No tenim sponsor!!

Amb prou feines puc veure les lletres del teclat per poder escriure la crònica d’avui. No, no és culpa de l’inexistent GinTònic, jo diria que és de la febrada del meu cos que, hores d’ara, es queixa del mini esforç al que l’he sotmès aquest matí.

I és que porto tota la setmana amb mal de coll i això de sortir amb bike amb refredat no es gaire aconsellable.

Sempre que fem una sortida multitudinària, el cap de setmana següent és diferent. Aquest, a mida que avançava la setmana, els riders se’n anaven descartant:

• Primer el Carles, que havia de fer nosequé d’una transpyr (volem les cròniques!!).
• Desprès, el David amb assumptes familiars (collonades d’algú que feia 50, veus quina cosa).
• També el Sebas, al qual m’he trobat avui i que tenia una molt bona raó per no venir amb nosaltres.
• En Fulgui també es desmarcà per celebració de l’aniversari de les bessones. I per últim, l’Aniento que marxava fora.

Vaja, en quadre.

Si això li sumem l’encostipat, que els pro se’n anaven a fer una ruta de quasi 100 km al seu ritme (per mi seria com anar sol sense cap referència), i que el Sherpa sortia amb els del club a fer una ruteta 5.0 (el comentari anterior segueix sent vàlid), no tenia alternatives.

Així que vaig decidir assessorar-me legalment per veure el que s’ha de fer en aquestes circumstàncies. 

Amb l’advocat la conversa va ser distesa tot i que va voler intoxicar a l’Oreo (que hores d’ara encara està vomitant les ingestes d’ahir vespre). Desprès d’estudiar alternatives de demandes per incompliment contractual vàrem concloure en sortir tots dos plegats a una hora prudencial.

En un principi jo era reticent, ostres, si matinem més podrem donar-li més canya, però aquest matí el meu cos m’ho va agrair (5.0 és molt 5.0).

Sortíem a dos quarts de 9 direcció Rellinars amb la flaca. El ritme, molt suau. La temperatura, collonuda. La conversa, el millor.

Entre altres temes varem parlar de la nova equipació. La renúncia a l’sponsor que s’ha fet de bones a primeres (i ho dic des de el meu punt de vista) ha estat una pena. No ho sé, a mi em feia gràcia portar la publi d’alguna empresa que sufragues quasi tot l’import i ficar publicitat de les joieries, dels advocats o del servei de quiromassatge dels membres de l’equip. Entenc que aquesta decisió ha de ser unànime i, per tant, l’accepto, però hem perdut una gran oportunitat.

Continuant amb la ruta, tot just quan sortíem de Rellinars ens hem trobat amb el grup 5.0 del Sherpa. No feia ni cinc minuts que li comentava a l’Efren que volia ciclar aquestes contrades amb la MTB i ja veus, un de l’equip que ja hi era (ja sabeu quina serà la ruta del proper diumenge, ens acompanyarà la Berria?).

Als Caus, la couldina que m’havia pres començava a fer efecte, així que vaig proposar de baixar a Terrassa i tornar per Viladecavalls. Era d’hora i qualsevol excusa per no haver d’arribar a cas ai posar-nos a fer els informes pendents era bona.

Sense ensurts, sense errors de navegació, no m’ho podia creure. Arribavem a una hora decent tot havent ciclat 60 km amb un desnivell de 1.000 m (1.500 segons l’strava).

Diumenge vinent és la darrera sortida abans de la Pedals de lava, així que: AUPA ATHLETIC!!