Quines ganes que tenia de tornar a rodar amb els meus companys!!
Les sensacions aquestes darreres setmanes
havien estat molt bones: sessions de corró a bon ritme, exercicis de
recuperació un punt per sobre de les indicacions del fisio.
Durant la setmana vaig aconseguir que en
Flores s’hi apuntés també, ja tenia un acompanyant per si els Scott pata negra
decidien posar un ritme endimoniat.
Tot i l’augment clar de la temperatura, els
punts extres d’estrenar l’equipació li donava un al·licient addicional a la
sortida.
I sortia tot cofoi per arribar puntual a la
sortida dominical, malgrat haver rebut la noticia de la baixa d’última hora del
Flores per assumptes domèstics.
En Sebas esperava puntual, crec que se li escapava
el somriure quan va veure la fila que feia.
En Fulgui i el David arribaven amb ganes de menjar-se
els camins. Poc desprès feien acte de presència els germans Sicilia.
I començàvem la singladura, no havíem arribat
a Can Roca i ja estava intentant no distanciar-me més de 3 quilòmetres dels
meus companys.
Sort que coneixia totes les dreceres de la
ruta per guanyar temps i que no es notés la manca de forma física.
Al final, els vaig convèncer per a que no m’esperessin
i que ens trobaríem CMR (cafè de mitja ruta) també conegut com el casal del
Bruc.
Això de ciclar a un ritme tranquil, gaudint de la ruta, podent respirar, observant el centenar de e-bikes que et treuen les pegatines, fa que realment sentis el que és l’essència del ciclisme: el maleït callo al cul que no deixava d’amoïnar-me.
I és que, realment el pitjor no és la fatiga, les agulletes ni l’ofegament, és no saber com has de seure sense sentir dolor. Però vaja, se suposa que en unes setmanes aquesta molèstia desapareixerà o s’integrarà de forma paulatina.
L’expectativa de liderar de nou la
classificació s’esvaí durant el consell d’ancians a l’hora de fer el cafè i croissant,
em van deixar clar que la clàusula novena de La Competi indica que els punts extres d'estrenar l’equipació d’hivern
només són d’aplicació a l’hivern i malauradament per mi, ara ja estàvem en
plena primavera.
Davant d’aquesta lectura estricta i injustificable del reglament decidí abandonar-los amb el cafè a la boca i tornar dret cap a casa, de res havia servit suar com un condemnat (i també perquè arribava justet al basquet).
Així queda la puntuació d’aquesta setmana:
- Manolo: 20
- J. Sicilia: 20
- Sebas: 20
- Fulgui: 20
- David: 20
- Toni: 20
- Carles: 20
- J. Aniento: 20 (PIN Milenari)
- Betty: 10
- Lucy: 10
Go, go, go, let’s go
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada