que em tramet pedalar pels corriols de la muntanya son indescriptibles. Tant m’és si són els de Montserrat, els de la Segarra o del Corredor. Parlant de Corredor, Carles com tenim la pedalada d’enguany?
Tornant al tema, havia de trobar més víctimes que volguéssim acompanyar-me a la proposta de sortida: En Sebas ni ho va dubtar, va ser el primer en apuntar-se. Més tard l’Abelaira s’hi afegí.
Quan el mètode oficial de comunicació no funciona cal iniciar el contacte individual. L’Efrén tenia plans (uns bons plans que no es poden explicar al bloc). En Flores també s’hi apuntava, tot i que a altes hores de la matinada se’n desdeia.
Bé érem tres, suficient per petar la conversa.
Tot just estava inflant les rodes de la bike quan l’Aniento m’envia un missatge per a que l’esperéssim, a més havia enredat a una nou rider: en Pere.
La veritat és que quan vàrem veure que es presentà amb una 29” monoplat ens vam acollonir. Per sort, tot just comença i no ens va humiliar com pensàvem.
L’Abelaira no arribava, de ben segur estava enllestint els seus bons plans. Així que iniciàvem la ruta.
Amb allò de que segur que el David ens havia de caçar, portàvem un ritme tranquil (de conya!!!!).
La primera part del recorregut estava força humida però no enfangada, anàvem fent via. Una aturada abans d’arribar al Castell per l’agrupament de tots plegats i cap a Can Maçana.
Aquí el camí ja estava mes malmès, per no relliscar i caure a la barrera vàrem girar direcció al coll del Bruc. A la carretera havíem de decidir la ruta però la majoria del grup havia de tornar (Diumenge de rams....).
La meva idea no compartida de fer un Castellolí es veia frustrada, però vàrem acordar de, el proper divendres, fer un Cogulló a ritme tortuga (als que heu de fer La Portals us anirà de conya)
Com que el Sebas, l’Aniento i jo disposàvem de més temps gaudíem d’un cafetó i un croissant al Bruc.
En sortir, plovisquejava. Així que decidíem tornar cap a casa, però per no empassar-nos l’aigua de l’asfalt ho fèiem per les pistes de l’EADA.
Abans però, rentada de la bike i ¿cap a casa? ¿on està la tradició de la CFR?
Com hauria desitjat estar a prop de l’ALE&HOP i gaudir d’una bona cervesa artesanal... però res, viure a comarques és lo que té.
Abans que m’oblidi:
- Pere, ja ets de la colla
- Divendres Cogulló
- Hem de preparar un dinaret Bikedeferro (el que no vàrem fer per Nadal), així que proposeu lloc i dates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada