Bon dia Bikers,
Si fa molts dies que la vam fer, però encara m’estava recuperant de l’esforç de la pujada a la Creu de Canet, qui era qui deia allò de “que no estamos tan mal?”
Bé, la lectura és que, a partir d’aquí, la cosa no pot més que millorar, ja hem tocat fondo i ara tot cap amunt. No sé qui es va inventar aquesta frase, però no seria millor dir que ara tot fa baixada?
Desprès de moltes setmanes coordinant la logística, que si portabicis, que si furgoneta, que si anirem a dormir a casa del Carles, ... finalment van optar per l’opció menys sostenible i vàrem anar amb cotxe particular, això si, en parelles.
La ruta, totalment adequada a l’estat anímic del grup i d’extrema dificultat per al meu estat físic.
Corre un vídeo (manipulat) en el que diuen que em vaig aturar a mitja pujada a la Creu de Canet.
Que puc explicar-vos que no sabeu, la sorpresa del Carles al aturar-nos a Sant Andreu de Llavaneres per fer el primer cafè, quan encara no havíem no sortit? Que baixant corriols encara tinc moltes coses a dir? Que pujant pista no em queda alè per poder dir res? Que ens va anar d’un no res de redecorar un mini?
La variant acabem la ruta tot fent una paella i una remullada a la platja, ha arribat per quedar-s’hi.
No hi ha millor colofó per iniciar el període estiuenc sense la pressió d’actualitzar “La Competi” i l’any vinent ens han promès un “stage” de dos dies: Carles, se’t gira feina!!
Aprofito per comentar-vos que aquest divendres, si les tempestes ho permeten, iniciarem els divendres de farra: sortides nocturnes en bike per sopar al Bruc (encara que l’amiga brasilera del David ja no hi sigui).
També que iniciem la nova secció Bikes and Gadgets (encara en construcció) on presentarem els projectes que des del club i amb finançament de la Comissió Europea, estem desenvolupant, com ara les “ulleres piboneres” o la “polsera pajillera”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada