Por la boca muere el pez

Deu n'hi do quin fred, això de sortir a l'hivern és molt dur.

Desprès de la matxucada de la setmana passada, avui he decidit prendre-m'ho amb més calma.

Al davant el Manolo, el Fulgi i el Sebas anaven marcant el ritme, i despertant tota la fauna al seu pas. I és que hi ha un que no ha parat de xerrar tot el cami. I ha passat el que havia de passar que tota la força l'ha perdut per la boca abans d'arribar al coll del bruc.

Aquí el Sebas i el Dani han tornat per la carretera, i la resta hem fet "la llarga". 

I a les primeres pujades en Fulgi s'ha quedat literalment sense forces (s'ha de dir que a les baixades no el podia seguir).


En definitiva hem fet uns 46 km, força be per un dia del que no s'esperava gran cosa.