Ell mai no ho faria...

Bones de nou, bikers.

Sí, la setmana passada no vàreu tenir crònica, però és que les obligacions parentals de vegades fan complicat poder destinar una estoneta per poder escriure quatre línies de les desventures a sobre de les nostres bikes.

Però no patiu, la classificació de la sortida del croissant queda així:

• David: 20 + 3 (IO)
• J. Sicilia: 20 + 3 (IO)
• Sebas: 20
• Ferran: 20

Els punts de competitivitat van quedar deserts, en teoria era per a qui pugés el corriol de la iaia sense posar peu a terra i cap dels riders ho va aconseguir, els punts els hi donarem a la guineu que ens observà des de la distància.

El que sí que s’endú 15 punts extres, és en J. Vives, que ha estat l’únic que s’ha adonat de l’error que hi ha a la pàgina de “LA COMPETI”.

Per cert, que bo que estava el croissant... 

I aquesta setmana dons es tractava d’anar a fer el cafetó al Bruc. En principi una sortida fàcil, que no hauria de tenir cap incidència. Però no ha estat així.

La convocatòria es va fer a última hora del vespre, casi com que a veure si no la veuen i així surto sol...
L’hora i lloc de quedada, dons els habituals, per a que en Fulgui no s’hagi d’esforçar.

Aquesta vegada si que pujava a l’hora prevista, les campanes de l’església anunciaven les 8 del matí just quan arribava al PIR2.

Només hi eren en Sebas i el Jose, que estrany, perquè en Barto havia confirmat l’assistència, en David comunicava que sortia tard i que ja ens agafaria... (aquest no sap que estem entrenant d’amagatotis).

Fent temps esperant a l’Efren, que s’havia apuntat a darrera hora, arribà en Manolo. La sortida seria a bon ritme...

I arribava l’Efren, dient que s’havia trobat al Barto que estava esperant al Sebas. En Bartó insistí en quedar-se a puesto per esperar al seu company

Les mirades varen recaure sobre el Sebas, que desviava la mirada de forma convulsiva i nerviosa.

Passava un quart d’hora, fins i tot en David arribava i sense senyals del Barto. Finalment en Sebas decidí d’anar-lo a buscar i 10 minuts més tard arribava de nou sol.

Si, ja ho sé, aquesta història ens sona d’alguna cosa. El que abans es feia a les benzineres a les autopistes amb els avis, ara es fa a les quedades de bikers.

Si, podem dir amb coneixement de causa, que en Barto ens ha abandonat amb traïdoria i nocturnitat. Fonts ben informades (de les quals no podem dir el nom, però que responen a les inicials J. Aniento) ens han constatat que el van veure cruspint-se una botifarra amb seques a Cal Noio.

Amb el disgust que portàvem a sobre, el ritme de pujada va ser molt cansino, només amenitzat per les anècdotes que l’Efren ens mig explicava dels milers de casos que havia hagut de resoldre aquella setmana. Com comprendreu el secret de sumari no em deixa reproduir-lo al bloc.

Em sorprengué que els del capdavant no giressin cap amunt al arribar al camí de les batalles. Era tard i tenien gana.

Entrepà o croissant i al cap de 20 minuts arribava el cafè que l’acompanyava (mira que arriben a ser lents), temps més que suficient per decidir la nova indumentària ciclista d’hivern.

Al sortir del forn se sentien unes risses malicioses provinents de Cal Noio...

I la baixada, dons fent corriols, que ja feia temps que no els trepitjaven i que ens va fer tornar l’alegria. Sobretot al Sebas, que els va fer sense posar peu a terra i que desprès de les excursions fetes s’endugué el premi a la competitivitat.

Jo feliç perquè per primera vegada, no he arribat l’últim.

D’aquí a quinze dies tornem al Prat, per allò de fer quilòmetres per agafar la forma física.

Així que a La COMPETI hem d’afegir els següents punts:

• Manolo: 20 + 3 (IO)
• J. Sicilia: 20 +3 (IO)
• Sebas: 20+ 3 (PC)
• David : 20 +3 (IO)
• Efrén: 20 +3 (IO)
• Ferran: 20

PD: Jo crec que això de la indumentària oficial, si no serveix per a que un sponsor ens aporti calerons, no s’hauria de comptabilitzar.