Maleïda vaga de redactors, ja són tres setmanes que no em faciliten material per poder publicar al blog, així que avui us haureu de conformar amb una crònica redactada per mi.
Com ho diria, encara arrossego un Jet-Lag del copon. No he tingut temps per recuperar-me, sobretot desprès de la pallissa de la setmana passada. Suposo que deu haver un article que diu que això de les cases rurals és inconstitucional…
Viatjar de dilluns a dijous, fer horaris de sol a sol, llevar-te més d’hora que el Carles per agafar el putu vueling, seure al seient 29B al fons de tot entre dos tius de 2 metres d’esquena, provoquen que en poc més de dues setmanes perdis el tó muscular que, dies enrere, et permetia humiliar als teus companys de ruta.
Confiava en una sortida suau en BTT, el temps anunciava pluges i la flaca, amb la rasca que fa i l’aigua, no és la millor opció.
Però en Sebas volia fer una sortida curta, molt curta, l’Abelaira tenia un gripaso del copon i el Fulgui està desaparegut des de fa varies setmanes. L’Aniento sense BTT (les transaccions s’han de fer quan ja tens el blat al sac ben lligat), feien que no fos una bona alternativa.
L’Efren, que està de guàrdia, volia fer un Vacarisses BTT amb el Miquel (l’equip triatló). L’Aniento em proposà d’acompanyar-los fins a Monistrol i des d’allà fer alguna cosa més heavy.
La idea no em motivava gaire, flaca desprès de la Montserratina, como que no, però i no hi havia alternativa, dons flaca.
Havíem quedat al PIR4 (benzinera de la creu), equipat amb més de quatre capes de roba per assegurar-me de no passar fred sortia de casa a les 8:00.
Tot baixant m’ajuntava amb l’Aniento que encara s’estava treien la son de sobre. Arribàvem al PIR4 amb un parell de minuts de demora que no preocupaven a l’Efren i encara menys al Miquel que estava prenent un cafè amb llet.
Baixàvem per la carretera d’Olesa direcció a Can Sedó sense forçar gaire, la carretera estava humida i el risc de relliscar a les corbes era més que probable.
A la pujada de Can Estruc Vell l’Aniento sortí disparat, per si de cas jo li anava al darrere i un pel més distanciats els de l’equip triatló.
Reagrupament a la baixada i ruta en grup per la C55 fins a Monistrol.
Infructuosament l’Aniento va intentar convèncer l’Efren per canviar la ruta a Rellinars, però el perill de rebre una trucada que el cridés a files, era més convincent que patir una hora més a sobre de la flaca.
Ens acomiadàvem a la bifurcació de Rellinars i Vacarisses, però a 500 metres la pluja va fer acte de presència. La idea de fer una ruta sota la pluja no ens feia gens ni mica de gràcia, així que l’Aniento i jo giràvem cua per fer la mateixa rura que els tratletes.
Quasi sense voler, fèiem caça dels supermegaesportistes, la humiliació podia ser històrica, però no, resulta que han desenvoupat un setè sentit i eren conscients que els hi anàvem al darrere. A la segona rampa em van deixar clavat. El Jet, el Lag, els tius de la fila 29, el despertador del Carles, la ruta per les espanyes i part de l’Àsia se m’ajuntaren, es van pujar a la flaca i els vaig haver d’arrossegar.
Tots marxaven i l’únic que m’acompanyava eren les més de 170 pulsacions del meu cor, tot i que feia algun conato de sortir per la boca.
Coronàvem el cim i iniciàvem la baixada amb una feble pluja. Els triatletes, versats en natació, imprimien un ritme sota l’aigua que era difícil per l’Aniento i jo (ens havíem deixat els maneguets a casa).
A Olesa de nou ens agrupàvem per a que em tornessin a humiliar tot pujant a Esparreguera, sort de l’Aniento que, en repetides ocasions, els hi donava caça i es deixava caure fins a la meva posició per informar-me de la conversa,
Cafetó, porres i cap a casa, tot i que l’Aniento i jo ens hem marcat un bonus track.
Resultat:
- Distancia: 55.5 km
- Alçada+: 1.048 m
- V mitjana: 16 km/h
- Humiliacions: 2
Tot i la vaga no m'he oblidat: AUPA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada