Qui ho diria veient com ha quedat el dia que aquest matí ens hem trobat quasi tots els agents atmosfèrics.
Ha estat un dia complet, sol, calamarsada, pluja i frase mítica (Sebas, recorda’m que a final d’any et doni el premi per tenir mes frases penjades).
Els meteoròlegs no anunciaven una jornada propicia per practicar esport, pluja, ràfegues de vent fort..., vaja l’habitual, però això no era suficient per a que els intrèpids Bikedeferro avortessin la sortida dominical.
Us haig de ser sincer, estava un pel decebut perquè esperava que en Dani avui acompanyés als mortals a la seva sortida. Ahir al migdia vaig veure que arribava fresc com una rosa desprès de cascar-se més de 129 km amb la flaca. L’Alessandra no arribava tant bé, havia tingut un petit incident amb un cotxe que li provocà cop fort i una rascada al genoll. Si us plau, aneu amb compte!!
Desbordat per l’activitat frenètica de l’Oreo a primera hora del matí, no vaig veure la crida i els missatges del whats de la colla, el millor te l’en dus tu Sebas (de bon rollo eh?). Confirmada l’assistència i per primera vegada a l’hora al PIR2 només havíem d’esperar que arribés en David.
En Fulgui em va explicar els motius de la seva poca participació aquests mesos al grup, amb el que li vaig treure la sanció punitiva i vàrem engegar la ruta.
Abans d’arribar a Can Roca, donàvem caça a un grup dels CC Esparreguera on ciclava un vell conegut (en Jordi Grimà?) que veient el nostre ritme se’ns va afegir (Bé realment no sé qui va donar caça a qui).
No feia pinta de ploure, el terra estava humit, bona tracció, bones sensacions, males cames.... De seguida fèiem cap a Collbató. Em aquest moment se’m va encendre una llumeta: i si fem que en Fulgui i el David posin a prova la seva habilitat sobre la bici? Dit i fet, pujar al Bruc tot fent corriols (si voleu saber la resposta al repte, haureu de veure els vídeos que encara no he editat). Era una guerra TwoNav vs Garmin (ja ho sé, no té res a veure però això li dona catxé), i Carles, tranquil, hem quedat molt bé...
Qui més qui menys tothom tenia presa, en David dinar familiar, en Jordi només dues hores de llibertat, i a les 12 jugava el Barça davant el totpoderós Llevant.
La idea era fer el camí de la Llarga pels corriols, la Bauma i des d’aquí provar rutes alternatives.
Al PPBE (Punt de Prendre la Barreta Energètica), en Jordi ens abandonà, quedàvem tres. Tot i que el camí cap a la Bauma està força arreglat, en Fulgui es va marcar un recte.
En Fulgui invocant l'esperit bikero
En David, amb l'aurea que l'il·lumina a les sortides
we
Fotos de rigor, akellarre i cap avall. Llavors la calamarsada va aparèixer, havíem de baixar tot corriolejant però la imatge d’arribar a casa tot xops no ens feia gaire gràcia, així que decidírem de fer-ho per la via ràpida.
Pocs quilòmetres però divertits, la setmana vinent tornem, i com sempre, tots esteu convidats.
AUPA ATHLETIC!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada