Malgrat que les darreres cròniques estaven més a prop de la premsa rosa que una redacció esportiva, seguim sent un grup de caràcols aficionats al ciclisme... i a la caipirinha.
Bé, ja ha arribat el desembre. És temps de comprar els regals per a les festes, aprofitar els black fridays, i d'esperar que els amics de Compe facin el llançament del anima+ (oi Cristina?).
Suposo que deu ser aquesta la raó que els Bikedeferro riders no puguin sortir tots alhora. Si us fixeu bé, al panell esquerra veureu l'aparició d'una agenda per al cap de setmana.
La millor sortida suposo que va ser la de la Cristina, la Judit i l'Alessandra, de la qual només tenim constància de l'endomondo. L'Efren crec que ha fet un Tibidabo amb el seu germà, però ni m'ha passat el track ni l'ha compartit amb el Facebook.
Avui ens havíem proposat d'anar a La Mola. Abans de començar mols descartats: l'Efren, l'Abelaira en plena campanya nadalenca (no us perdeu les fantàstiques ofertes que ens ofereix aquestes dates), en Vives que segueix mantenint el país, en Flores que segueix tenint problemes logístics el cap de setmana, la part femenina que ahir se'n va anar de celebració d'aniversari «only for women», i l'Aniento que haurà anat al basquet no sé a on.
Bé, ja ha arribat el desembre. És temps de comprar els regals per a les festes, aprofitar els black fridays, i d'esperar que els amics de Compe facin el llançament del anima+ (oi Cristina?).
Suposo que deu ser aquesta la raó que els Bikedeferro riders no puguin sortir tots alhora. Si us fixeu bé, al panell esquerra veureu l'aparició d'una agenda per al cap de setmana.
La millor sortida suposo que va ser la de la Cristina, la Judit i l'Alessandra, de la qual només tenim constància de l'endomondo. L'Efren crec que ha fet un Tibidabo amb el seu germà, però ni m'ha passat el track ni l'ha compartit amb el Facebook.
Avui ens havíem proposat d'anar a La Mola. Abans de començar mols descartats: l'Efren, l'Abelaira en plena campanya nadalenca (no us perdeu les fantàstiques ofertes que ens ofereix aquestes dates), en Vives que segueix mantenint el país, en Flores que segueix tenint problemes logístics el cap de setmana, la part femenina que ahir se'n va anar de celebració d'aniversari «only for women», i l'Aniento que haurà anat al basquet no sé a on.
Infiltrat núm. 1 a la women party
Infiltrat núm. 2 a la women party
La ruta avui estava clara. Les ganes no tant: en Fulgui havia d'estar d'hora, el Sebas es va infiltrar amb el Dani a la festa only for women i es van posar tebis de caipirinhes. Confiava en el Manolo i el Cristóbal per poder aconseguir la fita.
Només començar, i per a que el Garmin del Fulgui no perdi la cobertura, el seu propietari, acompanyat del Manolo van imprimir un ritme vertiginós, tant que al arribar a Can Roca es van passar de frenada (fins a Collbató!!).
Nosaltres ja havíem fet cap a Olesa, intentàvem comunicar-nos infructuosament, fins que tot enfilant les primeres rampes del Fideué en Fulgui ens trucà. Havien baixat fins a La Puda i la seva idea era la de pujar el coll de les Bruixes i des d'allà anar fins al Fideuer (amb un Garmin!!!, animalicos).
A Vacarisses la segona comunicació confirmava les nostres més que fundades sospites, després de perdre's havien decidit de baixar a Monistrol i fer un Vacarisses), total que no ens trobaríem.
Tanta trucada i descoordinació ens havia fer perdre un valuós temps, impossible de recuperar i la fita de la Mola era inassolible. Aquí no em va costar gaire convèncer al Dani d'anar fins allà on les forces ens portessin (us haig de reconèixer que les meves ja eren inexistents).
La pista que ens duia als Caus estava molt tova, enganxosa i la temperatura apenes arribava a 1ºC. Fred i patiment, a excepció del Cristóbal i el Sebas, que portaven rodes de punxes i calefacció, com pujaven!!
Tot i anar com un tró, qualsevol moment era bó per enfilar la ruta de tornada pel Sebas, però entre el Dani i el Cristóbal el van mig convèncer per continuar (jo no li dic res perquè de tots és sabut que a mi no em fa cas).
Només començar, i per a que el Garmin del Fulgui no perdi la cobertura, el seu propietari, acompanyat del Manolo van imprimir un ritme vertiginós, tant que al arribar a Can Roca es van passar de frenada (fins a Collbató!!).
Nosaltres ja havíem fet cap a Olesa, intentàvem comunicar-nos infructuosament, fins que tot enfilant les primeres rampes del Fideué en Fulgui ens trucà. Havien baixat fins a La Puda i la seva idea era la de pujar el coll de les Bruixes i des d'allà anar fins al Fideuer (amb un Garmin!!!, animalicos).
A Vacarisses la segona comunicació confirmava les nostres més que fundades sospites, després de perdre's havien decidit de baixar a Monistrol i fer un Vacarisses), total que no ens trobaríem.
Tanta trucada i descoordinació ens havia fer perdre un valuós temps, impossible de recuperar i la fita de la Mola era inassolible. Aquí no em va costar gaire convèncer al Dani d'anar fins allà on les forces ens portessin (us haig de reconèixer que les meves ja eren inexistents).
La pista que ens duia als Caus estava molt tova, enganxosa i la temperatura apenes arribava a 1ºC. Fred i patiment, a excepció del Cristóbal i el Sebas, que portaven rodes de punxes i calefacció, com pujaven!!
Tot i anar com un tró, qualsevol moment era bó per enfilar la ruta de tornada pel Sebas, però entre el Dani i el Cristóbal el van mig convèncer per continuar (jo no li dic res perquè de tots és sabut que a mi no em fa cas).
Finalment, a la carena del pou de glaç, varem trobar una bona ombra per prendre quatre viandes i perdre la poca temperatura que ens quedava al cos.
Des d'aquí, tot baixada fins a Vacarisses, a un ritme suau, i a Can Mimó dos riders enfilaren cap Olesa i els altres cap el fideué (deduí-lo vosaltres mateixos).
La pujada fins al fideué tenia bona tracció i ara la temperatura ja rondava els 8 graus. Però l'efecte xiclet del fang demanava un sobreesforç inexistent.
Des d'aquí, tot baixada fins a Vacarisses, a un ritme suau, i a Can Mimó dos riders enfilaren cap Olesa i els altres cap el fideué (deduí-lo vosaltres mateixos).
La pujada fins al fideué tenia bona tracció i ara la temperatura ja rondava els 8 graus. Però l'efecte xiclet del fang demanava un sobreesforç inexistent.
Només quedaven els Blaus, i la pitjor part va ser el tram de la riera on en un parell d'ocasions vam estar a punt de tastar la sorra humida d'aquest color tant característic (prendré un potet la propera vegada).
Com no podia ser, la sortida va finalitzar amb una CFR a la que es va afegir un Dani que ja s'havia dutxat i canviat.
Com no podia ser, la sortida va finalitzar amb una CFR a la que es va afegir un Dani que ja s'havia dutxat i canviat.
Distància: 51 km
Desnivell: 1760 m
Hores d'ara no tenim noticies dels nostres intrèpids exploradors que tot seguint un Garmin volien arribar a La Mola.
Res més, us deixo que vaig a un pica-pica que ens ofereixen el Dani i l'Alessandra amb motiu del seu casament.
Bé, jo la setmana vinent faig de cangur, si voleu podem quedar per fer rodillo.
Res més, us deixo que vaig a un pica-pica que ens ofereixen el Dani i l'Alessandra amb motiu del seu casament.
Bé, jo la setmana vinent faig de cangur, si voleu podem quedar per fer rodillo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada