L'arròs covat

 Bon dia Bikers, desprès d’una setmana sense crònica tornem-hi de nou.

Perdoneu però les celebracions de la 28a lliga m’han tingut molt ocupat i no he trobat temps per poder fer una crònica mereixedora de les vostres benvingudes crítiques.

I sí, La Competi tampoc estava actualitzada, no patiu perquè ja està tot comptabilitzat i em sembla que el resultat està dat i beneït.

Només un hipotètic triple empat en caigudes sumat a un Cogulló extrem podrien canviar el que sembla més que evident: el Fulgui i l’Efren baixaran de la classificació.

Però no ens despistem i anem pel contingut.

Gràcies al festival d’Eurovisió arribava amb més de 20 minuts d’anticipació al PIR3. No suporto aquests tipus de festivals i a les 10:00 del vespre ja estava sobant.

Feia una mica de fresca, tot i que, amb uns maniguets i una rebequeta, la sensació era confortable.

El primer en arribar va ser en Sebas (que volia sumar el punts per puntualitat continuada), al poc temps en J. Sicília i quan encara faltaven 10 minuts per a les 8:00 arribava el Manolo.

Ningú més s’havia manifestat, érem els que érem i començàvem la ruta.

El primer escull va ser travessar la riera Margerola al seu pas per pont d’Abrera. El cabal era abundant, les aigües tèrboles, molt tèrboles. Diguem-ne que la barreja de les restes del botellons de la nit anterior, sumades amb tot allò que baixa de Can Rial, fan un líquid radioactiu altament tòxic que desfà al contacte qualsevol element orgànic. Vaja que ficar-hi el peu no era una opció.

Desprès de fer el cabra per sobre de les roques, i encarant-nos cap al túnel, rebia la trucada del Toni que es queixava que no hi havia ningú a l’hora convinguda.

Sincronitzàvem rutes per trobar-nos en marxa i prosseguíem el camí.

Haig de confessar-vos que, desprès de la trucada, algú del grup va refermar la idea que la ruta estava escrita i que ningú i repeteixo, ningú, no la canviaria.

I ara tocava pujar fins a la Beguda, com sempre, els corriols de la iaia eren la millor opció, malgrat les ortigues que ens recordaven la seva vigorositat deguda a les recents pluges.

Jo havia promès 10 punts extres a aquells que fessin el corriol sense posar peu a terra i en J. Sicília s’ho va prendre tant a pit que, quan ens vam aturar per deixar passar una bellíssima runner, al no treure el peu per sustentar-se, va caure de costat (aquesta tècnica la domina la meva parella, se n’oblida de treure el peu del pedal quan s’atura).

Sortint del corriol m’estranyava que en Toni no  ens hagués donat caça, trucada i, com era de suposar, ja ens havia superat. Ell ja era a Masquefa.

Des de Masquefa, en comptes d’anar per la riera, preníem la via que hi ha al costat de la carretera. Segons el Toni, “sortida verano azul”.

Perdia de vista el grup, malgrat no haver pràcticament desnivell. Fins a que de cop un bol·lard de fusta impactà violentament contra el Manolo. Però, com que no l’havia vist?

Fent el croissant al KAKAO dels Hostalets es va explicar: aquests dies, per a que sàpiga quina és la ruta que han pres els del davant, deixava anar unes engrunes de pa. Com que avui venia el Toni que li agrada esmorzar bé, hi havia el risc que se les anés menjant pel camí. Per tant una alternativa era deixar un rastre de sang per a que els pogués localitzar.

La tornada més tranquileta, de nou cap a La Beguda per les vinyes, corrol de la iaia i desprès una mica de riera plena d’aigua tòxica per no arribar a casa nets i polits com quan havíem sortit.

Resumint. queda menys d’un mes per al Mariner i jo ja ho tinc clar, em prendré l’arròs covat, no hi ha manera de moure l’scott.

I les fotos de la sortida:

Vols dir que ha sortit?

 

Quina pinta!!

Sí, no és un holograma

El David que ara fa hores extres a GLOBO

PD: El proper cap de setmana  jo no surto, podeu aprofitar per escriure la crònica i fer fotos (si no, no hi ha punts)

Go, go, go, let's go!!

Abduïts

I és que no trobo una altre explicació.

Des de que he tornat de la meva retirada obligatòria per l’operació de Lucy, m’he adonat que les coses a la grupeta estan canviant.

Surten entre setmana, proposen rutes esbojarrades, tenen un ritme de mil diables...

Si us soc sincer, ja fa dies que m’havia adonat i, avui, he confirmat les meves sospites.

No és normal que l’hereu dels Sicília, desprès de més de 6 anys d’aturada, en tant sols dos mesos em tregui les pegatines només començar a pedalar.

No és normal que, malgrat la previsió del temps intempestiu previst per aquest diumenge, ningú, repeteixo ningú no posés en dubte la sortida dominical. Es veien els llampecs a sobre de Montserrat, se sentien els trons amenaçants i a les 7:30 (mitja hora abans de l’hora convinguda) En Jose S. i en Sebas ja estaven fent guàrdia al PIR.

Però, què estava passant? On és aquell que té la major part de frases mítiques del blog? On és aquell de “no hablemos de salidas que nunca vamos a hacer”?

Per un moment he pensat que aquesta estranya malaltia afectava només a aquests dos individus, però, què em dieu del sospitós silenci de l’Efren? O de les esporàdiques absències del Fulgui? Per no parlar de la increïble habilitat del David en els corriols i alçaleres (bé, per ser justos això ja ho feia abans).

Avui en Sebas demanava més, plovia i volia més.

Fins i tot el grup ha decidit d’anar a fer un homenatge a la cadena del Josep A.; però quan hem tingut aquest corporativisme?

Només faltava el semàfor per veure la cadena

Només em quedava en Manolo, l’únic que no havia canviat gens ni mica. Marcar ritme i criticar als caràcols, però la meva sorpresa ha estat quan he sentit llençar flors al Fulgui, com? Surt de la seva boca la paraula Fulgui sense cap retret addicional?

Consultant al gran erudit Iker Jiménez, m’ha confirmat les meves sospites, els Bikedeferro sense la meva presència havies estat abduïts pels alienígenes que els han usurpat la personalitat,

Només espero que en Toni i el Carles se n’hagin pogut lliurar.

I és que tot quadra, molt sospitós l’accident del Josep A., en una zona que només calia posar un semàfor per indicar la presència de la cadena, molt a prop del casinet del Bruc que regenta un tal Juanjo que, curiosament, té els mateixos croissants de la fleca del Bruc que tant anhelen els nostres amics .

Si és que la imatge de Google Earth ho deixa molt clar, és l’espai ideal per amagar una nau alletant (nave nodriza).

La nau hi cap justeta, però hi cap

No sé quan temps podré resistir abans de caure també sota la influència dels alienígenes que ens volen conquerir desapiadadament, pot-ser una ebike els podria contenir

Mentre arriba el moment, intentaré seguint escrivint cròniques, si més no que quedin com a testimoni a l’estil del mecanoscrit del segon origen.

I relatat amb tot els detalls els esdeveniments d’avui, us deixo amb les imatges de les sortides dels nostres amics:

Fotomontatge del Fulgui

La nota discordant del Carles

El Toni vés a saber ón

El gruix d'abduïts

La propera víctima, al davant

Han estat poc més 31 km plens de fang, que no sumaran, però tampoc restaran de cara al Mariner.

I canviant de terç, estem ultimant els detalls del Mariner. Caldria que ens manifestéssim de cara a organitzar el viatge amb una furgo tots plegats o amb sistemes híbrids (pensant, com no, de la petjada de carboni del desplaçament). Pot ser la majoria es tele-transportaran...

Go, go, go, let’s go!!!

El rondinaire

Bon dia de nou bikers,

Com es nota que la temporada està arribant a la seva fi, tothom intentant esgarrapar punts d’allà d’on és impossible, cercant fórmules per a l’aplicació de sancions d’actes inexistents, etc.

Inclús les males llengües dictaminen que ja saben quin seran els guanyadors quan encara queda la part més decisiva de la temporada.

Sí, enguany tancarem la puntuació tot coincidint amb el meu aniversari (jo crec que m’hauria d’atorgar 150 punts per questa meravellosa coincidència), i així poder arribar a la fita del mariner sense recels ni tensions acumulades. Que millor que gaudir d’una paella de germanor.

Tot i que, ara que penso, el millor d’aquestes trobades es sentir les floretes que s’envien mútuament el Manolo i el Fulgui.

Desprès d’anar a dormir a altes hores de la matinada per culpa dels horaris de la final de la copa dels caçadors d’elefants, arribava al PIR un pel més tard de l’habitual (tantes emocions m’havien afectat l’estomac).

Quasi em dona un cobriment de cor al veure l’equip que m’estava esperant: als habituals Manolo, Sebas, J. Sicília. i David, se n’havien afegit en J. Oliver, en Fabian i un altre col·lega que no sé com es deia.

Se’ls veia a tots molt frescos, actius i plens d’energia, en comptes d’haver estat mirant 120 minuts de 22 nois donant puntades a una pilota, es veu que havien anat al Monestir per fer unes pregàries, meditar i observar l’espectacle de drons que els hi va omplir l’ànima de bones vibracions i sentiments.

Que us haig de dir, quin ritme que portaven, se n’havien oblidat que encara estic convalescent? I pretenien que arribés així a la Bauma? Jo ja em veia fent mitja volta a Collbató per culpa del suc de civada de doble malta fermentada que havia pres la nit anterior: em feia un xup-xup  en el més profund de la meva essència.

Que se m’escapin quan fa pujada, vale, però no podia ni seguir-los als descansillos. L’únic bo d’anar a aquesta velocitat, es que no t’enfangues. L’aigua bruta dels basalts en el trajecte des de la roda cap a la roba ja s’ha solidificat i rebota.

Per sort el gruix del grup ha decidit pujar per el camí de les batalles (l’opció d’arribar-hi per la llarga se m’hauria fet impossible d’assolir. Els ultra-mega-pro (que no rebran punts) i en J. Oliver decidiren de pujar uns quants punts més el ritme, així que sàviament els van deixar marxar.

A la barrera, pels comentaris dels companys, algun rondinaire ja havia proposat d’aplicar-me penalitzacions per fer ombra, per saludar als cargols, per anar amb calça curta, per portar una 27,5, etc., si els fes cas tindria 1843.2 punts negatius.

Sort que en J. Sicília va posar seny i decidí deixar la Bauma per a una propera sortida. Bàsicament va amenaçar a dos rondinaires de fer-los treballar el dijous per garantir subministrament als Bon Preu de tot el montserratí.

I baixàvem tot cofois a fer el cafetó amb el Juanjo. Café tranquil, tot contemplant la processió de la Moreneta a la televisió.

Com que ells si que s’estaven enfangant, vàrem canviar el trajecte de baixada, ho fèiem per la banda muntanya que està molt més sec. Vàrem aprofitar per fer uns corriolets que feia molt temps que no ciclàvem. Puc afirmar que deu-n’hi do com es perden les facultats, ningú no va caure però, a excepció del David, tots arribàvem amb els braços agarrotats.

Aprofitarem la setmana vinent que vindrà en Fulgui per fer la Bauma.

També tenim imatges gràfiques de la sortida del Carles.

 

No sé localitzar exactament la ubicació, però veient la seva pinta, segur que no feia la rasca que teníem al Montserratí.

Un últim missatge, els punts de la classificació els tinc custodiats i contrastats en diversos servidors repartits per tot l’estat, no intenteu manipular-los que no ho aconseguireu. Només una apagada general a nivell global podria alterar el resultat.

Go, go, go, let’s go!!

Comencen els playoffs

 Comencen els playoffs

Tot i que el món té un ull posat a la nostra classificació, l’altre el té als playoffs de l’nba.

Avui m’he llevat ben d’hora per poder veure els primers partits de la primera ronda i no han defraudat gens ni mica. Això ja va de debó.

M’ha recordat que quan vinguin els messos clau de la classificació de bikedeferro tots intentarem buscar aquells punts que ems acostin a la part de dalt per tenir opcions de victoria.

Però no oblidem que en els petits detalls que cuidem ara és on es guanyarem o es perdrem la lliga.

Centrant-me en la sortida d’avui diré que tenia mil opcions avui i finalment m’he decidit per acompanyar al meu amic Miquel de Bike4ever a Santa Fé amb opcions serioses de Turó de l’Home.

Val a dir que els meus últims anys han estat un batibull emocional i aquest matí m’he llevat amb una idea molt clara, quan tens la sort de veure clar que el t’aporten amics i familia és el millor d’aquest món, tot canvia dins teu. 

Per això no he dubtat gens ni mica en fer la sortida amb un molt bon amic.

Agraït per aquest pensament i sense més dilació m’he menjat els cereals de cortesia i he fet via direcció Arenys de Munt on m’esperava el Miquel ansiós de desnivell i quilòmetres. La muntanya i el nostre esforç decidiria si erem meritoris d’entrar a les pàgines d’or del blog de bikedeferro com han fet durant tants anys els amics de la grupeta.

Avui ells havien quedat a les 8h i de ben segur han escollit una bona ruta per estar apunt per El mariner que cada dia el tenim més a prop. Ens hem de posar ben en forma per no fer esperar la paella final no fos cas que la menjem freda.

Fent via cap amunt arribem a Collsacreu per deixar-nos caure cap a Vallgorguina.

La temperatura és aproximadament de 5° i vaig d’estiu per poder rascar uns punts portant l’equipació. Em compensa un bon refredat a no perdre de vista els de dalt.

Arribats a Sant Celoni tornem a escalfar i ja no deixem la pujada fins a Santa Fé.

Com sempre el meu excés d’hidratació fa que hagi d’aturar-me i li dic al Miquel que segueixi perque tenia esperances de tornar-lo a agafar.

Un s’ha de motivar amb aquestes petites coses.

Arranco poc convençut i als minuts ja trec el fetge però començo a entreveure el seu llum del darrera i això em dona forces extres per enxampar-lo.

Arribem al mirador i fem la foto obligatoria per recordar un dia meteorològicament espectacular i amb un paisatge verd com mai l’havia vist. Les pluges generoses han fet del Montseny un paradís visual que de ben segur durarà fins la tardor.

A mida que arribavem el tràfic augmentava i sort que hem aconseguit taula a l’Avet blau per fer un merecut cigaló amb una torrada amb embotit.

Al sortir i arrancar, el fred a la vall et calava fort però per sort teniem una mica de pujada per escalfar i afrontar la baixada amb alguna pulsació de més i no morir congelats.

A menys de 10° a 40 km/h en bicicleta ja sabem el que significa en quant a sensació de fred.

Pujem a antenes i decidim deixar el Turó per un altre dia que anem amb més temps. 

Baixada de vertígen fins Sant Celoni on hem decidit pendre’ns amb molta calma la pujada a Collsacreu.

Despedida cordial a Arenys de Munt i fins la propera que serà ben aviat.

Per cert, tornant al que ens interesa, els Lakers han perdut el primer partit de la serie per més de 20 punts de diferencia.

Donava la sensació que Minnesota jugava playoffs i l’equip de Los Angeles encara tenia el cap a la lliga regular. Quan jugues eliminatòries no et pots permetre errades així.

Per Sant Jordi el segon partit.

Sigui com sigui, visca en Hansi Flick!

Nota del BOSS:

I aquí la resta de fotos dels Bikedeferro:

El gruix del grup fent la ja habitual veneració del DOLMEN de Setmana Santa

En Toni, mostrant-nos que a Almeria segueixen escrivint al revés

En Josep, fent espai per que hi càpiga la paella del Mariner

Digues-me Sushi!

Que bé, aquest diumenge hem tingut una sortida multitudinària. Érem una grupeta de 7 integrants acompanyats de tota la penya que feia la Portals.

La sortida ha estat un pel accidentada, perquè hem hagut d’improvisar contínuament per no fer nosa a la multitud de ciclistes que feien la e-portals i, crec que aquesta ha estat la raó per a que no aconseguís agafar ritme durant la pujada fins a la barrera.

Que voleu que us digui, ser Bikedeferro mola, contínuament els Porltaleros abandonaven la ruta de La Portals per seguir la nostra estela, jo diria que tenim un magnetisme fora de l’habitual (aquest missatge va adreçat a totes aquelles empreses que vulguin fer una suculenta aportació econòmica a l’equip).

Perquè, qui es vol perdre el recull d’acudits de l’Efren? O qui no troba interessant l’anàlisi cinematogràfic de les series o pel·lícules que a duet fan en Fulgui i l’Efren?

El que us deia, ha estat una sortida interesantíssima i divertida malgrat els inconvenients de les continues aturades per no interferir amb els Pros de la pedalada.

Si us dic la veritat, he agraït les aturades que m’han permès agafar oxigen i arribar fins a la barrera. Lucy s’ha comportat i encara em demanava més, Betty, ja bregada en aquests afers, volia una mica de descans i m’ho ha fet saber durant el retorn.

Ha estat un bon assaig de cara al Mariner, perquè la distància és similar i el desnivell, dons s’apropa. Ara cal posar-hi ritme.

I això és el que ha fet en Fulgui, sobre-entrenar-se allargant la ruta fins a Castellolí (estic mirant a veure si hi ha algun punt del reglament de La Competi que penalitzi aquest comportament). I jo crec que se n’ha penedit perquè només finalitzar la ruta ens ha compartit un audio del seu últim remix, que justament l’estic sentint mentre escric la crònica:

https://youtu.be/Hkd2ONrXT20?si=18r05SyRxGQjEC54

També hem rebut una imatge de la sortida del Carles, per recordar-nos que ell també havia sortit i que l’havíem d’atorgar els punts.

I parlant de punts, em sembla fatal que el consell d’ancians hagi volgut fer una excepció amb l’Efren i atorgar-li els 150 punts perquè portava la doble equipació (estiu-hivern), aquest greuges comparatius son dignes de presentar una demanda, però es clar, com ell és advocat...

Per no parlar del sarcasme i les ofenses que han sofert Lucy i Betty a l’inici de la sortida per part del Sebas i d’en J. Sicilia (quan tingueu la meva edat, ja veureu...).

Però no deixaré que aquests dos darrers esdeveniments m’amarguin el que, per a mi, ha estat una boníssima sortida dominical. Mica en mica arribaré a trobar un bon to físic.

Per cert Fulgui, molt maquinera aquesta musiqueta afro/regetón/House/txumba-txumba, sort que hi havia algo de Phil Collins que ha arreglat la barreja.

Quan estava tancant l’edició també m’ha arribat l’evidència documentada de la sortida del Toni. Pels pels casi es queda sense punts.

Aquest son els punts atorgats amb les corresponents bonificacions:

• Manolo: 30
• J. Sicilia: 20
• Sebas: 20
• Fulgui: 30
• David: 30
• Toni: 20
• Carles: 20
• J. Aniento: 20 (PIN Milenari)
• Efren: 150
• Betty: 10
• Lucy: 10

Go Go Go, Let’s Go!!!

Expectativa vs Realitat

 Quines ganes que tenia de tornar a rodar amb els meus companys!!

Les sensacions aquestes darreres setmanes havien estat molt bones: sessions de corró a bon ritme, exercicis de recuperació un punt per sobre de les indicacions del fisio.

Durant la setmana vaig aconseguir que en Flores s’hi apuntés també, ja tenia un acompanyant per si els Scott pata negra decidien posar un ritme endimoniat.

Tot i l’augment clar de la temperatura, els punts extres d’estrenar l’equipació li donava un al·licient addicional a la sortida.

I sortia tot cofoi per arribar puntual a la sortida dominical, malgrat haver rebut la noticia de la baixa d’última hora del Flores per assumptes domèstics.

En Sebas esperava puntual, crec que se li escapava el somriure quan va veure la fila que feia.

En Fulgui i el David arribaven amb ganes de menjar-se els camins. Poc desprès feien acte de presència els germans Sicilia.

I començàvem la singladura, no havíem arribat a Can Roca i ja estava intentant no distanciar-me més de 3 quilòmetres dels meus companys.

Sort que coneixia totes les dreceres de la ruta per guanyar temps i que no es notés la manca de forma física.

Al final, els vaig convèncer per a que no m’esperessin i que ens trobaríem CMR (cafè de mitja ruta) també conegut com el casal del Bruc.

Això de ciclar a un ritme tranquil, gaudint de la ruta, podent respirar, observant el centenar de e-bikes que et treuen les pegatines, fa que realment sentis el que és l’essència del ciclisme: el maleït callo al cul que no deixava d’amoïnar-me. 

I és que, realment el pitjor no és la fatiga, les agulletes ni l’ofegament, és no saber com has de seure sense sentir dolor. Però vaja, se suposa que en unes setmanes aquesta molèstia desapareixerà o s’integrarà de forma paulatina.

L’expectativa de liderar de nou la classificació s’esvaí durant el consell d’ancians a l’hora de fer el cafè i croissant, em van deixar clar que la clàusula novena de La Competi indica que  els punts extres d'estrenar l’equipació d’hivern només són d’aplicació a l’hivern i malauradament per mi, ara ja estàvem en plena primavera.

Davant d’aquesta lectura estricta i injustificable del reglament decidí abandonar-los amb el cafè a la boca i tornar dret cap a casa, de res havia servit suar com un condemnat (i també perquè arribava justet al basquet).

Així queda la puntuació d’aquesta setmana:

• Manolo: 20
• J. Sicilia: 20
• Sebas: 20
• Fulgui: 20
• David: 20
• Toni: 20
• Carles: 20
• J. Aniento: 20 (PIN Milenari)
• Betty: 10
• Lucy: 10

 I la setmana vinent, més

 

Go, go, go, let’s go

Previsión de lluvia acertada

 Hola otra vez, con la única intención de entreteneros y rascar unos puntos en la clasificación que está más reñida que nunca voy a escribir la crónica del Domingo que según el administrador del blog suma puntos, pero que personalmente creo que los míos no los ha actualizado. 

La ventana de salida era clara, según el meteocat, de ocho a diez no llovería, y aunque en otro momento nos habríamos quedado en la cama, una clasificación totalmente manipulada y de la que no tenemos la esperanza de ganar fue motivo suficiente para vestirnos y salir a pedalear. En la parada los de siempre, el team Scott el David y el Pep que estrenaba bici totalmente acorde con los colores de la equipación oficial (seguro que se la ha comprado pensando que rascaría algunos puntos).

Llevo un par o tres semanas sin aparecer y ayer quería darle duro a los pedales, hacer tantos kilómetros como fuera y no hacer la parada del croissant para pedalear un rato más. La salida la mar de tranquila hasta la valla en la que allí me quise desmarcar y hacer un poco más de ruta y cual fue mi sorpresa que casi nadie estaba allí para despedirse de mi. Esta claro que entre un compañero fiel y un croissant ... bueno, mejor no hacer preguntas de las que ya conoces la respuesta.

Pedalee hasta Can Ollé y Can Massana. Llovía? no (aún) me embarre? si, hasta arriba. Puedo dar fe que Montserrat está actualmente totalmente empapada. El estado de las reservas de los embalses de Catalunya lo dice bien claro. Tenemos agua para un tiempo.

Cual fue mi suerte que llegando al Bruc coincidí con el resto que acababa de salir de tomar sus cafés con leche de coco o de soja con azúcar de caña moreno y un croissant de chocolate. Como para obtener los puntos tenemos la obligación de hacernos una foto de la salida, tuve que cortarles el paso en la salida del bar y casi obligarlos a hacerse una foto conmigo mientras me decían que no había ido a ningún lado y que estaba escondido esperando a que salieran para pegarme la vacilada. 

Esa era mi idea, sentarme en un banco y darle vueltas a la rueda para que pasen los kilómetros, pero recordé que mi cuenta barato de aliexpress va por gps, así que tuve que pedalear (mi plan genial, tenía fugas por todas partes)

La vuelta, pues imaginaos, entre que subes almuerzas y bajas, ya era más tarde de las diez y las previsiones se cumplieron, nos mojamos y bastante. Y más aún cuando uno de los integrantes se paró a ponerse el chubasquero en Collbató porque el agua aparte de mojarnos es nociva para él.  A él lo esperamos pero de mi nadie me echó de menos ...

Ya sabéis que no soy un amante de parar siempre a por el croissant porque luego me enfrío, me da pereza y porque soy una persona muy manipulable y hago caso a un personaje que espero que algún día acabe en la cárcel porque es un timador que está dejando arruinados a muchos chavales que no tienen dos dedos de frente, pero mientras, deja unos memes buenísimos. De este hicieron una canción y todo, hasta la próxima entrada.

15 de juny, dia D

Jornada d’estrena d’equipació amb molta il·lusió.

Ni tenir un bon mal de genoll i bessó, ni el veí de dalt que m’ha desvetllat a les dues de la matinada arrastrant cadires, han aconseguit que no fes via cap a Esparreguera per rodar amb els amics de bikedeferro.

Arribo puntual a casa el Ferran que m’espera amb la preuada vestimenta i un café de champions. 

Cal dir que interesa fer-li la pilota per aconseguir punts i escalar fins la segona posició de la classificació. El primer lloc és i serà d’ell i tots tenim assumit que el màxim on podem arribar és a ser segons.

Com deia, el café estava boníssim i el Ferran encantador com sempre. Es un amor aquest home.

Segueixo fent ruta cap a la parada del bus on em vesteixo adecuadament i arrenco cap a trobar la resta de bikers.

M’esperaven (per ordre alfabètic) el David, el Josep Oliver, el Manolo i el Sebas.

Ens ha vingut a saludar en Josep Aniento perque crec que això dona punts. M’alegro perque així ens hem pogut veure també.

En Toni Cuevas per el contrari ha sortit i no l’hem vist. Punts negatius!

I l’Efren, un altre que entre l’alfil, la reina i el peó al final no el coneixerem.

Hem arrancat ràpid cap amunt direcció Collbató.

Es complicat trobar la pressió adecuada de la gravel en funció del tipus de sortida. Normalment li poso una pressió estandard i Déu dirà. Avui anava perfecta per el pedregós terreny del Montserratí.

La conversa com sempre era distesa.

Repassant el temps que deu fer que no es fan segons quins trams o que no es toca la bici de carretera en grup.

Hem especulat sobre a quins riders els aniria bé la bici elèctrica per gaudir 100% de les sortides.

Crec que sempre comentem les mateixes coses però cada sortida s’hi afegeix algun rider a la llista d’elèctriques.

A cinc metres de la barrera em truca el Ferran que ja tenia ganes de venir a esmorzar amb nosaltres i li ha semblat fent numeros de temps i distancia que hem anat molt lents. Haurem de fer una recolecta per comprar-li una calculadora perque la seva fa catufols.

Al Casal ens esperava en Jose que mica en mica va recuperant-se i segur que no trigarà a rodar amb nosaltres.

Hem demanat l’esmorzar i m’ha semblat que al cambrer li agrada el risc ja que m’ha preguntat si l’entrepà el volia sencer o només la meitat. Tu m’has vist xaval???

I amb el cigaló em pregunta si hi vull madalena.

Es pot dir que avui no era el seu dia.

Una de les millors coses d’aquesta sortida és que ja tenim data per El Mariner. Anoteu a les agendes el 15 de juny.

Quan quedi poc farem llista i encarregaré a alguna guingueta perque ens facin un pica pica i una paella.

Ben esmorzats hem encarat cap avall per la ruta habitual ja que teniem ganes d’omplir les bicis i les equipacions de fang ja que anavem tant pulits que semblava que no haviem sortit de l’asfalt.

Una bona rentada a la ballena azul de turno i petons i abraçades fins la propera. A molt tardar, el 15 de juny per fer plegats El mariner. 

Serà com el dia D però enlloc de les nostàgiques platges de Normadia podrem gaudir del Maresme tropical i assolellat. 

Tindrem un track ple de sorpreses. 

No us ho perdeu!

Pd: Ja tinc ganes de que s’actualitzi la classificació perque entre la pluja de la setmana passada, l’equipació i el desplaçament d’avui, i la crònica, per fi sumaré una mica més de l’habitual.

Carnestoltes

Aquesta setmana no tenim crònica de cap corresponsal, ningú no es veu necessitat dels 50 punts que s’atorguen automàticament per dedicar 10 minuts a escriure quatre paraules. Probablement perquè ja es veuen sobrats de punts per assolir el lideratge.

Però no us adormiu gaire perquè ja veig la llum al final del túnel: seguint el pla estricte de rehabilitació aquest dissabte m’ha tocat acompanyar la rua de l’escola bressol, les crosses ja son història i aquesta setmana començaré amb el corró.

Miraré sensacions i ja veurem quan farem la tornada.

No ens avancem als esdeveniments i us explico les puntuacions de les dues darreres setmanes:

Diumenge 23F:

• Sebas: +20
• David: +20
• Fulgui: +50 (super crònica)
• Carles: 10
• Toni: 10
• J. Aniento; 20 (Bonus PIN Montserratina)

 Diumenge 2M:

• Sebas: 150 (super equipació)
• J Sicilia: 150 (super equipació)
• Manolo: 150 (super equipació)
• David: 20
• Carles: 10
• Toni: 150 (super equipació)
• J. Aniento; 20 (Bonus PIN Montserratina).

Encara hi ha riders que podeu aconseguir els 150 punts de la primera sortida amb la nova equipació. Però espavileu que cada vegada està pujant més la temperatura i d'aquí poc ja anirem amb calça curta.

Go, go, go, let's go!!!

Agárralo como puedas 2 1/2

Dado que el amo y señor todopoderoso de este blog sigue convaleciente y no puede salir en bici y narrar nuestras peripecias soy yo, otra semana el responsable de narrarlas. Y aunque se crea que toda mi motivación es sin ánimo de lucro, la verdad es que escribir una entrada me dan unos valiosísimos puntos que a estas alturas de la clasificación no voy a despreciar. Manolo a la cola ...

Esta semana la verdad es que hay poco que explicar (a excepto del título del post que luego aclararé), salimos tres, el David el Sebas y yo. La ruta la de siempre, empiezo a pensar que un poco de variedad no nos vendría mal, pero también digo que el cielo no estaba para mucha salida. Nada más llegar, crítica porque una semana más lucía la nueva y excelente equipación bikedeferro invierno 2024-2025. Resulta que ahora no se puede poner la equipación nueva porque había barro y se iba a mojar. Yo creia que éramos un grupo de btt donde el barro y los días nublados es símbolo de diversión, pero nos vamos acercando a un grupo de carretera o lo que es peor aún de carretera eléctrica.

La ruta algo más ligera, al ser pocos la cosa va rápida y  los croissants con chocolate pues también ayuda.

Adjunto foto para puntos:

Pero si algo nos sorprendió de la salida fue las sorprendentes declaraciones del soltero de oro. Resulta que no fue consciente de lo que decía porque él lo tiene asumido y entra dentro de si día a día, algo común que nos pasa a todos, pero David y yo no salíamos de nuestro asombro. Como no lo puedo narrar sin emocionarme, os adjunto un trozo de la película agárralo como puedas donde se explica perfectamente, los problemas de un soltero como él. 

Y si, nos mojamos, la equipación quedó hecho un asco, pero a la lavadora y punto.

Ferran, actualiza cuanto antes la clasificación porque tengo ganas de ver a alguien detrás de mi, como dije en la última entrada, el principio del fin ya ha llegado y es una realidad.

 

¿Dónde están mis 200 puntos?

    Antes de empezar con la crónica, haceros saber que escribir una entrada en el blog son 50 puntos y presentarse hoy con la equipación 150 más. Lo digo ahora para que al dueño y editor de este blog me actualice los puntos lo antes posible.

    Ahora si, ocho de la mañana, preparado y con la nueva equipación dispuesto a pedalear y disfrutar de una salida montañera. En la parada del bus parte del team Scott, Sebas y Jose y el último en llegar fué Manolo. Con este detalle que puede parecer insignificante fué la tónica de la salida. Salimos fuerte, el Manolo empezó con un ritmo abrumador como si debiera dinero o huyera de alguien. Hasta su propio hermano pensó que era mejor dejarlo correr porque cuando vas cerca de él intenta siempre dejarte lejos.

    La salida sin contratiempos, parada en el bar del Juanjo, un croissant con zumao de melocotón natural y varios cafeses. La charla de bar la mar de entretenida, los Goya y varias críticas de películas que hemos visto, muy acorde para un bar que tiene una máquina de cina del sigo pasado. 

    Después de la charla de bar, volvimos a coger las bicis y de vuelta a casa. Aquí es donde la salida se vuelve interesante. El Sebas y yo liderábamos la vuelta charlando sobre lo que nos gusta hacer reformas en casa, lo bien que se nos da y lo bonito que nos queda todo. Una lección de modestia vamos.

    En medio de la conversación se unió José, más como espectador que como orador y de golpe ... Manolo no estaba, se había quedado atrás. Inmediatamente, al  saber que Manolo no estaba, opté por obligar al Sebas y a Jose a parar con la bici y esperarlo no vaya a ser que le hubiera pasado algo. Segundos después (o quizás minutos, tampoco podría asegurarlo) apareció con la excusa que había cogido el camino sube y baja que siempre coge David. Por desgracia no puedo asegurar que esto fué así con lo que opto por la opción de que finalmente todo lo que sube baja y que los días de gloria empiezan a acabarse. No digo que quizás el próximo día no haga lo de siempre, subir de pie como si fuera lo más sencillo del mundo y dejarnos los últimos, pero y si no? Y si el Domingo que viene la cosa va a más? y si Manolo ha empezado a flojear?

    No puedo negar que estoy intrigado por saber que pasará la semana que viene. Ferran acuérdate de actualizar la lista

S'acosta el canvi de líder

 Bona tarda Bikers,

Dons jo aquí, més avorrit que un gínjol (bé, aquests en teoria estan molt contents), veient com pasen les llarguíssimes hores del dia sense poder fer més que quatre passejades pel passadís de casa i intentant generar polèmica per dinamitzar una mica l'espera per poder tornar a rodar.

Avui feia fred, molt fred. El servei meteorològic preveia només 3ºC a l'hora prevista de la sortida. Però això no ha estat cap impediment per a que els nostres intrèpids riders de les scott 29", retallessin una mica més les distàncies sobre el merescudíssim líder de la COMPETI.

Me'ls puc imaginar rodant a un ritme superior a l'habitual, sentint només el soroll de glaç del camí trencant-se per la pressió de les rodes. Montserrat contemplant atònita com els Bikedeferro no s'arronsen ni en les condicions climàtiques més adverses, tres riders, tres fletxes surant els camins de pedra. 

Les places que van caient com les peces d'escacs dels contrincants de l'Efrén: Collbató, el Bruc Residencial, el Castell, Cal Salses, la barrera, Can Maçana, ...

I de ben segur que desprès d'un descens vertiginós a prop del 60 km/h, arribaven al Casinet del Bruc on demanàven al Juanjo:

• Dos cafés amb llet sense lactosa i dos croissants de xocolata (de tots és ben conegut que la lactosa és incompatible amb les dobles suspensions i més val prevenir)
• Cafè amb llet a 475ºC i croissant de xocolata (la declaració d'intencions del pro que els reservava una tornada mogudeta)

Tenim evidències gràfiques d'aquest esdeveniment, que és l'únic document que m'han passat, però a partir d'ara m'haureu de portar la magdalena de cortesía si voleu els punts.

Cap dels riders ha cregut necessari fer la crònica, perquè la setmana vinent retallaran més de 150 punts amb la sortida oficial amb l'equipació de gala. Ho tenen a tocar...

Aquest darrer missatge està adreçat al Fulgui, no perdis temps fent muntatges amb el PhotoShop i envia cròniques, que atorguen 50 punts.

Bé segona crònica biker-ficció, i aquests és el repartiment de punts:

• Manolo: 20
• Sebas: 20
• J. Sicilia: 20
• J. Aniento: 20 (es lo que té lesionar-se a sobre de la bike)

Prepareu-vos que Lucy m'ha dit que us vol donar canya.

Go, go, go, let's go!! 

    

Confabulats

Bon dia, avui faig la darrera crònica del blog en moooolt temps. I, és que la vida útil del maluc ha arribat a la seva fi i haig de passar per quiròfan.

Deu n’hi do, comencem un 2025 amb ple de baixes: el genoll del Vives, l’espatlla del Josep (que és l’únic que continua sumant punts al haver-se lesionat “in missió”), en Bartu que també ha tingut una intervenció urgent i ara la meva.

Però vaja, la continuïtat del grup està assegurada, ha tornat amb més força que mai en J. Sicilia que no deixarà que els ànims defalleixin. I tots estem esperant amb candeletes que en Flores s’hi afegeixi de nou (la vestimenta ja la té, ara no més cal que infli les rodes de la bike).

I parlant de la vestimenta, seguint el quart article de la “Murphys’s law”’ segur que arriba qun estigui en plena operació, així que , una altre que no podré estrenar fins a la temporada vinent.

Recordeu que, fer la sortida tot estrenant vestimenta oficial en grupeta, té una bonificació única de 100 punts a la classificació.

I la sortida de diumenge passat? Dons bé, retornant als orígens.

Els meus companys de ruta (que son uns malvados) han aprofitat l’absència del Bartu per pujar tres o quatre punts el ritme de pedalada, el que fa que sempre vagi fent de cotxe escombra. Això si, no em deixen sol ni un moment, es van deixant caure de forma alternada per donar-me conversa- Nois no cal, si al Fulgui el sento a quatre quilòmetres de distància.

Volia gravar una mica de vídeo i, a la part inicial, els avançava, m’aturava, els gravava venint de front, deixava que passessin i després, moooolt desprès els tornava a donar caça (o no).

Dons es veu que en una d’aquestes seqüències, just quan estava avançant membres per tenir una bona imatge de l’entorn, m’hi vaig apropar una mica al Sebas, que com ja sabeu busca tots les artimanyes i argúcies per poder sumar punts de manera indiscriminada.

El que més temia es va confirmar a la sala BAR, concretament al BAR del Juanjo, unànimement van decidir que havia estat una conducta inadequada i per tant se m’havia d’aplicar la sanció de 10 punts que ingressaven directament al compte del Sebas. Ni el croissant de xocolata ni el cafè amb llet a 350ºC (per cortesia del Manolo) van poder compensar l’ultratge dels meus companys.

Com ja m’ho temia, al arribar a la barrera i al suggerir-me pujar a Can Maçana, ni m’ho vaig pensar, vaig girar roda i cap amunt. Sentia veus al darrera que deien: “no que era broma...” així que tots vàrem fer la ruta superclàssica que en tant de temps no havíem rodat.

La tornada va ser més curta de l’esperat, al arribar a l’EADA batuda de porc senglar i gira cua cap al camí veïnal.

Finalitzar aquesta etapa tot fent una clàssica és un bon colofó. Companys ens veurem d’aquí uns quants mesos a sobre de les bikes.

Ah, us deixo la puntuació de la sortida:

• Ferran: 20 (-10)
• Sebas: 20 (+10)
• Manolo; 20 (+3) Va fer el turmalet un cop havíem tornat a casa
• David: 20
• Josep S.: 20
• Fulgui: 20

 PD: Durant la meva absència heu d’enviar foto de la sortida per atorgar punts i, si algú redacta i em fa arribar cròniques de les sortides tindrà 50 punts addicionals per crònica