Adrenalina

Desprès de la descàrrega d’adrenalina de la setmana passada fugint dels senglars malferits i de les postes dels caçadors, tocava una sortida relaxant, un passeig lliure d’emocions acompanyat d’una bona xerrada i d’un bon esmorzar asseguts a la terrassa d’un bar.

Tampoc disposava de gaire temps, justament es feia la fira Exporecerca Jove i, com ja ve sent costum els darrers anys, m’havia apuntat com a jurat.

Davant aquestes expectatives, no volia molestar als Bikedeferro per fer-los perdre l’escàs i tant preuat temps que tenim per gaudir de la bike. Però em vaig fer memòria i en Josep Aniento em digué que havia descobert uns camins divertits que et portaven fins a la Beguda.

Volia demanar-li el track, però com feia més de dos anys que no sortíem plegats, va preferir de mostrar-me de primera mà els camins.

Com són aquests riders, abans de començar sents les típiques frases: uff que estic fatal, a la pandèmia només he fer soffing, que m’he engreixat lo que no esta escrit, que la bike a la que em veu surt espantada, ... Lo típic per prendre’t desprevingut i deixar-te clavat a la primera de canvi.

I és el que va passar, a la primera alçalera, veié com el maillot groc del Josep s’esvaïa entre les fulles dels sinuosos corriols de la Beguda.

I es que sí, els meus companys m’han tingut enganyat tots aquests anys, és possible arribar a La Beguda fent corriols, deixant a banda l’avorrida pista sense cap “descansillo” que et deixava tocat només de pensar-hi. Sou uns malvados!!

Havia de ser una sortida tranquil·la i l’adrenalina contínuament pujava al no saber que et deparaven els senders. Si aneu per aquesta zona, aneu amb cura perquè molts corriols acaben amb desnivells de més d’1 m fets amb una retro per impedir el pas rodat.

La premissa que si que es va complir és la de la bona conversa (quan l’oxigen m’arribava al cap), desprès de dos anys i un confinament hi ha moltes històries bikeres que explicar.

Com havia de de ser una sortida equilibrada, primer en Josep em mostrà els que ell coneixia, desprès vàrem improvisar i també recular perquè no tots els camins tenen sortida i des de can Garrigosa era jo qui marcava els camins.

Vaig gaudir com un enano, que sortidon!! poc més de 30 km classificats com a divertidíssims. Trams tècnics, d’altres ràpids, terreny tou que es deixava ciclar. Només va fallar el tema del bon esmorzar (tots dos estem fent dieta i no ens ho podíem premetre).

 

Tinc abundant material gravat a la GoPro, a veure si trobo un moment per muntar un petit vídeo de 15 minuts (és que no sé què descartar!!).