Aquesta és la frase que, segons el Dani, dic cada diumenge quan sortim en bicicleta. Però avui era veritat, amb prou feines havia dormit tres hores, tot i que les instal·lacions que tenen a l'hospital d'Igualada per a les urgències pediàtriques són força còmodes. A petició de la majoria, havíem avançat l'hora de sortida a les 7:00 i no volia que els meus companys diguessin que m'estimava més quedar-me sota els llençols, oi Efren?
Com era tan d'hora, en Fulgui ha vist que avui si que tocava, ja feia més d'un any que no feia una ruta llarga (per no parlar del Catllaràs) i inspirat pel concert pel Dret a decidir i en un rampell de catalanisme ha vist la llum: anar al centre de Catalunya.
En David tenia un dinar familiar a la platja i ha girat cua a mig camí, però si el senyor Flores no hagués hagut de parar imperiosament a ingerir aliments i líquid per no morir d'inanició, el ritme que hem portat ens hauria dut a casa pels vols de les 11:00 (o sigui que les properes vegades no tindrà excusa).
Al Cogulló ens hem fet les fotos de rigor però no des de la bandera, perquè avui hi havia massificació de ciclistes (els companys de LATACA inclosos):
Riders: Flores, Fulguitron, Dani, Josep i Manolo
Però si us heu fixat en el perfil, haureu vist una petita diferència respecte a altres ocasions que hem anat, i és que no podia desaprofitar que en Fulgui havia vingut per acompanyar-me a baixar pel corriol.
Aquest esdeveniment ha quedat gravat per a la posteritat en el següent vídeo, en el que també podreu observar el descens sense pedalar per la carretera de Castellfollit a Maians, i alguna cosa més:
Les dades de la sortida:
Aquest any em sembla que anar al Cogulló és una sortida que ja tenim com a ruta senzilleta. Ens calen nous reptes. D'aquí en quinze dies anirem a La Bola i la Creu d'Aragall. Penjarem les possibles propostes per a què les voteu (David i Efrén, ja esteu organitzant-vos amb les respectives parelles per poder disposar de TOT el matí del diumenge per gaudir de la bicicleta).
I per acabar només informar-vos que ja s'ha inaugurat la tradició estiuenca del CFR (anar a prendre una Clara com a Final de Ruta), des d'on hem pogut saludar al senyor Aniento que tornava de la seva sortida a hores més humanes.
Salut riders!!
Pero que le pasa al video?? la voz está apitufada???
ResponEliminaHola companys,
ResponEliminafulgui , yo tambien he pensado que Llevabais detras un pitufo pitupedaleando.Buena salida la vuestra.a ver si coincidimos la proxima.
Sento molt que no m hAgi sonat el despertador del movil. Tenia moltes ganes de venir . La setmana vinent us ben asseguro Ferran, david i josep que riurem forca del q m ja passat avui.
Jo he fer la meva sortida Particular i no ha estat malament el rendimen tot i q molt avorrit sense la colla
, pero m ha passat de tot casi pensava que
en moria.pero en el sentit literal.
En fi , Les dades de la meva sortida son, 56km en quatre hores i 50m. Doncs be, he sortit a les 8:15 direccio castellolit amb can massana inclos, passant per
sant pol guardia i baixant tota la general Fins abaix de
tot per despres tornar a pujar la mateixa carretera fins
un altre cop st pau guardia ( buscava entrenar me i machacar una mica q la etmana vinent ens espera una bona. ) Quan torno a escalar tota la carretera arribo fins a dalt de sant pau guardia i segueixo direccio 4 vents un bon tros tornant despres a baixar fins carretera per st pau i ja per carretera fins arribar al bruc on agafo cami fins a collbato , i com que creia que anava forca be de temps nomes eren 12, he pensar q podia " rematar la faena "amb els italians q he trigat a fer una
Hora ,sencillament perque m he perdut , al arribar a la
bifurcacio he girat a l esquerra perque un buen lugareno a qui he preguntat em va dir que tots els camins portaven a esparreguera , i jo que, no se perque he pensat que aquella pujada Final i ultima plena de pedres pensava q no era el cami, he comencat a baixar i baixar Pel cami esquerra , per la qual cosa despres m ha tocat Pujar tot el tros q havia avancat, no podia mes, amb rampes i havia d empentar la bici amb aquella calor terrible alla a dalt.. Ho he passat fatal. Quan pujo finalment pel cami correcte veig q
indica esparreguera . He pogut fer la
baixada completament destrossat. A tot aixo tenia un
dinar i compromis familiar q organitzavem un dinar
sorpresa , i encara he tingut sort hi he arribat pels pels
una mica mes i entro per la porta restaurant amb la bici.
Fora conyes les he passat canutes he esgotat les forces
, mai havia patit una sensacio igual.
El meu aprenentatge avui es :1.- Estic destjant anar amb el grup.2- no em torna a pasar q no soni el despertador3.- .Jo sol no torno a pujar els italians al
mitg dia A l estiu.4.- stare molt atent per aprendrem be
tots els camins q m heu ensenyat ja q soc un dessastre i/o em comprare un gps
Fins la propera
Efren